El Parlament de Catalunya ha retut aquest 14 d'abril, coincidint amb el 85è aniversari de la proclamació de la Segona República, homenatge als represaliats del franquisme. Ho han fet al monument als immolats que hi ha al pati de la biblioteca, que va ser esculpit per Ferran Ventura en homenatge al seu germà assassinat amb només dinou anys. Un públic més nodrit que el d’anteriors ocasions, ha escoltat la presidenta, Carme Forcadell, que ha exclamat que “la democràcia espanyola encara no ha fet justícia amb les víctimes del franquisme”. Forcadell ha recordat que moltes fosses comunes resten encara per recuperar sota la terra catalana, que molts morts esperen encara la seva identificació, com un record infaust de la humiliació. La presidenta de la cambra ha fet una crida a preservar els valors de la llibertat, la igualtat i la fraternitat, per aconseguir un país lliure.

Pere Fortuny, president de l’Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat de Catalunya, ha clamat contra l’oblit i ha dit que els familiars dels morts pel franquisme “ens sentim traïts per la classe política” i s’ha queixat d’incomprensió. Ha recordat que els processos contra els vençuts encara esperen la seva revisió i ha demanat, altre cop, la col·laboració de les institucions perquè les víctimes tinguin finalment el reconeixement que mereixen. L’entitat que presideix Fortuny va néixer el 1976 a partir de la voluntat d'un grup de familiars de morts i represaliats per recuperar la seva memòria i la seva dignitat, que encara avui la democràcia sorgida del postfranquisme els nega.

Hi era present una representació destacada de membres del parlament i la classe política, la mateixa a la qual ha invocat Pere Fortuny. Hi havia també l’expresident José Montilla i l’exalcalde de Barcelona, Xavier Trias.

Un homenatge iniciat per Heribert Barrera

En el minut de silenci que s’ha fet, el públic ha escoltat “Las morillas de Jaén”, un cant popular andalús al qual va posar lletra poètica García Lorca, un altre assassinat. L’homenatge als immolats per la llibertat de Catalunya es va instaurar durant la presidència d’Heribert Barrera, en la primera legislatura (1980-84) i el seu successor, Miquel Coll i Alentorn, la va continuar. Després va quedar en l’oblit, fins que el president Ernest Benach la va recuperar l’any 2007.