25
d'octubre
de
2023
Actualitzat:
27
de novembre,
13:14h
L'oficialitat del català a la Unió Europea no serà imminent. Així ho ha explicat el ministre d'Exterior, José Manuel Albares, en una entrevista a Els Matins de TV3. El ministre ha insinuat que en la propera reunió del Consell d'Afers Generals de la Unió Europea, prevista per al 15 de novembre, tampoc hi haurà necessàriament una votació sobre l'oficialitat de la llengua, cosa que faria impossible que s'aprovés abans de la investidura de Sánchez.
Albares ha recordat que s'han demanat informes d'impacte material i pressupostari, i que "no té sentit" votar la petició espanyola si encara no s'han pogut analitzar aquests documents. Aquests informes, ha detallat, poden trigar "entre dos i tres mesos", cosa que situaria una eventual votació de cara al 2024. El ministre també ha dit que "cal donar un temps prudencial" als estats membres perquè puguin analitzar la proposta adaptada, que el govern espanyol té previst enviar properament amb les especificitats del català, el basc i el gallec.
"L’important no és la velocitat -i estem seguint una velocitat inusual- l’important és aconseguir l’objectiu", ha dit Albares, que ha defensat que té el consens dels 27 de seguir treballant en l’oficialitat. En la reunió de dimarts, cap estat va vetar la iniciativa espanyola, però alguns socis comunitaris no creuen que sigui una prioritat per abordar i encara tenen dubtes sobre l'impacte de la mesura. La pressa del PSOE, que veu en l'oficialitat del català una manera d'aplanar el camí cap a la investidura, no casen amb els ritmes europeus. "Estem avançant molt i molt ràpid", ha insistit.
En tot cas, Albares ha assegurat que el govern espanyol ja "ha complert" amb l’acord amb Junts portant la petició d’oficialitat del català a la Unió Europea. Els juntaires volen que es concreti la data d'aprovació, que no serà immediata. De fet, el ministre ha dit que l'aprovació definitiva pot portar més temps, i ha recordat que l'irlandès va trigar dos anys. "El temps europeu és diferent al temps nacional", ha afirmat.
L'argument central de l'Estat gira al voltant de "l'especificitat" de les llengües catalana, basca i gallega. És a dir, garantir als estats membres que incloure aquestes llengües al grup de les llengües oficials no provocarà un efecte dominó, perquè la reforma del reglament que es planteja només afectaria al cas espanyol, que reuneix una sèrie de característiques -el català és oficial en aquells territoris que li és propi, es parla al Congrés i al Senat, no és una llengua minoritària...- que no comparteixen altres llengües europees.
Albares ha recordat que s'han demanat informes d'impacte material i pressupostari, i que "no té sentit" votar la petició espanyola si encara no s'han pogut analitzar aquests documents. Aquests informes, ha detallat, poden trigar "entre dos i tres mesos", cosa que situaria una eventual votació de cara al 2024. El ministre també ha dit que "cal donar un temps prudencial" als estats membres perquè puguin analitzar la proposta adaptada, que el govern espanyol té previst enviar properament amb les especificitats del català, el basc i el gallec.
"L’important no és la velocitat -i estem seguint una velocitat inusual- l’important és aconseguir l’objectiu", ha dit Albares, que ha defensat que té el consens dels 27 de seguir treballant en l’oficialitat. En la reunió de dimarts, cap estat va vetar la iniciativa espanyola, però alguns socis comunitaris no creuen que sigui una prioritat per abordar i encara tenen dubtes sobre l'impacte de la mesura. La pressa del PSOE, que veu en l'oficialitat del català una manera d'aplanar el camí cap a la investidura, no casen amb els ritmes europeus. "Estem avançant molt i molt ràpid", ha insistit.
En tot cas, Albares ha assegurat que el govern espanyol ja "ha complert" amb l’acord amb Junts portant la petició d’oficialitat del català a la Unió Europea. Els juntaires volen que es concreti la data d'aprovació, que no serà immediata. De fet, el ministre ha dit que l'aprovació definitiva pot portar més temps, i ha recordat que l'irlandès va trigar dos anys. "El temps europeu és diferent al temps nacional", ha afirmat.
El cost i "l'especificitat" del català
Perquè el català sigui llengua oficial cal que tots els estats hi estiguin d'acord. Ara com ara, malgrat que no hi ha vetos explícits, sí que hi ha dubtes, tant en matèria de finançament com pel temor que suposi una allau de peticions d'oficialitat d'altres llengües. Espanya s'ha ofert a sufragar el cost que el català, el basc i el gallec siguin llengües oficials d'Europa, i ha demanat un informe a la Comissió Europea sobre quant costaria aquesta decisió.L'argument central de l'Estat gira al voltant de "l'especificitat" de les llengües catalana, basca i gallega. És a dir, garantir als estats membres que incloure aquestes llengües al grup de les llengües oficials no provocarà un efecte dominó, perquè la reforma del reglament que es planteja només afectaria al cas espanyol, que reuneix una sèrie de característiques -el català és oficial en aquells territoris que li és propi, es parla al Congrés i al Senat, no és una llengua minoritària...- que no comparteixen altres llengües europees.