La dreta francesa celebra aquest diumenge la segona volta d'unes inèdites primàries per escollir el candidat que, molt probablement, s'enfrontarà l'any vinent a Marine Le Pen. Amb Sarkozy fora de combat, François Fillon i Alain Juppé es juguen avui liderar la candidatura d'Els Republicans i, segurament, també decidir qui serà el nou president francès. Aquest migdia, i en un primer recompte del 64% de punts de votació, havien acudit a les urnes un total d'1.217.000 persones (fa una setmana a la mateixa hora van ser 1.138.000 recomptant el 67% de punts).
Fillon s'ha convertit en la nova estrella de la política francesa i es presenta com a favorit. A la primera volta es va plantar amb més d'un 44% i va superar Juppé per un 16%. A més, Nicolas Sarkozy, el gran derrotat de la primera volta, ja li va mostrar el seu suport.
Fillon ha passat en poques setmanes de ser el candidat menyspreat a esdevenir el campió de la dreta francesa. La majoria d'analistes defineixen el seu programa com a liberal en economia i conservador en temes socials. L'aspirant llueix duresa en qüestions econòmiques, com si volgués personificar una dreta orgullosa de ser-ho. Ha evitat –a diferència de Sarkozy- aparèixer com un autoritari i no ha entrat a fons en el tema immigratori. Però en el terreny de la gestió econòmica, no maga trets neoliberals.
Fillon s'ha convertit en la nova estrella de la política francesa i es presenta com a favorit. A la primera volta es va plantar amb més d'un 44% i va superar Juppé per un 16%. A més, Nicolas Sarkozy, el gran derrotat de la primera volta, ja li va mostrar el seu suport.
Fillon ha passat en poques setmanes de ser el candidat menyspreat a esdevenir el campió de la dreta francesa. La majoria d'analistes defineixen el seu programa com a liberal en economia i conservador en temes socials. L'aspirant llueix duresa en qüestions econòmiques, com si volgués personificar una dreta orgullosa de ser-ho. Ha evitat –a diferència de Sarkozy- aparèixer com un autoritari i no ha entrat a fons en el tema immigratori. Però en el terreny de la gestió econòmica, no maga trets neoliberals.
L'home de les retallades
Fillon vol acabar definitivament amb la jornada de 35 hores setmanals i incrementar-la fins a les 39 i pretén allargar l'edat de jubilació dels 62 anys actuals als 65. S'ha compromès a suprimir al llarg dels seus cinc anys de mandat fins a 500.000 llocs de treball de funcionaris, el que ha esdevingut una de les banderes del seu programa. Insisteix en la idea de reduir com sigui el dèficit públic i no s'atura ni en el sector sanitari, que creu que ha de ser aprimat.
Moltes d'aquestes mesures les porta Fillon al cap des d'abans d'haver estat designat primer ministre pel president Sarkozy, el 2007. Està convençut que l'Estat francès és ineficaç i arrossega un pes massa feixuc.
Els interrogants sobre el possible èxit d'un programa així són molts. En un país amb un potent sector públic, i on els sindicats, malgrat el seu afebliment, encara han demostrat capacitat de mobilització, un programa neoliberal toparà amb una contestació al carrer que pot ser enorme. La prova és que, històricament, cap govern de dretes ha tirat endavant un projecte semblant. Ni la dreta postgaullista (George Pompidou, Giscard d'Estaing) s'ho va plantejar. Ni tampoc els líders conservadors que van governar després de l'era Mitterrand. Jacques Chirac va jugar sempre a un cert populisme i al mateix Sarkozy, tan agressiu ideològicament en àmbits com la seguretat ciutadana o en el discurs sobre immigració, no se li va passar pel cap imposar una política de restriccions socials severes.
Un catòlic tradicional
Fillon també ha incidit en temes de moral, un terreny molt aspre a França. L'exprimer ministre ha optat a pescar el vot catòlic, i sembla que algun resultat li ha donat. No vol modificar substancialment la llei Taubira, la ministra de Justícia d'Hollande que va legislar sobre parelles homosexuals. Fillon s'ha compromès a prohibir l'adopció per part de parelles homosexuals. Ha entrat també en el tema de l'avortament. Assegura que no modificarà la llei liberal vigent, però que ell, com a catòlic, hi és del tot contrari.
També ha fet incursions en altres aspectes sensibles a l'opinió més conservadora, advocant per donar més rellevància a la història com a estri de formació patriòtica a les escoles.
Una política exterior que mira a Rússia
En relacions internacionals, Fillon defensa una aproximació a Rússia, segons ell aliat imprescindible enfront l'Estat Islàmic. Hi ha en això un lligam amb la política tradicional francesa, sempre favorable a un bon clima amb Moscou. Però en l'actual moment, enmig de les tensions entre la UE i el règim de Putin, aquest posicionament ha despertat polèmica. La comparació amb Donald Trump, que també ha mostrat simpaties per Putin, ha estat inevitable. Fillon també propugna que s'avanci en un govern europeu dins de la zona euro.
Juppé resisteix mirant al centreesquerra
Alain Juppé encara no llança la tovallola. Sap que l'única possibilitat que té, escassa, és mobilitzar el vot progressista atemorit pel dretanisme de Fillon. Alhora, intenta presentar el seu rival com un reaccionari que pot posar en perill la pau social. Juppé ha subratllat el seu laïcisme –enfront un Fillon antiavortista- i parla d'assegurar la plena ocupació com a principal objectiu. Aquestes darreres hores, ha tornat a rebre el suport explícit del centrista François Bayrou, que ha titllat de perillós el programa de Fillon. Dijous hi haurà el debat entre els dos finalistes de la dreta. Pot ser la darrera oportunitat per Juppé.
