09
d'abril
del
2022
Actualitzat
a les
22:43h
Aquest diumenge, França vota en la primera volta de les eleccions presidencials. Hi ha dotze candidats, però només dos passaran a la segona i definitiva volta, prevista pel 24 d'abril. Si no hi ha sorpresa majúscula, seran l'actual president, Emmanuel Macron, i la líder del Reagrupament Nacional, Marine Le Pen, d'extrema dreta, els qui competiran en el tram final de l'elecció. Si és així, es repetirà l'escenari dels comicis del 2017. Però aquest cop les coses poden ser diferents. Le Pen ha fet una bona campanya -tot i l'ombra dels vincles amb Vladímir Putin- i pot acabar frec a frec amb Macron, amb qui ja va competir per la presidència a les eleccions de fa cinc anys.
Més endarrera, amb possibilitats escasses de passar a la segona volta, hi ha candidats com la conservadora Valérie Pecrésse, l'extremista de dretes Éric Zemmour i Jean-Luc Mélenchon, candidat de la França Insubmisa, d'esquerra radical. La resta compten poc. L'ascens de Le Pen en el final de la campanya ha agafat la classe política amb el pas canviat. En plena guerra d'Ucraïna, quan la UE i l'OTAN han escenificat una cohesió inèdita davant la invasió russa, la perspectiva d'un triomf ultra genera moltes angoixes en la societat francesa. El darrer sondeig d'Ipsos dibuixava Macron amb un 27% i Le Pen pujant amb un 23,5%. De cara al 24 d'abril, Macron apareix amb un 51-53%, el que obre la porta a Le Pen. Com s'ha arribat fins aquí?
Erosió i malestar
Macron arriba a les urnes molt desgastat. Ministre d'Economia del socialista François Hollande, es va guanyar un perfil de tecnòcrata eficaç i modern. Davant l'ensorrament del Partit Socialista i les trifulgues a la dreta, Macron va aixecar una candidatura sumant adhesions en l'esquerra i la dreta moderades. Però la seva plataforma, La República en Marxa, mai ha acabat de fer arrels. Clàssic en economia i més progressista en immigració, ha acabat encarnant un centre liberal.
La seva gestió inicial, obsedit a retallar el dèficit públic, va desfermar protestes que es van expressar en el moviment de les armilles grogues. Espantat, Macron va recular i va engegar mesures d'emergència, com un xec per inflació de 100 euros per als francesos que guanyessin menys de 2.000 euros nets al mes. La pandèmia va forçar l'Estat a una mobilització de recursos sense precedents per evitar un esclat social. Amb el que no comptava Macron era amb la crisi energètica i l'alça desbocada de preus. Segons els instituts d'opinió, el poder adquisitiu és el problema que més angoixa els francesos. I a això s'hi ha afegit l'escàndol McKinsey, una consultora nord-americana (de les moltes de privades que han treballat per a l'executiu amb Macron- ique ha estat contractada pel govern i que no ha pagat l'impost de societats a França. Un escàndol que ha esclatat just ara que s'obren les urnes.
Abstenció rècord i despolitització
França es disposa a votar enmig d'una profunda onada de crispació social que conviu, paradoxalment, amb una creixent despolitització. Hi ha preocupació en la classe dirigent per una abstenció que pot superar el rècord del 2002, quan va arribar al 28%, xifra molt alta a França. La societat francesa es mobilitza pels refugiats ucraïnesos o es preocupa pel canvi climàtic, però no espera gaire dels seus polítics. El director de Le Monde, Jérôme Fénoglio, es referia aquests dies a una abstenció generacional que pot afectar els candidats de l'statu quo i, de retruc, beneficiar Le Pen, a qui les seves passades simpaties per Vladímir Putin no semblen afectar com es preveia.
La crisi de l'esquerra
Hi ha sis candidats que se situen en el camp de l'esquerra, entre ells un comunista i dos que es proclamen anticapitalistes. Però el fenomen sorprenent és la davallada de l'aspirant socialista i alcaldessa de París, Anne Hidalgo, que no aixeca cap i a qui els sondejos deixen amb un escarransit 2%. L'ecologista Yannick Jadot tampoc s'ha enlairat. És Jean-Luc Mélenchon, un veterà, exministre socialista i avui líder de la França Insubmisa, l'únic que pot somiar amb la segona volta. El malestar d'esquerres s'aplega entorn seu. I aquest cop, a diferència del 2017, o del 2002, no està tan clar que l'esquerra vagi en massa a salvar Macron en segona volta.
La divisió dins de la dreta
En la França del malestar, amb una esquerra esmaperduda i una extrema dreta que ha agafat impuls, la dreta tradicional no ha trobat espai. Valérie Pecrésse representa Els Republicans, els conservadors que no s'han deixat seduir per Macron. Pecrésse és, en el fons, una dirigent de centredreta, però ha hagut d'endurir el seu discurs en seguretat i immigració. La França de la fraternitat s'ha quedat afònica i el darrer que ha dit la candidata és que si no passa a la segona volta, dirà a qui votarà però no donarà consignes alss eus. Un altre mal presagi per Macron.
