[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

La matinada vinent, la del 23 al 24 de febrer, farà un any que Rússia va envair Ucraïna després de setmanes de moviments de tropes a la seva frontera nord. Ja feia anys que, de forma directa o indirecta, els russos havien guanyat posicions en aquell país en l'intent de recuperar part dels territoris que consideraven que havien cedit amb massa facilitat fruit del caos i la debilitat que va provocar la desintegració de l'URSS. Van annexionar-se Crimea i van promoure, donant suport a exèrcits "d'alliberament" i processos d'independència, a les repúbliques prorusses de l'est del país. Els incompliments dels anomenats protocols de Minsk per acabar amb les hostilitats a l'est del país per part de Kíiv —tot i que no només— eren l'excusa de Vladímir Putin, un líder cada cop més autoritari, per alimentar la inestabilitat.

Els incompliments i l'acostament del govern de Volodímir Zelenski, a qui Moscou acusava de connivència amb els nazis pel protagonisme de forces com ara l'escamot Azov, a l'OTAN i a la UE van conformar l'argumentari rus per justificar l'agressió.

I va començar un conflicte armat que ja fa un any que dura. Una guerra, presentada per Moscou com una "operació militar especial", que semblava que seria cosa de dies. L'endemà de la invasió els tancs russos ja eren al cinturó de Kíiv i havien de trigar només unes hores a deposar Zelenski i instaurar un govern titella a l'estil del bielorús. Però la població i l'exèrcit d'Ucraïna es van organitzar de forma heroica per defensar la seva sobirania i les potències occidentals els van socórrer. No només amb ajut humanitari. Hi van posar armes: l'OTAN, però també la UE en una decisió històrica, van gastar diners en armament per frenar l'expansionisme rus i les seves conseqüències econòmiques i humanitàries a tocar de les seves fronteres. Putin no dona signes de debilitat a Rússia, però el seu exèrcit sí que n'emet d'esgotament.

La guerra es farà llarga, la població pateix penúries i corrupció, ningú parla de pau i ningú posa l'accent en construir-la de forma sincera -els líders d'Europa de l'Est reunits ahir amb Joe Biden afirmaven que cal "ajudar a Ucraïna fins que guanyi"- i estem tots pendents de l'ofensiva de primavera que s'ha anunciat a banda i banda. En el mentrestant, Zelenski s'ha convertit en un líder mundial i l'OTAN, que setmanes abans de la guerra Emmanuel Macron havia dit que estava "en mort cerebral", ha guanyat sentit: no només en vol formar part Ucraïna sinó que també esperen tanda per entrar-hi Suècia i Finlàndia, veïnes de Rússia a les que, lògicament, els ha entrat la por atesa la deriva de Putin. 

Sembla que, en efecte, Ucraïna vol esperar per intentar obligar els russos a recular mentre es combat a ciutats petites. I l'exèrcit de Putin també havia previst mantenir una guerra de posicions fins que la neu es desfés i desaparegués el fang. Però el seu canviant estat major valora, segons algunes informacions, que no atacar ja implicarà que a Zelenski li hagin arribat els potents tancs Leopard i fins i tot que pugui disposar d'F-16.

Fins ara, cada bàndol hi hauria posat uns 100.000 morts respectivament. I hi ha gairebé vuit milions de persones que han deixat el seu país aquest any. Afegiu-hi els sis milions que s'han desplaçat dins de les fronteres ucraïneses. A Catalunya, de refugiats n'hi ha uns 22.000. Només el País Valencià n'ha rebut més d'entre els territoris de l'Estat. En tindríem més si tots els que han arribat haguessin trobat feina o no haguessin hagut d'afrontar lloguers desorbitats.

La guerra ens deixa encara moltes incògnites. Què pot decantar les coses al camp de batalla? Què farà la Xina, principal soci comercial rus i que per ara s'ho mira amb més simpaties cap a Putin que cap al bloc occidental? I Israel, que fins fa poc tenia bones relacions amb Moscou per la seva intervenció a la guerra de Síria? Fins on arribarà el compromís de suport armamentístic d'Occident a Kíiv? Té ganes Rússia de ser Europa? La inflació que patim, i que té molt a veure amb els subministraments energètics, té només a veure amb la guerra o el problema, que va començar en el tram final de la pandèmia, és estructural? Reforçar l'OTAN és reforçar la posició geoestratègica dels Estats Units o és possible començar a pensar en una política exterior i de defensa conjunta de la UE?

Per conèixer una mica més a Zelenski us aconsello l'anàlisi de Pep Martí i també l'anàlisi que el nostre col·laborador Antoni Segura Mas, president del CIDOB i catedràtic d'Història Contemporània de la UB, ha escrit sobre les claus geopolítiques de tot plegat. En aquest cas, tant de bo no n'hàgim de valorar el segon aniversari.  
 

---

Avui no et perdis

» Anàlisi: Escenaris de guerra: cignes negres i boles blanques; per Antoni Segura Mas.

» Anàlisi: Heroi o personatge? Zelenski, entre les trinxeres i les moquetes; per Pep Martí.

» L'exadministradora de la ILC també apunta Borràs: va idear contractar Herrero i ell enviava tots els pressupostos; per Bernat Surroca.

» Entrevista a Joan C. Manzanero (dimissionari de l'ANC): «Una llista cívica per treure 3 o 4 diputats no té sentit»; per Bernat Surroca.

