31
de març
de
2023, 19:32
Actualitzat:
21:32h
L'últim ple efectiu del mandat a l'Ajuntament de Barcelona l'han protagonitzat dos grans fronts: les anècdotes polítiques -com l'adeu de Josep Bou, l'intent de recuperar les curses de toros o el nou xoc del PSC amb l'obra de govern dels comuns- i l'esprint final urbanístic del govern Colau. Aquest últim pla, l'accelerada final, ha comportat crítiques de l'oposició, per considerar-la oportunista davant la proximitat d'eleccions, però també ha acabat assolint un ple de llums verdes a quatre grans projectes que barregen canvis urbanístics, econòmics i socials a diferents punts de la ciutat: a la Model, La Fira, La Maquinista i la Mercedes.
Així, mentre el govern ha tret pit d'aquest tancament d'expedients que suposaran transformacions urbanístiques rellevants, una part dels contrincants polítics furgava en l'acumulació de projectes arribats a la cambra barcelonina a l'últim moment. Un fet que es barreja amb altres inauguracions i anuncis recents, com l'avenç de la transformació de la ronda de Sant Antoni o l'avinguda Meridiana. "No són maneres de fer les coses, portar les coses tan importants a correcuita a pressió a aquest últim plenari del mandat", ha subratllat el portaveu de Junts, Jordi Martí Galbis, al consell plenari.
La gran responsable a l'hora de presentar aquests plans ha estat la tinent d'alcaldia d'Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat, Janet Sanz, que ha volgut remarcar la idea que aquests grans plantejaments "posen l'urbanisme al servei de la reactivació econòmica". Una línia que en alguns casos, com passa amb la Mercedes i el recent acord per les Tres Xemeneies del Paral·lel, tenen a un mateix gran promotor afavorit de la banda privada. Comren Tramway, en aquest cas, com a propietari dels macroespais a transformar.
A més, durant el ple també s'ha posat el focus en la reversió de polítiques prèvies més beneficioses per al sector privat. En aquesta línia, tant Sanz com el regidor portaveu d'ERC, Jordi Coronas, s'han referit al "pelotazo" que va significar l'anterior pacte urbanístic a La Maquinista, l'any 2011 amb el govern de Xavier Trias, que ara es dona per solucionat.
Sigui com sigui, en aquest últim entorn comercial, ubicat al barri del Bon Pastor, ara s'ha avançat amb un pla que preveu 812 habitatges nous en què un tercera part (36%) en seran protegits, lleugerament per sobre del que ja marca la normativa municipal. Seran pisos que en part s'alçaran en torres de, com a molt, 17 plantes, i no d'un màxim de 25 com es contemplava. També es redueix el guany per al sector privat a La Maquinista, amb la modificació de la realitat urbanística, ja que es limita el creixement comercial a la meitat d'allò previst actualment: de 42.000 metres quadrats a 21.000 m2. En aquest sentit, l'espai que es guanya amb aquesta nova meitat es dedicarà a habitatge, serveis, equipaments i establiments de proximitat, diu l'Ajuntament.
D'altra banda, encara al Bon Pastor, també s'ha donat l'aprovació provisional d'una Modificació del Pla General Mertropolità (MPGM) que ha d'activar la nova versió de l'entorn de l'antiga fàbrica Mercedes-Benz. Én aquest cas, es crearan 1.300 pisos nous -que inicialment havien de ser 1.450 però que, també per reduir alçada que molestava el veïnat, van acabar reduint-se- i un 40% d'aquests seran a preu assequible. El consistori reivindica que més de la meitat de l'espai serà públic i, en gran part, verd. El pla, a més de nous espais comercials, també inclou l'aparició d'una escola bressol, un institut FP o un espai sociocultural. I tot i que es va arribar a dubtar per la pressió privada, també hi haurà les noves seus de la Facultat de Disseny i Enginyeria ELISAVA, de la UVic-CC i de la Fundació Leitat.
