La darrera nit hi ha hagut sis famílies que s’han negat a marxar, mentre que a mig matí eren tres els pisos que continuaven habitats. Sanz els ha avisat que "estan posant en risc la seva seguretat". L'edifici, ha assegurat el regidor, "podria entrar en col·lapse i caure" en qualsevol moment. De fet, els informes tècnics apuntaven que les patologies que acumulava l'immoble són "una amenaça de risc estructural". En aquest sentit, l’enginyer municipal, José María González Lera, ha detallat que el formigó no s’ha pogut analitzar perquè està "desfet" i també el ferro dels forjats està "completament degradat".
En la revisió de l’edifici es van observar "esquerdes longitudinals" de les quals no es pot calcular el seu abast, alhora que s’ha constatat que alguns materials de construcció estaven basats en guix molt malmès amb el pas dels anys. González Lera ha precisat que fa més d’un any l’Ajuntament va encarregar una anàlisi de l’edifici tan bon punt va expropiar-lo, i ha assegurat que en aquell moment només van detectar deficiències exteriors. Arran de l’esfondrament d’un fals sostre al febrer ha estat quan han fet una nova anàlisi exhaustiva de l’estructura i han detectat “que no es pot garantir l’estabilitat”.
Els Serveis Socials han estat mediant tot el dia amb les tres famílies que encara continuen a l'interior per convèncer-les d’abandonar l’espai. Segons l’Ajuntament, els han tallat el subministrament de gas mentre han sol·licitat a la resta de companyies subministradores que també tallin l’aigua i la llum. Mossos d'Esquadra i Bombers acordonen la zona per si fos necessari acabar intervenint. "Aquesta és una situació que no es pot mantenir", ha alertat el regidor d'Urbanisme, que ha explicat que el consistori ha demanat al jutjat de la ciutat una ordre judicial per si el reduït grup de famílies persisteix i considera que cal executar el desallotjament a través de la justícia.
En paral·lel, han començat els tràmits per apuntalar els pisos, unes tasques que es preveu que durin fins al cap de setmana. Amb els habitatges apuntalats, s’espera que el veïnat puguin fer diverses entrades per recollir totes les pertinences que considerin necessàries. Pel que fa a l'atenció social al conjunt de famílies de El Barco, Sanz ha detallat que l'Ajuntament ja compta amb "dos o tres habitatges" per poder fer un reallotjament "immediat" aquest mateix dimarts. Les primeres famílies que s'atendran seran les de més vulnerabilitat, seguides d'aquelles que tenen menors a càrrec.
En el conjunt de l'edifici vivien més d'un centenar de persones, de les quals 25 són menors. De les 38 famílies censades, n'hi ha una desena -aproximadament unes 40 persones- que han demanat un allotjament temporal d'emergència. El consistori també demana suport a la Generalitat per oferir solucions a les persones afectades.
Sanz ha recordat que tots els veïns i veïnes sabien que el futur de El Barco era l’enderroc, “però amb un calendari de treball més pausat”. Ha concretat que la intenció era treballar les alternatives per a totes les famílies amb un termini d’entre un any i mig o dos anys màxim, que és l’horitzó amb què preveuen tenir acabats els pisos socials que s’estan construint a diferents zones d’Esplugues. Amb el nou escenari i l’estat de ruïna declarat aquesta setmana, l’Ajuntament preveu enderrocar la finca a tot tardar a finals de juny.
Segons Sanz, a tot el veïnat els garantiran una alternativa fins que els pisos socials estiguin acabats, si bé no ha detallat com distribuiran les famílies. Entre les opcions que estudia el consistori hi ha la possibilitat de disposar d’hotels.
“Volem una estabilitat digna”
Els veïns i veïnes desallotjats han mostrat el seu malestar per la gestió que l’Ajuntament està fent de la crisi. Un dels afectats, Ronny Guzmán, ha criticat que el consistori els va comunicar el desallotjament dilluns amb una trucada i un comunicat en plena jornada laboral, mentre la policia es personava a casa seva i feia fora els seus dos fills -un d’ells, menor d’edat-.Guzmán ha lamentat que la solució d’emergència per a les primeres 48 hores sigui disposar d’espai en un alberg del barri del Poblenou de Barcelona, del qual han de ser fora de 10:00 del matí a 19:00 de la tarda. “Què faig amb els meus fills en aquest horari?”, s'ha preguntat, tot apuntant que l’Ajuntament els ofereix un espai municipal que no els és pràctic per la distància que hi ha entre tots dos equipaments. “Volem una estabilitat digna i això no ho és”, ha ressaltat.
Aquest mateix veí ha relatat que fa més d’un any que l’Ajuntament va començar amb ells el procés de reallotjament, per al qual els ha demanat reiteradament els contractes laborals i les nòmines. Tot un periple que ha lamentat que s’hagi dilatat fins al punt d’arribar a la situació actual “en què tornen a demanar la mateixa documentació, amb la diferència que ara cal marxar de casa”. Guzmán va entrar dilluns al vespre a buscar algunes pertinences i ha afirmat que va sentir “molta nostàlgia” en veure el seu domicili en risc d’esfondrament sense poder-se acomiadar de totes les seves propietats.