» Interactiu: El mapa de les desigualtats: de les ciutats amb més segones residències i servei domèstic a on falta calefacció; per Roger Tugas Vilardell.

» La investigació de la tragèdia de les bessones de Sallent apunta al suïcidi; per Aina Font Torra.

» Barcelona ensenyarà català als sanitaris que no el dominin, i engegarà 67 accions més per la llengua; per David Cobo.

» La veu de Nació: «Rebregar la llengua surt gratis»; per Joan Serra Carné.

» ​La Generalitat impulsa un parc eòlic marí experimental a la Costa Brava; per Arnau Urgell Vidal.

» Opinió: «Neruda i l’exili català»; per Josep-Lluís Carod-Rovira.

» Crítica de Brooklyn Nine-Nine: «Tornar sempre és la millor part de l’aventura», que deien aquells; per Marta Ferrer. 

» Opinió: «Bledes»; per Montserrat Nebrera.
 

---

 El passadís

La sortida de Junts del Govern va implicar que ERC optés per intentar configurar un executiu del 80%. Va anar a pescar en ex del PSC, de CDC i dels comuns. I també de la CUP. Va oferir llocs de responsabilitats a Pau Juvillà i va incorporar al Govern, com a directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, Mireia Boya, que havia estat presidenta del grup dels anticapitalistes al Parlament entre 2015 i 2017. També va incorporar-se a l'executiu de Pere Aragonès l'exalcalde de Sabadell Maties Serracant, en el seu cas com a assessor al departament de Territori.

Boya ha anat configurant el seu equip i també ha pescat a la CUP. Recentment, Leo Bejarano ha estat nomenat cap de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic. Bejarano és ambientòleg i ha treballat com a tècnic a la direcció general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, és secretari del Consell de Protecció de la Natura i degà del Col·legi d’Ambientòlegs. Va ser el número sis de la llista de la CUP a Barcelona el 2019, formava part del grup de treball LGTBIQ+ de la formació, i ha estat actiu en diferents organitzacions i xarxes del Moviment per la Justícia Climàtica.
 
Vist i llegit

Hi ha tota una operació política i també mediàtica per rehabilitar la figura de Jordi Pujol. Uns moviments que tenen a veure també amb l'intent de situar Junts en les coordenades de l'antiga Convergència. Pujol sovinteja ara actes públics i continua reivindicant la seva obra de govern. Un dels periodistes que, des de diverses responsabilitats a diaris com El Observador, l'Avui o El Periódico, més l'ha tractat és Andreu Farràs. A Catalunya Plural escriu l'article "Pujol periclitat". A Pujol li preocupa com passarà a la història, com serà recordat ell i la seva obra política. Farràs no és concloent, però dona una pista: "Segurament dependrà de qui l’escrigui d'aquí a uns decennis. I com se sap des de Pèricles –i fins i tot abans–, com que la història l'escriuen els vencedors, dependrà de qui tingui llavors el relat pel mànec", escriu.

 L'efemèride

El 23 de febrer de l'any 1918, poc després del triomf de la Revolució Russa, es funda l'Exèrcit Roig, les forces armades de l'URSS. Va existir fins al febrer de 1946, quan prendria la denominació d'Exèrcit Soviètic vigent fins a la dissolució de la superpotència. Després en va prendre el testimoni l'exèrcit rus, ara trist protagonista a Ucraïna. L'Exèrcit Roig es va crear a partir de la Guàrdia Roja i per sufocar la revolta dels anomenats russos blancs, els contrarevolucionaris. L'exèrcit de l'URSS va ser la nineta dels ulls del dictador Stalin i va tenir un paper fonamental per aconseguir que els aliats s'imposessin a les potències feixistes a la Segona Guerra Mundial. Va derrotar i castigar durament les tropes nazis al front oriental i els seus soldats van ser els primers a entrar a Berlín.

En la seva conquesta d'Alemanya, però, van ser especialment cruels amb la població civil. Els dirigents de la Rússia actual no han renegat del seu llegat. El seu prestigiós cor és un dels seus llegats. Aquí podeu escoltar un dels seus himnes amb subtítols en castellà i aquí veure la seva desfilada de la victòria a la plaça Roja de Moscú el 24 de juny de 1945.

 L'aniversari

L'avinguda del Paral·lel ha estat sempre un punt neuràlgic de la festa a Barcelona. I ha tingut estrelles. Una de les més rutilants va néixer el 23 de febrer de l'any 1901 a Cuevas de Almanzora, a Almeria, i va morir a Barcelona el 2001. Es tracta de María Yáñez García, coneguda com la Bella Dorita. Va emigrar amb la seva família i treballar en diverses fàbriques fins que, amb només 16 anys, es va casar. No va anar bé i va acabar exercint la prostitució fins que en va sortir presentant-se a concursos de bellesa i començant una profitosa carrera als teatres del Paral·lel com a cantant i ballarina.

Els anys 40 i 50 van ser els del seu gran èxit. Quan es va retirar va regentar la sala Bagdad. Les seves cançons sempre jugaven amb el doble sentit ple de referències sexuals, com ara La Vaselina, Régimen severo o La Pulga. Aquí, ja de gran en una visita a El Molino, el teatre que més va estimar.
  ​ Fes clic aquí per rebre'l