03
de novembre
de
2019, 19:53
Actualitzat:
07
de novembre,
13:30h
El 2011 les places de tot l'Estat estaven ocupades per tendes de campanya. El 15-M havia aconseguit fer sortir al carrer centenars de milers de persones indignades. El José tenia 15 anys, la Marina, l'Ilias i la Paula n'acabaven de fer deu i el Carlos tot just en tenia set. Tots ells acampen aquests dies a la plaça Universitat de Barcelona i asseguren que tenen un record vague del 15-M. Alguns són independentistes, d'altres no, i tots coincideixen a assenyalar que la repressió ha estat la gota que ha fet vessar el got de la seva paciència.
És el cinquè dia d'acampada, i a les deu del matí centenars de joves fan cua per recollir l'esmorzar. A la plaça ja hi ha 450 tendes i l'organització calcula que cada dia hi ha hagut almenys 950 persones a l'acampada. De les tendes hi pengen estelades, banderes antimonàrquiques i cartells amb la inscripció ACAB (All Cops Are Bastards, "Tots els policies són uns cabrons", en anglès).
Més enllà de l'estètica d'acampada, força coses diferencien aquests joves respecte de les persones que van acampar a la plaça Catalunya ara fa vuit anys. Per exemple, el feminisme i el dret a l'autodeterminació són eixos fonamentals de les seves reivindicacions. Les demandes autodeterministes a Barcelona van ser constantment bloquejades el 2011, mentre eren aprovades a altres punts de l'Estat, com a Granada.
"Dissabte vam venir cap aquí", explica la Paula, mentre esmorza amb les seves amigues. "Volíem formar part d'això", diuen. Tenen 18 anys i expliquen que ara han deixat l'independentisme en "segon pla". Diuen ser conscients que l'acampada no "solucionarà" el conflicte polític a Catalunya però s'hi han sumat per fer ressò de les reivindicacions dels joves. "Hem vingut a la plaça per les injustícies, la brutalitat policial i la detenció de joves els darrers dies", expliquen.
Una "pinya" contra la precarietat
La Martina i l'Ilias, tots dos de 18 anys, s'expressen en termes similars. "Hem de fer pinya entre tots", demanen. "Som independentistes però ara estem contra la repressió", argumenten, alhora que asseguren no saber pràcticament res del 15-M. El José, de 23 anys, sí que se'n recorda i confia "aprofitar l'experiència del 2011" per fer-ho "millor".
El jove és gallec i fa sis anys que viu a Catalunya. Argumenta que el que passa aquí és un problema a tot l'Estat i assenyala el dret a l'autodeterminació com a clau de volta. Ara, amb l'acampada, defensa que s'ha trobat una via per enfortir la mobilització. "Facilita la convocatòria de manifestacions, el descans i fer xarxa", argumenta.
El Carlos no ho té tan fàcil per quedar-s'hi a dormir. Té 15 anys, arriba cada dia a les nou del matí i marxa a mitjanit. Passar-hi la nit seria tibar massa la corda dels seus pares, que tot i això li donen suport. "Faig quart d'ESO i d'aquí a tres anys vull anar a la universitat. Amb els preus de les taxes, ho tindré difícil", diu. Les taxes a les universitats catalana estan entre les més cares de l'Estat, i el Govern no ha fet cas de la petició del Parlament del 2016 per rebaixar-les un 30%.
La precarietat és, precisament, una de les evidències que els joves van voler reflectir al manifest de l'acampada i el Carlos demana als seus companys que no es rendeixin. "Sense una dedicació de veritat, no aconseguirem res", diu.
Missatge als partits: "Que vinguin i ens escoltin"
La majoria dels joves amb qui ha parlat NacióDigital tenen clar que votaran el 10-N, però pocs d'ells saben quina papereta introduiran a la urna. "Que no parlin des de la seva zona de confort, s'ho miren des de fora", diu la Paula, especialment crítica amb el candidat d'ERC, Gabriel Rufián, que va titllar de "piròmans" els joves que havien fet barricades a Barcelona. "Pensava que era d'una altra manera, però ja he vist que només busca el vot", apunta.
