Els expedients sancionadors oberts per l'Oficina d'Igualtat de Tracte i No-Discriminació (OITND) de la Generalitat s'han disparat un 183% en un any, segons les dades a les quals ha tingut accés l'Agència Catalana de Notícies (ACN). Concretament, van passar de 18 procediments el 2023 a 51 el 2024, gairebé el triple. La majoria d'aquests casos deriven de denúncies per racisme. La directora general de Drets Humans del Govern, Noa Monràs, valora que la feina de "sensibilització" faci que més ciutadans denunciïn discriminacions.
Assenyala diversos fronts en què ja treballen, com el Pacte Nacional contra els Discursos d’Odi o les formacions específiques a càrrecs de l’administració, que volen que siguin “punta de llança”. L'Oficina d'Igualtat de Tracte i No-Discriminació, vinculada al Departament d'Igualtat i Feminisme, va posar-se en marxa el 2022, dos anys després que el Parlament aprovés la llei 19/2020. L'OITND disposa d'una Àrea de Denúncies i Atenció, encarregada de donar suport i assessorament a les persones que hagin patit qualsevol mena de discriminació.
Abans d'incoar un procediment sancionador, hi ha un període d'actuacions prèvies per valorar el recorregut de la denúncia. Des de la seva posada en marxa, segons les dades a les quals ha tingut accés l'ACN, l'Oficina ha obert un total de 71 d'expedients sancionadors, que representen al voltant del 9% de les denúncies rebudes. Aquests procediments incoats han anat augmentant any rere any, amb 2 expedients el 2022, 18 expedients el 2023 i 51 expedients el 2024.
Quina mena de casos són?
Pel que fa a la tipologia de casos, 45 dels 61 sobre els quals es té informació tenen a veure amb el racisme, una xifra que representa el 62,3% dels casos. Els segueixen l'LGTBI-fòbia, amb 15 expedients (24,6%); el capacitisme, amb 6 expedients (9,8%), i el sexe i l'aspecte físic, amb un expedient cadascun (3,2%). De 10 expedients incoats el 2024 encara no se'n té el detall.
De tots els procediments oberts, només 20 han acabat amb la imposició de multes, que han anat dels 300 euros en els casos d’infraccions lleus fins a 10.001 o 20.000 euros en casos d’infraccions greus. De la resta de procediments iniciats per l'OITND, 29 han estat arxivats per diversos motius, com la prescripció de la infracció, la caducitat del procediment o perquè la part presumptament infractora demostra durant les al·legacions que no n'és responsable. La resta d’expedients continuen actius, a l'espera de resoldre's administrativament o per la via penal.
Entre els expedients sancionadors incoats per l'Oficina d'Igualtat de Tracte i No Discriminació n'hi ha a representants polítics i càrrecs electes. L'any passat, l'òrgan va multar amb 10.001 euros la diputada, alcaldessa de Ripoll i líder d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols, per declaracions islamòfobes. El passat gener, l'OITND també va iniciar un procediment contra el líder de Vox a Catalunya, Ignacio Garriga, per un missatge racista a X.
Des de la posada en marxa el 2022 fins al 31 de desembre del 2024, l'Oficina d'Igualtat de Tracte i No-Discriminació ha rebut un total de 759 denúncies de ciutadans per diverses discriminacions. Aquestes denúncies han anat augmentant progressivament: 127 el 2022, 282 el 2023 i 350 el 2024. L'increment en l'últim any ha estat del 24,1%.
Preocupació pels joves
Des del Govern expressen una “preocupació” especial per l’impacte dels discursos d’odi en els joves, concretament en els nois d’entre 16 i 24 anys. “És un punt on volem treballar, donar-lo la formació i la sensibilització per discriminar ‘fake news’ i desinformacions de notícies reals”, explica Noa Monràs.
En paral·lel, el Govern també treballa en formacions internes per al personal de l’administració. El mes de maig, posarà en marxa el III Seminari de Drets Humans, que en aquesta edició també s’ha proposat “ajudar a detectar possibles delictes d’odi i preparar les persones per tenir eines per detectar-ho en el dia a dia”. Ho fan davant del “preocupant auge de l’extrema dreta”.
Des del Parlament, el seu president, Josep Rull, també s’ha plantejat des de l’inici de la legislatura com aturar els discursos d’odi a la cambra, amb la presència tant de Vox com d’Aliança Catalana. En aquest sentit, en accedir al càrrec, va encarregar un informe als serveis jurídics sobre la jurisprudència europea en aquest àmbit. Segons fonts coneixedores, els lletrats van concloure que, a nivell europeu, “preval la llibertat d’expressió”.
