Festes amb bous: i si avancem?

No totes les tradicions són bones o edificants. I per això, perquè hem d'avançar com a societat i ser més respectuosos també amb els animals, és necessari que evolucionin. Avui també són notícia la minoria nacional, Europa que es farà esperar, idees per a l'habitatge protegit, Suècia s'hi posa bé amb Noruega i François Mitterrand

Publicat el 26 d’octubre de 2023 a les 06:00
Actualitzat el 26 d’octubre de 2023 a les 07:23
[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

El Parlament de Catalunya va començar a tramitar ahir, enmig d'una forta divisió política i amb l'evident incomoditat dels diputats dels tres grans grups, PSC, ERC i Junts, la llei que podria prohibir alguns dels actes festius amb bous en què més pateix l'animal. Els republicans i els juntaires van donar llibertat de vot als seus diputats, i els socialistes es van abstenir. El PP, Vox i Ciutadans van votar contra l'admissió a tràmit, que va tenir el suport dels comuns i la CUP, els dos grups proposants, a banda d'alguns dels diputats dels grans partits independentistes.

La norma pretén que s'acabin amb festes molt tradicionals en alguns municipis de les Terres de l'Ebre com ara els bous embolats, capllaçats i a la platja. Unes pràctiques que impliquen estressar l'animal per pur oci o negoci de promotors o ramaders del sector. El 2010, amb l'ànim de protegir els animals al nostre país, es va aprovar una Iniciativa Legislativa Popular que va prohibir les curses de braus, que anys després el Tribunal Constitucional (TC) anul·laria. Però la tortura animal com a negoci i espectacle es va acabar a Catalunya malgrat el soroll que va envoltar el debat perquè no s'han trobat empresaris disposats a reprendre-la.

Ara, es tracta d'actuar amb coherència i de fer un pas més en la protecció dels animals. Els portaveus d'ERC i Junts, preocupats d'incomodar alguns dels seus votants a l'Ebre, van indicar que tot aquest procés no es podia fer sense tenir en compte "el territori" (quina paraulota!) i parlar amb els ajuntaments i el teixit associatiu d'aquelles comarques. No s'hi perd res per fer-ho malgrat que em temo que tenen altres urgències vinculades al despoblament, la crisi del sector primari o el medi ambient.

És, en qualsevol cas, evident que els partits han de tenir clar què és el que defensen, i quines condicions de vida volen que, al nostre país, tinguin els animals i si fer-los patir gratuïtament ha de continuar o no formant part de les nostres festes populars. Més encara tenint en compte que hi ha hagut animals que s'han ofegat o quedat cecs. Aquest estiu un toro va morir a Dénia, al País Valencià. 

Tractar brutalment i per diversió els animals ha format part durant segles de les "tradicions" a Catalunya i també a l'Estat, tal com recull aquest esgarrifós fil de fa uns anys. A les places de braus que encara hi ha per tot el país (i que van arribar a ser un entreteniment massiu) i en algunes festes, fer-ho formava part de la diversió, però això s'ha anat corregint com és el cas de l'empaitada d'ànecs de Roses o moltes altres. A vegades s'ha desterrat el costum i en d'altres s'han deixat d'usar animals i optat per ninots sent més creatius. 

I és que no totes les tradicions són bones ni són edificants. I per això, perquè hem d'avançar com a societat i ser més respectuosos també amb els animals, és necessari que evolucionin. Amb diàleg i sentit comú, sí, però sense excuses. 
 

Avui no et perdis

» El Parlament tira endavant la llei que pot prohibir els correbous més violents; per Sílvia Altadill.

» Enquesta: S'han de prohibir els correbous a Catalunya?

» Què (i qui) és una minoria nacional?; per Bernat Surroca.

» Feijóo crida a una «revolució de la veritat» a Catalunya per frenar Sánchez; per Oriol March.

» El govern espanyol refreda l'oficialitat del català a la UE i ho situa al 2024; per Bernat Surroca.

» Opinió: «Inflació, la moneda és la moral»; per Marc Arza.

» Llum verda a una declaració de Junts sobre Israel que demana l'alto el foc amb el suport del PSC, Cs i PP; per Carme Rocamora.