"La Mercedes segueix endavant i dona respostes a les peticions veïnals", ha dit Sanz. Igualment, el relat de la transformació comercial i l'arribada d'una vessant de l'economia amb feines més qualificades també ha aparegut al ple, tot arribant a plantejar la creació de fins a 5.000 nous llocs de treball, ha mencionat la tinent d'alcaldia. Una realitat que inicialment haurà de veure's com impacta en un barri històricament obrer, allunyat dels espais de la ciutat amb més serveis i amb unes rendes familiars baixes.
Canviant de punt de la ciutat, a l'antiga presó Model ja es podrà donar per aprovada inicialment també la MPGM que ha de facilitar la transició cap a un nou disseny amb més vegetació i equipaments de barri. Així, s'hi preveu un centre educatiu, un poliesportiu i l'espai memorial, recorda el consistori, a més d'incloure habitatge públic dotacional. De fet, recentment el govern municipal va anunciar la posada en marxa dels concursos per aixecar l'institut escola Xirinacs i la instal·lació centralitzada de generació i distribució d'energia de l'àmbit de la Model, a més de la zona esportiva i el memorial.
I, per últim, l'altre gran focus l'ha ocupat la zona de La Fira. Si bé fa un any que es van presentar els plans municipals -i que van indignar una part del moviment veïnal, que amb la campanya La Fira o La Vida denunciava que la intenció de l'Ajuntament cedia massa part dels recintes firals públics a congressos d'interès privat- ha estat aquest març que s'ha fet el tràmit formal pel que fa al planejament del sòl. En aquest sentit, es reivindica que es recuperarà gairebé la meitat dels metres ocupats per usos firals actualment per fer-hi "habitatge públic, equipaments de barri i zones verdes". Això implicarà l'arribada de 500 pisos públics i més comerç de proximitat, remarca el consistori. També es guanyarà un pavelló per a usos esportius.
Aquests quatre casos, que impliquen donar eines per fer modificacions de l'actual entramat urbà a diferents punts de la ciutat, no són les úniques carpetes que l'àrea d'Urbanisme ha pressionat per enllestir durant les últimes setmanes del mandat. Altres exemples, com la transformació de la Mar Bella, la ronda de Sant Antoni o la Via Laietana han avançat també recentment, si bé l'execució dels projectes quedarà en mans del següent govern municipal.
Així, mentre el govern ha tret pit d'aquest tancament d'expedients que suposaran transformacions urbanístiques rellevants, una part dels contrincants polítics furgava en l'acumulació de projectes arribats a la cambra barcelonina a l'últim moment. Un fet que es barreja amb altres inauguracions i anuncis recents, com l'avenç de la transformació de la ronda de Sant Antoni o l'avinguda Meridiana. "No són maneres de fer les coses, portar les coses tan importants a correcuita a pressió a aquest últim plenari del mandat", ha subratllat el portaveu de Junts, Jordi Martí Galbis, al consell plenari.
La gran responsable a l'hora de presentar aquests plans ha estat la tinent d'alcaldia d'Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat, Janet Sanz, que ha volgut remarcar la idea que aquests grans plantejaments "posen l'urbanisme al servei de la reactivació econòmica". Una línia que en alguns casos, com passa amb la Mercedes i el recent acord per les Tres Xemeneies del Paral·lel, tenen a un mateix gran promotor afavorit de la banda privada. Comren Tramway, en aquest cas, com a propietari dels macroespais a transformar.
A més, durant el ple també s'ha posat el focus en la reversió de polítiques prèvies més beneficioses per al sector privat. En aquesta línia, tant Sanz com el regidor portaveu d'ERC, Jordi Coronas, s'han referit al "pelotazo" que va significar l'anterior pacte urbanístic a La Maquinista, l'any 2011 amb el govern de Xavier Trias, que ara es dona per solucionat.
