Amb l'objectiu de reivindicar el respecte dels drets humans i les llibertats fonamentals per totes aquelles persones que es veuen obligades a deixar els seus llocs d'origen en busca de millors condicions de vida, l'any 2000 l'Assemblea General de les Nacions Unides va designar el 18 de desembre com a Dia Internacional del Migrant, un terme definit per la Organització Internacional per les Migracions (OIM) com el "moviment de persones en què s'observa la coacció, incloent l'amenaça a la vida i a la seva subsistència, ja sigui per causes naturals o humanes".

Per tant, el terme inclou tant emigrants com immigrants –paraules que distingeixen els que marxen d'un lloc concret i els que arriben a un lloc concret, respectivament- i engloba, a més dels desplaçats per causes socioeconòmiques, als refugiats i desplaçats per causes polítiques i bèl·liques i també per desastres naturals o ambientals i episodis de fam, tant si marxen fora del país d'origen com si es desplacen sense sortir de les fronteres estatals.

Sovint, i aquest 2015 especialment, els migrants pateixen tot tipus de vulneracions dels drets humans durant els seus desplaçament, amb un nombre de morts en augment. Precisament per aquest fet, enguany es commemorarà aquest dia amb una encesa d'espelmes com a acte de record als migrants morts en circumstàncies tràgiques.

Sota el lema #IamaMigrant ("Jo sóc un migrant"), l'OIM convoca la nit de divendres la primera vigília mundial amb espelmes amb l'objectiu de recordar les persones que aquest 2015 "han perdut la vida o han desaparegut mentre tractaven d'arribar a port segur després d'un difícil viatge pel mar o el desert". L'OIM recorda que cada persona morta en aquestes circumstàncies té nom i una història que el va portar a deixar el seu país d'origen en recerca de millors oportunitats, malgrat que d'aquests centenars de milers de persones que no aconsegueixen arribar al seu destí només coneixem el nom d'uns pocs, com el d'Aylan Kurdi, el nen de tres anys que va ser trobat mort a la platja turca de Bodrum el passat setembre, quan intentava arribar a l'illa grega de Kos. "La llum de les espelmes ha de convertir-se en el símbol de la nostra solidaritat amb els migrants i les seves famílies i ens recorda que per a milions de persones a tot el món la migració és l'única esperança", assegura l'entitat.

2015, un any especialment tràgic

Aquest 2015 que és a punt de finalitzar ha estat el de la gran crisi dels refugiats, principalment procedents de la guerra de Síria, amb un fort impacte a tot Europa que ha afectat la mateixa construcció de la Unió Europea, que ha vist com els Estats mantenien polítiques diferents i com es reforçaven les fronteres per evitar el pas dels refugiats. Així mateix es calcula que aquest any s'han superat àmpliament els 60 milions de persones refugiades arreu del món en la pitjor crisi humanitària viscuda des de la fi de la Segona Guerra Mundial.

Per fer llum a tota aquesta situació, el CIDOB (Barcelona Center for International Affairs) ha publicat l'informe Europa davant la crisi dels refugiats: 10 efectes col·laterals, un recull d'articles d'anàlisi sobre la reacció europea per fer front a una situació on es combinen les dissensions entre els estats per encarar la crisi amb el drama diari dels milions de persones directament afectades en el seu difícil trànsit per terres europees.

De fet, l'allau humà de refugiats, majoritàriament sirians, però també eritreus i afganesos, que s'ajunta amb el constant trànsit de migrants entre les costes sud i nord de la mediterrània i la casuística específica de les ciutats de Ceuta i Melilla conformen un panorama que revela la fragilitat de les societats europees malgrat que segons l'analista Jordi Bacaria, l'arribada d'aquestes persones podria esdevenir una oportunitat per revitalitzar els mercats de treball a Europa.

També es planteja aquesta monografia les conseqüències de la crisi en les polítiques d'asil i en la lliure circulació de les persones en l'àmbit del Tractat de Schengen, que han quedat sobrepassades per la decisió d'alguns estats de blindar fronteres i de fet ha creat una fractura entre l'Europa central i oriental i la resta del continent. Pel que fa a la política exterior, l'informe assenyala el paper de Turquia i Rússia en la gestió de la crisi.