La família del nen mort a la Rambla el 17-A vol interposar una demanda al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) per "esclarir els interrogants" que encara es desconeixen sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils. El pare l'infant, Javier Martínez, ha avançat que la intenció és que els advocats experts en drets humans Alejandro Chehtman i Nico Krisch portin al cas, juntament amb Jaume Alonso Cuevillas i Agustí Carles.
Les víctimes tenen temps fins al 6 de setembre per interposar la demanda i fan una crida a rebre donacions per poder assumir els costos judicials. El recurs davant de la justícia europea arriba després que al maig el TC denegués el recurs de les víctimes perquè no hi apreciava "especial transcendència constitucional".
En una publicació a X, l'antic Twitter, Javier Martínez també indica que esperen la reactivació de la comissiód'investigació al Congrés dels Diputats. "El govern de Pedro Sánchez hauria de comprometre's a desclassificar tota la documentació secreta per conèixer què va fallar i complir amb el dret de les víctimes a saber la veritat, com, per exemple, la relació de l'imam amb el CNI", escriu.
Barcelona homenatja les víctimes
Barcelona ha homenatjat aquest dissabte les víctimes de l'atemptat del 17 d'agost del 2017 en el setè aniversari d'aquell tràgic dia d'estiu. L'acte de record s'ha fet al memorial del pla de l'Os de la Rambla, tram fins on va arribar la furgoneta que va atropellar mortalment diverses persones circulant a gran velocitat pel mig de la Rambla. Supervivents i familiars s'han congregat en aquest punt per recordar els seus éssers estimats i dipositar flors. També ho han fet, en segon terme, representants de les institucions, com els consellers de Justícia i d'Interior, Ramon Espadaler i Nuria Parlon; el president del Parlament, Josep Rull; i l'alcalde Jaume Collboni, entre altres. Tots els assistents han guardat un minut de silenci.
En acabar l'acte, Robert Manrique, víctima de l'atemptat d'Hipercor i assessor de l'extinta Unitat d'Atenció i Valoració d'Afectats pel Terrorisme (UAVAT), ha agraït en una atenció a mitjans l'acte d'homenatge a les víctimes del 17-A, però ha lamentat que el tractament assistencial la resta de l'any és "gairebé nul".
Manrique ha denunciat les notificacions "surrealistes" que el Ministeri de l'Interior ha fet arribar a algunes de les víctimes negant-los el reconeixement i ha lamentat que hagi hagut de ser la justícia qui ho acrediti. En aquest sentit, s'ha referit a la sentència de l'Audiència Nacional del maig del 2021 i la del Suprem del novembre del 2023 que acrediten que aquestes persones són "realment víctimes". "Són anys de desídia", s'ha queixat tot assenyalant que creuen que mereixen "més respecte i sensibilitat".
D'altra banda, ha reivindicat més accions per part de les administracions. Concretament, la reobertura d'una oficina d'atenció a víctimes del terrorisme -tancada el 2010-, un protocol d'assistència postatemptat i una legislació autonòmica pròpia d'atenció a víctimes del terrorisme. A més a més, també demanen crear un Centre de Memòria Històrica sobre Terrorisme. Manrique també ha remarcat que Catalunya és la segona comunitat de l'Estat amb un major nombre d'atemptats. Les diferents demandes s'han recollit en un comunicat que les víctimes han lliurat als polítics.