Sentiments contradictoris al claustre de professors de l'IES Giola de Llinars del Vallès, un centre sacsejat pel sinistre aeri de Germanwings perquè a l'avió hi viatjaven 16 alumnes i 2 professors d'un institut alemany que havien passat una setmana d'intercanvi.

Per un costat, han notat que l'esforç d'empatia que ha fet l'institut per posar-se al lloc d'aquests pares que han perdut un fill de 15 anys els "ha reconfortat". Aquest darrer diumenge les famílies catalanes amb qui els alumnes van passar la seva última setmana de vida i les famílies alemanyes van trobar-se a la localitat vallesana.  "Van estar passejant, coneixent les anècdotes que els pares i els alumnes explicaven dels seus fills, trepitjant el centre i veient els arbres que hem plantat al pati en el seu record", explica Sílvia Genís, directora del centre. "Ells volien veure exactament quin dels 16 cirerers pertany als seus fills", ha estat "molt dur" però "els ha ajudat". 

Per l'altre costat, els protocols del comiat oficial a la Sagrada Família han trepitjat les necessitats d'aquestes famílies, el pes dels polítics "els ha menystingut" i s'han oblidat que "són persones afectades directament per la tragèdia", denuncia. Els pares d'aquests alumnes alemanys desapareguts van demanar que l'ordre del dia reservés per a ells "més estona" amb les famílies catalanes. "La cerimònia era secundària", explica. També van demanar que aquests pares d'aquí seguessin al seu costat. Però cap de les dues peticions va ser respectada. 

Per això, els alemanys van decidir abandonar el lloc reservat per a les famílies dels morts de la catàstrofe i anar a asseure al costat dels catalans, que no eren afectats tan directament. "Van acabar seguint l'acte al darrere d'una columna i per una pantalla de televisió", detalla. 

El malestar va créixer quan van adonar-se que l'organització no els havia facilitat cap traducció de la cerimònia, ni aquesta tampoc va incloure cap part en alemany. "Si se'ls convida a venir com pot passar això?", es pregunta Genís. 

En alguns familiars, a més, va pesar el fet que el condol que donaven les autoritats el rebien sota les càmeres que punxaven en directe un senyal que es veia per televisió. "No entenien que apareguessin inclús les cares dels menors". Eren imatges "morboses". Per això, quan els van dur a la fila dels diplomàtics -ells no estaven amb la resta de familiars-, molts van decidir no moure's i evitar la salutació amb els líders polítics si aquesta havia de ser davant de les càmeres. Genís sí que ha agraït, en aquest sentit, que el rei Felip s'acostés a aquest grup al final i sense càmeres a saludar-los. 

La directora, en sentit contrari, també ha volgut reconèixer que el malestar tant de les famílies alemanyes com catalanes va ser reparat parcialment al final. Es va organitzar un sopar a l'hotel perquè els alemanys i els catalans que havien compartit els fills es poguessin acomiadar "com cal". "Per a nosaltres" aquestes famílies "són pares d'alumnes del centre" i rebran aquest tracte. Crec que l'esforç que s'ha fet per cuidar-los, malgrat tot, "ha servit". Aquest dimarts, una família alemanya encara passejava pels passadissos de l'institut.