Els quatre grans projectes aprovats
Sigui com sigui, en aquest últim entorn comercial, ubicat al barri del Bon Pastor, ara s'ha avançat amb un pla que preveu 812 habitatges nous en què un tercera part (36%) en seran protegits, lleugerament per sobre del que ja marca la normativa municipal. Seran pisos que en part s'alçaran en torres de, com a molt, 17 plantes, i no d'un màxim de 25 com es contemplava. També es redueix el guany per al sector privat a La Maquinista, amb la modificació de la realitat urbanística, ja que es limita el creixement comercial a la meitat d'allò previst actualment: de 42.000 metres quadrats a 21.000 m2. En aquest sentit, l'espai que es guanya amb aquesta nova meitat es dedicarà a habitatge, serveis, equipaments i establiments de proximitat, diu l'Ajuntament.D'altra banda, encara al Bon Pastor, també s'ha donat l'aprovació provisional d'una Modificació del Pla General Mertropolità (MPGM) que ha d'activar la nova versió de l'entorn de l'antiga fàbrica Mercedes-Benz. Én aquest cas, es crearan 1.300 pisos nous -que inicialment havien de ser 1.450 però que, també per reduir alçada que molestava el veïnat, van acabar reduint-se- i un 40% d'aquests seran a preu assequible. El consistori reivindica que més de la meitat de l'espai serà públic i, en gran part, verd. El pla, a més de nous espais comercials, també inclou l'aparició d'una escola bressol, un institut FP o un espai sociocultural. I tot i que es va arribar a dubtar per la pressió privada, també hi haurà les noves seus de la Facultat de Disseny i Enginyeria ELISAVA, de la UVic-CC i de la Fundació Leitat.
"La Mercedes segueix endavant i dona respostes a les peticions veïnals", ha dit Sanz. Igualment, el relat de la transformació comercial i l'arribada d'una vessant de l'economia amb feines més qualificades també ha aparegut al ple, tot arribant a plantejar la creació de fins a 5.000 nous llocs de treball, ha mencionat la tinent d'alcaldia. Una realitat que inicialment haurà de veure's com impacta en un barri històricament obrer, allunyat dels espais de la ciutat amb més serveis i amb unes rendes familiars baixes.
Canviant de punt de la ciutat, a l'antiga presó Model ja es podrà donar per aprovada inicialment també la MPGM que ha de facilitar la transició cap a un nou disseny amb més vegetació i equipaments de barri. Així, s'hi preveu un centre educatiu, un poliesportiu i l'espai memorial, recorda el consistori, a més d'incloure habitatge públic dotacional. De fet, recentment el govern municipal va anunciar la posada en marxa dels concursos per aixecar l'institut escola Xirinacs i la instal·lació centralitzada de generació i distribució d'energia de l'àmbit de la Model, a més de la zona esportiva i el memorial.
I, per últim, l'altre gran focus l'ha ocupat la zona de La Fira. Si bé fa un any que es van presentar els plans municipals -i que van indignar una part del moviment veïnal, que amb la campanya La Fira o La Vida denunciava que la intenció de l'Ajuntament cedia massa part dels recintes firals públics a congressos d'interès privat- ha estat aquest març que s'ha fet el tràmit formal pel que fa al planejament del sòl. En aquest sentit, es reivindica que es recuperarà gairebé la meitat dels metres ocupats per usos firals actualment per fer-hi "habitatge públic, equipaments de barri i zones verdes". Això implicarà l'arribada de 500 pisos públics i més comerç de proximitat, remarca el consistori. També es guanyarà un pavelló per a usos esportius.
Aquests quatre casos, que impliquen donar eines per fer modificacions de l'actual entramat urbà a diferents punts de la ciutat, no són les úniques carpetes que l'àrea d'Urbanisme ha pressionat per enllestir durant les últimes setmanes del mandat. Altres exemples, com la transformació de la Mar Bella, la ronda de Sant Antoni o la Via Laietana han avançat també recentment, si bé l'execució dels projectes quedarà en mans del següent govern municipal.