La família del nen mort a la Rambla el 17-A ha presentat una demanda al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) per "esclarir els interrogants" que encara es desconeixen sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils. El document, al que ha tingut accés l'ACN, defensa que s'han exclòs "qüestions clau" sobre els antecedents i autors de l'atac, així com sobre la seva relació amb les autoritats espanyoles.
El demandant, el pare de l'infant, Javier Martínez, defensa que això suposa una violació del dret a la vida i a un recurs en virtut del Conveni Europeu de Drets Humans, així com del dret a conèixer la veritat. Entre d'altres, planteja els "dubtes" sobre la mort i les connexions de l'imam de Ripoll. La defensa del demandat assegura que les investigacions que van portar a les condemnes van tenir un "abast limitat" que va deixar aspectes importants sense abordar.
Tot plegat va donar com a resultat per al demandant una investigació "restringida" que no va permetre esclarir elements clau i per això reclama ara resoldre aquests elements. En primer lloc, critiquen que només s'imposés als tres acusats els fets d'Alcanar i no els atacs a la Rambla i Cambrils. D'altra banda, també planteja que la investigació va excloure preguntes sobre l'imam de Ripoll Abdelbaki Es Satty.
D'una banda, apunta a la "prematura" conclusió sobre que un dels cossos trobats en l'explosió d'Alcanar era el d'Es Satty i defensa que existeixen "seriosos dubtes" sobre com els investigadors arriben a aquesta conclusió, com la presència de l'imam a Alcanar la nit anterior o la troballa d'ADN en una llauna de refresc.
En aquest sentit, planteja també que hi ha testimonis que van assegurar veure la furgoneta de l'imam allunyar-se després de l'explosió, que hi va haver activitat en el seu mòbil després i que la seva família no ha reclamat mai el seu cos. La defensa del demandant reconeix que res d'això permet concloure que Es Satty va sobreviure a l'explosió però defensa que hi ha "motius seriosos" per qüestionar la conclusió que l'imam va morir allà.
D'altra banda, es demana investigar les connexions de l'imam amb els serveis d'intel·ligència espanyols, on la demanda assegura que també hi va haver exclusions en la investigació. En aquest sentit, planteja la necessitat d'esclarir si l'imam tenia encara relació amb els serveis d'intel·ligència en l'època dels atacs.
Segons la defensa del demandat, tot plegat suposa una violació dels articles 2 i 13 de la Convenció Europea dels Drets Humans. El primer pel que fa al dret a la vida i el segon sobre la concessió d'un recurs efectiu davant d'una instància estatal.
Les víctimes tenien temps fins al 6 de setembre per interposar la demanda i fan una crida a rebre donacions per poder assumir els costos judicials. El recurs davant de la justícia europea arriba després que al maig el TC denegués el recurs de les víctimes perquè no hi apreciava "especial transcendència constitucional".