La presència d'Éric Zemmour
L'èxit mediàtic del comentarista Zemmour no el durà a l'Elisi, però ha estat un altre senyal de per on es mouen alguns ressorts profunds de la societat francesa. Reconquesta és el seu lema. Fanatisme, el remei que proposa, denunciant la "substitució" que s'està produint amb l'arribada d'immigrants islàmics. Zemmour, que en algun moment ha semblat que superaria Le Pen, ara està al seu darrera. Amb la seva vehemència, a més, ha ajudat la líder del Reagrupament Nacional a facilitar-se una imatge més moderada. Però els vots que aglutini (podria ser entorn un 10%) sumaran amb Le Pen.
Més endarrera, amb possibilitats escasses de passar a la segona volta, hi ha candidats com la conservadora Valérie Pecrésse, l'extremista de dretes Éric Zemmour i Jean-Luc Mélenchon, candidat de la França Insubmisa, d'esquerra radical. La resta compten poc. L'ascens de Le Pen en el final de la campanya ha agafat la classe política amb el pas canviat. En plena guerra d'Ucraïna, quan la UE i l'OTAN han escenificat una cohesió inèdita davant la invasió russa, la perspectiva d'un triomf ultra genera moltes angoixes en la societat francesa. El darrer sondeig d'Ipsos dibuixava Macron amb un 27% i Le Pen pujant amb un 23,5%. De cara al 24 d'abril, Macron apareix amb un 51-53%, el que obre la porta a Le Pen. Com s'ha arribat fins aquí?
Erosió i malestar
Macron arriba a les urnes molt desgastat. Ministre d'Economia del socialista François Hollande, es va guanyar un perfil de tecnòcrata eficaç i modern. Davant l'ensorrament del Partit Socialista i les trifulgues a la dreta, Macron va aixecar una candidatura sumant adhesions en l'esquerra i la dreta moderades. Però la seva plataforma, La República en Marxa, mai ha acabat de fer arrels. Clàssic en economia i més progressista en immigració, ha acabat encarnant un centre liberal.
La seva gestió inicial, obsedit a retallar el dèficit públic, va desfermar protestes que es van expressar en el moviment de les armilles grogues. Espantat, Macron va recular i va engegar mesures d'emergència, com un xec per inflació de 100 euros per als francesos que guanyessin menys de 2.000 euros nets al mes. La pandèmia va forçar l'Estat a una mobilització de recursos sense precedents per evitar un esclat social. Amb el que no comptava Macron era amb la crisi energètica i l'alça desbocada de preus. Segons els instituts d'opinió, el poder adquisitiu és el problema que més angoixa els francesos. I a això s'hi ha afegit l'escàndol McKinsey, una consultora nord-americana (de les moltes de privades que han treballat per a l'executiu amb Macron- ique ha estat contractada pel govern i que no ha pagat l'impost de societats a França. Un escàndol que ha esclatat just ara que s'obren les urnes.
Abstenció rècord i despolitització
França es disposa a votar enmig d'una profunda onada de crispació social que conviu, paradoxalment, amb una creixent despolitització. Hi ha preocupació en la classe dirigent per una abstenció que pot superar el rècord del 2002, quan va arribar al 28%, xifra molt alta a França. La societat francesa es mobilitza pels refugiats ucraïnesos o es preocupa pel canvi climàtic, però no espera gaire dels seus polítics. El director de Le Monde, Jérôme Fénoglio, es referia aquests dies a una abstenció generacional que pot afectar els candidats de l'statu quo i, de retruc, beneficiar Le Pen, a qui les seves passades simpaties per Vladímir Putin no semblen afectar com es preveia.
La crisi de l'esquerra
Hi ha sis candidats que se situen en el camp de l'esquerra, entre ells un comunista i dos que es proclamen anticapitalistes. Però el fenomen sorprenent és la davallada de l'aspirant socialista i alcaldessa de París, Anne Hidalgo, que no aixeca cap i a qui els sondejos deixen amb un escarransit 2%. L'ecologista Yannick Jadot tampoc s'ha enlairat. És Jean-Luc Mélenchon, un veterà, exministre socialista i avui líder de la França Insubmisa, l'únic que pot somiar amb la segona volta. El malestar d'esquerres s'aplega entorn seu. I aquest cop, a diferència del 2017, o del 2002, no està tan clar que l'esquerra vagi en massa a salvar Macron en segona volta.
La divisió dins de la dreta
En la França del malestar, amb una esquerra esmaperduda i una extrema dreta que ha agafat impuls, la dreta tradicional no ha trobat espai. Valérie Pecrésse representa Els Republicans, els conservadors que no s'han deixat seduir per Macron. Pecrésse és, en el fons, una dirigent de centredreta, però ha hagut d'endurir el seu discurs en seguretat i immigració. La França de la fraternitat s'ha quedat afònica i el darrer que ha dit la candidata és que si no passa a la segona volta, dirà a qui votarà però no donarà consignes alss eus. Un altre mal presagi per Macron.
La presència d'Éric Zemmour
L'èxit mediàtic del comentarista Zemmour no el durà a l'Elisi, però ha estat un altre senyal de per on es mouen alguns ressorts profunds de la societat francesa. Reconquesta és el seu lema. Fanatisme, el remei que proposa, denunciant la "substitució" que s'està produint amb l'arribada d'immigrants islàmics. Zemmour, que en algun moment ha semblat que superaria Le Pen, ara està al seu darrera. Amb la seva vehemència, a més, ha ajudat la líder del Reagrupament Nacional a facilitar-se una imatge més moderada. Però els vots que aglutini (podria ser entorn un 10%) sumaran amb Le Pen.