» Memòria Nacional: L'hora catalana; per Josep-Lluís Carod-Rovira.

» L'avís davant el pla de la UE contra l'abús infantil: «És com posar Pegasus a tota la població»; per David Cobo.

» Catalunya estudia prohibir les begudes energètiques als menors d'edat.

» Ciència en societat: Un reconeixement a l'estudi dels punts d'inflexió ecològics; per Cristina Junyent i Rodríguez.
 

 El passadís

Iniciativa empresarial interessant per la gestió sostenible en habitatge social. Ingeus i Daleph, empreses amb dilatada experiència en el desenvolupament de programes socials vinculats a l'habitatge social i l'ocupació, han confiat en el consultor Paco Campos per crear ViSO, un grup de treball que proposarà un nou model d'habitatge social i assequible a Espanya. Entre els experts que en formen part hi ha un nom que crida l'atenció: l'antropòleg especialitzat en economia política i habitatge Jaime Palomera, que fins fa poc era el portaveu del Sindicat de Llogaters.   

Vist i llegit

El periodista Josep Martí Blanch signa a El Confidencial l'article "Junts vol un moviment transgressor del PSOE aquesta mateixa setmana". Explicava que dirigents del partit de l'expresident Carles Puigdemont havien traslladat a la Moncloa -concretament al ministre de la Presidència, Félix Bolaños- el desig que l'hereva al tron de l'Estat, Elionor de Borbó, pronunciés part del seu discurs de jura de la Constitució a les Corts, el 31 d'octubre, en català. "Tots els gestos compten", escrivia Martí, que apuntava que fer-ho "visualitzaria que el canvi integral en el reconeixement de la plurinacionalitat d'aquesta legislatura també arriba a la monarquia". Però, segons deia hores després el mateix diari, això no està previst. La Zarzuela descarta que Elionor, que en els seus actes a Catalunya ha usat parcialment el català, utilitzi en aquest solemne esdeveniment a Madrid una llengua diferent del castellà, per oficial que sigui.  

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1905, Suècia va reconèixer la independència de Noruega, que se n'havia independitzat en exercici del seu dret a l'autodeterminació després que el 1814 quedés incorporada a la corona sueca malgrat tenir un elevat autogovern. Els noruecs es van declarar independents unilateralment el juny de 1905 i això va fer que els suecs els declaressin en rebel·lia (oi que us recorda a alguna cosa?). El pols va acabar amb la convocatòria d'un referèndum pactat a l'agost, on el  va guanyar amb una majoria amplíssima. Al setembre es va negociar el repartiment d'actius i passius i els termes de la dissolució de la unió, que a l'octubre el parlament noruec primer i el suec després van ratificar donant peu a la renúncia a la corona de Noruega per part del rei de Suècia. Aquest documental us permetrà atansar-vos al país escandinau.

 L'aniversari

El 26 d'octubre del 1916 naixia a Jarnac, França, el polític François Mitterrand, que va morir a París el 1996. Mitterrand, de militància socialista, va ser president de la república entre 1981 i 1995. Aquest advocat, que de jove va militar a l'extrema dreta catòlica i va col·laborar amb el govern filonazi de Vichy, va formar després part de la resistència i amb el triomf aliat va entrar a formar part del govern del general Charles de Gaulle. El 1950 ja era ministre i el 1971 el van triar líder dels socialistes francesos malgrat que tenia un tarannà conservador en molts aspectes.

El seu mandat, contradictori en determinats punts, va estar marcat per la Guerra Freda, la caiguda del Mur de Berlín i el creixement econòmic de França, que es va situar com una de les potències capdavanteres d'Europa. Us deixo el programa de Catalunya Ràdio En Guàrdia! de fa dos anys, amb motiu del 40è aniversari de la seva arribada al palau de l'Elisi. L'espai del periodista Enric Calpena va convidar el nostre company Pep Martí, que també és historiador, a parlar de la seva figura.
 
Ferran Casas i Manresa
subdirector de Nació

Vols que t'arribi El Despertador de Nació cada matí al teu correu electrònic? 
Fes clic aquí per rebre'l