MADRID | L'allau de causes judicials obertes a l'entorn de Pedro Sánchez -des de les imputacions de la dona i el judici al germà, a la causa de l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero, passant per Leire Díez i Santos Cerdán- porta implícit un missatge directe per al president espanyol: com més allargui la legislatura, més possibilitats que un jutge obri la via de la seva imputació.
Les investigacions de la Guàrdia Civil, les informacions periodístiques i les instruccions judicials permeten que el PP dibuixi una línia de punts en direcció al carrer Ferraz i a l'Avinguda Puerta de Hierro de Madrid, a la seu de la presidència del govern espanyol. Amb qui intercedia Zapatero per al rescat de Plus Ultra? Quins interessos defensava Leire Díez? Santos Cerdán actuava per lliure?
El cap de gabinet d’Ayuso, Miguel Ángel Rodríguez (MAR), ho deia sense embuts aquest dijous en un missatge a la xarxa social X: "Zapatero va pá'lante; les filles de Zapatero van pá'lante; la dona de Pedro Sánchez va pá'lante; el germà va pá'lante, Ábalos i Koldo van pá'lante... I Pedro Sánchez anirà pá'lante".
Fins ara cap jutge s’ha atrevit a fer el pas, a imputar el PSOE com a organització o a assenyalar el president espanyol. No és casual: no ha aparegut cap document que permeti connectar-lo directament amb els fets. Falta material i falten indicis, però les instruccions del cas Zapatero i Leire Díez tot just comencen a caminar.
Eleccions cada dimecres
El termòstat està en màxims i, malgrat la pressió, Sánchez no es mou. "No hauria d’arribar al 2027". Alberto Núñez Feijóo reclama eleccions cada dimecres i als passadissos del Congrés el seu entorn no amaga que vol veure imputat el president espanyol.
Aquesta setmana, després de dir-li "covard" per no permetre que es votessin les esmenes de Junts i PP que demanaven un avançament electoral, Feijóo especulava a El Hormiguero que algun dels actors secundaris de les trames "aixequi l’estora". "Sánchez no és amo del seu futur polític, està sotmès al fet que les 94 persones imputades expliquin el que saben", va dir.
El líder del PP espera que els jutges, els socis de la investidura i els actors de l’entramat de causes judicials li facin la feina. No ha trobat aliats per a una moció de censura i no ha construït una alternativa engrescadora per a cap altre actor, però celebra com una victòria que Junts s’hagi alineat amb els seus interessos i reclami ara un avançament electoral.
Totes les fitxes a Zapatero
I mentrestant, Sánchez ha decidit posar totes les fitxes a la casella de Zapatero. El president espanyol el va defensar públicament des de Brussel·les per dos motius: el PSOE no es pot permetre la caiguda del revulsiu de la campanya del 2023, ni té res a guanyar desmarcant-se de les seves activitats com va fer amb Cerdán. La ruptura tindria un cost polític inassumible. All in a Zapatero.
La unitat d’acció entre PSOE i Zapatero, però, té limitacions. L’advocat de l’expresident, Víctor Moreno Catena, jugarà la carta de la prescripció dels suposats delictes relacionats amb les joies i de l’anul·lació de les transcripcions del telèfon del propietari de Plus Ultra que serveixen de base per a la imputació. Seria una victòria tècnica, no política. Positiva però insuficient per als socialistes, que el que necessiten és guanyar la batalla de l’opinió pública.
La pilota endavant
Malgrat l’amenaça latent, el calendari del president espanyol no passa per una convocatòria immediata d’eleccions. Hi ha un rum-rum soterrat de crisi de govern, i mentrestant Sánchez ha aconseguit que el mateix PNB que li demana les urnes l’acompanyi en la melodia d’uns nous pressupostos de l'Estat que tothom sap que no s’aprovaran, però que li permeten guanyar mesos. "Presenti pressupostos, i si no aconsegueix un acord, dissolgui les Corts i convoqui eleccions", li va dir la portaveu del PNB, Maribel Vaquero.
Un missatge que la Moncloa va aplaudir immediatament als passadissos del Congrés. El PSOE entén que els nacionalistes bascos s’obren a negociar els comptes. L’ultimàtum vist com a baló d’oxigen. "Som optimistes, estem convençuts que els comptes obtindran una majoria parlamentària, i en tot cas, anem partit a partit", sosté la Moncloa.
I aquest és precisament el full de ruta del president: "partit a partit" és presentar pressupostos al Congrés després de l’estiu, provar de negociar-los fins al novembre del 2026, i quan caiguin per les esmenes a la totalitat, utilitzar els comptes com a base del programa electoral i convocar eleccions per al febrer o març del 2027.
Missió acomplerta i gest als territoris del PSOE i al PNB: les generals no coincidiran amb les autonomies i municipals (i forals al País Basc) del 23 de maig de l’any que ve. Just el que demanava la tropa socialista, i també els nacionalistes bascos, que es juguen el control de la caixa de les diputacions.
Mentrestant, però, l’objectiu dels socialistes és arribar viu a les vacances d’estiu. Sánchez vol recuperar l’alè. Primer en la seva compareixença de dimecres vinent al Congrés, on podria fer algun anunci per demostrar que encara manté la iniciativa. Després al comitè federal de dissabte 27, on -tret dels sospitosos habituals- s’espera un partit unit amb el seu líder.
I finalment endinsant-se en la canícula de l'estiu i del Mundial de Futbol. Platja i pilota. "Estem bé d’ànims, venia l’apocalipsi però segueix sortint el sol", resumia un diputat socialista al pati del Congrés. Sánchez no ho té fàcil. Nedarà a contracorrent dels titulars de premsa en tot el que li queda de legislatura. Però el PP també faria bé de calibrar els efectes de la seva estratègia. La pressió judicial funciona a les enquestes, però un intent d’imputació del president espanyol pot tenir efectes adversos.
Waterloo té la clau
Primer, perquè comportaria un suplicatori del Suprem que caldria votar al ple del Congrés. Seria una qüestió de confiança implícita que donaria la clau als set vots de Junts. Però el partit de Carles Puigdemont obriria la porta als mateixos jutges de la sala segona del Tribunal Suprem que van encausar els líders del procés?
I segon perquè Sánchez també podria utilitzar l’intent d’imputació com a revulsiu electoral. Seria un xoc de poders que elevaria la tensió política a un nivell mai vist a l'Estat. Un escenari de polarització i mobilització que deixaria enrere els casos que han motivat l’ofensiva judicial i que, paradoxalment, beneficiaria els dos rivals directes del PP: Vox i el mateix PSOE.
