Un 45% dels treballadors públics consumeix pràcticament diàriament fàrmacs psicoactius (ansiolítics, antidepressius i somnífers, entre altres), segons un estudi elaborat per la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF). L'estudi, presentat aquest dilluns amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental, s'ha realitzat mitjançant entrevistes a més de 2.000 persones que treballen en diferents àmbits de les administracions públiques, com l'Administració General de l'Estat i de les comunitats autònomes, ajuntaments, Educació, Sanitat, Justícia i altres empreses públiques.

D'acord amb els resultats de l'enquesta de la CSIF, el consum diari d'aquests fàrmacs és gairebé generalitzat en tots els àmbits de l'administració, encara que amb especial incidència en Sanitat i Educació. El perfil majoritari de la persona que pren aquesta mena de medicació és el d'una dona d'entre 45 i 54 anys, treballadora de la sanitat pública o d'un centre educatiu que consumeix ansiolítics diàriament per suportar l'excés de càrrega de treball o perquè pensa que no té prou reconeixement professional.

Segons l'enquesta, els psicofàrmacs més consumits són els ansiolítics (un 66% dels enquestats reconeix el seu ús), seguits dels antidepressius (en un 43,6%) i finalment els somnífers (amb un 32,1%). Un 51% dels enquestats ha assegurat consumir aquests fàrmacs diàriament, un 13% diverses vegades a la setmana, un 21% alguna vegada al mes i un 15% en l'últim any.

Un 76% ha manifestat que el treball l'influeix a l'hora de consumir aquestes substàncies: un 54,2% ho relaciona a un excés de càrrega de treball, un 44,6 per l'escàs reconeixement professional que té i un 37,7% pel mal clima laboral (han explicat que viuen conflictes i situacions d'assetjament entre altres). Un 21,22% relaciona l'ús d'aquests fàrmacs amb la inseguretat laboral (s'han referit a la temporalitat o a la interinitat entre altres aspectes). En canvi, un 20,6% ha dit que pren medicació per problemes amb els usuaris als quals presta servei i un 12,6% ho ha relacionat amb problemes econòmics. Una altra dada significativa de l'enquesta és que més de la meitat (55%) dels enquestats ha admès que no consumia aquesta medicació abans de la pandèmia de la Covid, mentre que el 93% s'ha queixat de l'absència en els seus centres de treball d'iniciatives sobre protecció de la salut mental.

[h3] La CSIF llença una campanya de suport als treballadors i demana mesures al govern espanyol[/h3]
Aprofitant el llançament de l'enquesta, la CSIF ha posat en marxa la campanya Treballem per tu, compromesos amb tu. Promovent el respecte i la salut mental en l'àmbit laboral, que pretén oferir ajuda als empleats públics en situació de risc psicosocial. Dins la campanya, també s'ha recollit una exigència al govern espanyol: que posi en marxa un paquet de mesures centrades a promoure la prevenció de riscos per a la salut mental en els centres de treball.

Entre aquestes mesures, la secretària nacional de Prevenció de Riscos Laborals de la CSIF, Encarna Abascal, ha justificat en una roda de premsa la necessitat d'aprovar d'una directiva europea sobre riscos psicosocials i el seu desenvolupament a través d'un Reial decret. Per a Abascal, també és essencial fer avaluacions de riscos i gestió psicosocial real en els centres.

Una altra de les propostes de l'organització sindical és la d'establir la figura del "psicòleg en el treball" i incloure-la en la llei de Prevenció de Riscos Laborals com un membre més del Servei de Prevenció. A banda d'això, la CSIF també ha advocat per un Pla Nacional de Prevenció del Suïcidi que inclogui els col·lectius professionals més vulnerables, plans de prevenció i intervenció sobre conductes addictives en l'àmbit laboral i vigilància de la salut mental en els centres de treball. "Sense salut mental no hi ha salut, és cosa de tots", ha reblat Abascal. Finalment, un altre dels punts clau per a la CSIF és augmentar el nombre de places en Psicologia, Psiquiatria, Infermeria especialitzada en salut mental i terapeutes ocupacionals, a causa del "dèficit brutal" de professionals, tal com ha denunciat el president del sector nacional de Sanitat de CSIF, Fernando Hontangas.

[h3] Sis psicòlegs per cada 100.000 habitants [/h3]
Segons dades d'Eurostat, a l'Estat hi ha sis psicòlegs per cada 100.000 habitants, mentre que la mitjana de la Unió Europea (UE) és de 18. "Per a equiparar-nos a la UE necessitaríem 5.640 professionals d'aquesta especialitat", ha detallat Hontangas. A Espanya també hi ha 9,6 psiquiatres per cada 100.000 habitants enfront dels 18 de la mitjana UE, per la qual cosa caldria incorporar 3.948 professionals per arribar a la mitjana europea. "No existeix dotació econòmica suficient per a la contractació de professionals ni s'han establert ràtios mínimes. En concret, denunciem que la salut mental suposa tan sols el 5% de la despesa sanitària total, enfront de la mitjana del 7,5% dels països del nostre entorn, segons dades de la Societat Espanyola de Psiquiatria", ha afegit sobre aquest tema l'especialista. 

A més a més, Hontangas ha detallat que la llista d'espera per ser valorat pels serveis de psiquiatria és de dos mesos de mitjana en tot l'Estat, encara que la situació varia entre comunitats autònomes: a Andalusia i Castella-la Manxa pot arribar fins a quatre i cinc mesos, respectivament, per a la primera consulta, i a Aragó de fins a nou mesos.  De la mateixa manera, el president del sector nacional de Sanitat de CSIF ha criticat que l'Estratègia de Salut Mental 2022-2026 "tampoc s'ha implantat en totes les comunitats autònomes". Segons el sindicat, no és present ni a Catalunya ni a la Comunitat Valenciana, per exemple; mentre que Catalunya i Madrid, entre altres regions, tampoc han reforçat els seus serveis de salut mental després de la pandèmia.

[plantillavirals]