Totes les alarmes van saltar la setmana passada, quan un professor francès moria apunyalat al municipi d'Arras, al nord del país, a mans d'un exalumne. El cas va ser considerat com a terrorisme -es va trobar un vídeo al mòbil de l'autor en què defensava l'ISIS i deia "odiar França i la democràcia"- i va provocar que el president Emmanuel Macron declarés el nivell màxim d'alerta terrorista, fet que implicava desplegar 7.000 soldats al carrer.
[noticiadiari]2/264164[/noticiadiari]
Això ha generat un estat de psicosi absolut a França. El cap de setmana en què es va fer l'anunci del reforç de la seguretat es va evacuar el museu del Louvre i el palau de Versalles per amenaces de bomba. I durant aquesta setmana, la tònica ha estat la mateixa: el mateix palau ha estat evacuat en dues ocasions més, com també ha passat en una desena d'aeroports del país. Sempre, per fortuna, han estat falses alarmes i les autoritats treballen per trobar-ne els autors.
Però va ser al cor d'Europa on es va percebre el perill d'un efecte contagi a la resta del Vell Continent. Aquest dilluns un altre llop solitari assassinava a dues persones al centre de Brussel·les i es passejava amb una arma de grans dimensions en moto durant una nit sencera pels carrers de la capital europea abans que pogués ser abatut per la policia. El terrorista tenia molt clar el seu objectiu: matar aficionats de Suècia que eren a Brussel·les per veure un partit de la seva selecció.
La majoria d'Europa manté (per ara) el nivell 4 de 5
Precisament va ser Suècia qui va apujar el nivell d'alerta antiterrorista del tercer nivell al quart aquest agost. La crema de l'Alcorà en alguns actes públics va provocar la ira d'alguns països islàmics, amb l'Iraq, per exemple, expulsant l'ambaixadora sueca al país després d'un incendi provocat com a protesta a la seu del govern nòrdic a la capital Bagdad. En aquell moment, els serveis de seguretat de Suècia van determinar que el país passava a ser un "objectiu prioritari" del terrorisme.Per ara, però, Europa manté la cautela i bona part dels països que compten amb plans de nivells d'alerta terrorista se situen en el segon graó de risc i no se situen en el màxim. És l'exemple de Bèlgica -arran de l'últim atemptat ha passat de nivell 2 a 3 en una escala de 4- o Dinamarca i la mateixa Suècia -nivell 4 sobre 5-. Per la seva banda, el Regne Unit i els Països Baixos creuen que, per ara, és suficient mantenir el nivell 3 sobre 5. La majoria dels nivells actuals estan vigents des de l'onada d'atemptats del 2015.
Si bé és cert que també hi ha països que no compten amb una escala de risc de terrorisme, alguns d'ells ja han advertit a la població. En aquest sentit, Itàlia ha impulsat des de l'atac de Hamàs a Israel una vigilància especial en espais delicats, a la vegada que la primera ministra Giorgia Meloni assumia que hi havia "risc d'emulació" dels atemptats viscuts a altres indrets europeus. Els Estats Units, en la mateixa línia, emetia aquest dijous una "alerta de viatge mundial" inèdita per possibles atacs contra els seus ciutadans. Al seu torn, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha elevat el to i ha demanat que els estats tinguin el poder d'expulsar les persones immigrants que siguin considerades com una amenaça per a la seguretat.
Catalunya i l'Estat blinden espais sensibles
Catalunya i la resta de l'Estat no viuen aliens a l'alerta europea i tant l'executiu català com l'espanyol han anunciat el reforçament d'espais sensibles. El mateix conseller de l'Interior, Joan Ignasi Elena, admetia que la guerra a Gaza podia "estimular" atacs terroristes. En aquesta línia, i encara amb un nivell d'alerta de 4 sobre 5, s'ha reforçat la vigilància al consolat d'Israel, sinagogues i altres espais de la comunitat jueva, l'estadi olímpic Lluís Companys i l'aeroport del Prat. La policia catalana també augmentarà les hores de patrullatge antiterrorista i farà més identificacions preventives.[plantillagaza]