Pel Jose, ara els partits "tenen l'oportunitat" d'acostar-se a la campanya. "No han de venir a parlar sinó a escoltar les nostres demandes", argumenta. Al seu torn, el Carlos té poca esperança que això passi. "El PSOE no ajudarà, Podem tampoc perquè està en campanya, Junts per Catalunya és el PP català i de moment sembla que només la CUP i ERC ens donen suport", diu. "No ens agraden els partits però demanem als independentistes que no ens donin l'esquena, i als altres que s'asseguin a parlar", diuen la Martina i l'Ilias.
Els joves ja fa cinc dies que acampen a Universitat i segons expliquen des de l'organització, el desallotjament és una possibilitat real a curt termini. Han mantingut converses amb l'àrea de mediació dels Mossos d'Esquadra i no descarten haver de resistir per evitar que els facin fora. "No marxarem", avisen.
La reacció policial a l'acampada també pot establir un altre símil al 15-M. El 2011, el desallotjament de la plaça Catalunya va acabar amb 121 ferits. El Govern no s'ha pronunciat públicament sobre si hi haurà o no actuació dels Mossos i l'Ajuntament de Barcelona ja ha avisat que cal fer compatible el dret a protesta amb la "funcionalitat i la mobilitat".
Mentrestant els joves continuen fent el seu dia a dia a la plaça. La infraestructura ja és funcional i ara demanen a les persones que els vulguin ajudar que la prioritat és portar menjar preparat. La Purificació i el Josep Maria s'hi han acostat avui per saber en què podien donar un cop de mà i diuen que hi tornaran. "Estan fent la feina que els pares i els avis no vam saber fer", expliquen.
És el cinquè dia d'acampada, i a les deu del matí centenars de joves fan cua per recollir l'esmorzar. A la plaça ja hi ha 450 tendes i l'organització calcula que cada dia hi ha hagut almenys 950 persones a l'acampada. De les tendes hi pengen estelades, banderes antimonàrquiques i cartells amb la inscripció ACAB (All Cops Are Bastards, "Tots els policies són uns cabrons", en anglès).
Més enllà de l'estètica d'acampada, força coses diferencien aquests joves respecte de les persones que van acampar a la plaça Catalunya ara fa vuit anys. Per exemple, el feminisme i el dret a l'autodeterminació són eixos fonamentals de les seves reivindicacions. Les demandes autodeterministes a Barcelona van ser constantment bloquejades el 2011, mentre eren aprovades a altres punts de l'Estat, com a Granada.
"Dissabte vam venir cap aquí", explica la Paula, mentre esmorza amb les seves amigues. "Volíem formar part d'això", diuen. Tenen 18 anys i expliquen que ara han deixat l'independentisme en "segon pla". Diuen ser conscients que l'acampada no "solucionarà" el conflicte polític a Catalunya però s'hi han sumat per fer ressò de les reivindicacions dels joves. "Hem vingut a la plaça per les injustícies, la brutalitat policial i la detenció de joves els darrers dies", expliquen.
Una "pinya" contra la precarietat
La Martina i l'Ilias, tots dos de 18 anys, s'expressen en termes similars. "Hem de fer pinya entre tots", demanen. "Som independentistes però ara estem contra la repressió", argumenten, alhora que asseguren no saber pràcticament res del 15-M. El José, de 23 anys, sí que se'n recorda i confia "aprofitar l'experiència del 2011" per fer-ho "millor".
El jove és gallec i fa sis anys que viu a Catalunya. Argumenta que el que passa aquí és un problema a tot l'Estat i assenyala el dret a l'autodeterminació com a clau de volta. Ara, amb l'acampada, defensa que s'ha trobat una via per enfortir la mobilització. "Facilita la convocatòria de manifestacions, el descans i fer xarxa", argumenta.
Centenars de joves acampen des de fa cinc dies a la plaça Universitat. Foto: Andreu Merino
El Carlos no ho té tan fàcil per quedar-s'hi a dormir. Té 15 anys, arriba cada dia a les nou del matí i marxa a mitjanit. Passar-hi la nit seria tibar massa la corda dels seus pares, que tot i això li donen suport. "Faig quart d'ESO i d'aquí a tres anys vull anar a la universitat. Amb els preus de les taxes, ho tindré difícil", diu. Les taxes a les universitats catalana estan entre les més cares de l'Estat, i el Govern no ha fet cas de la petició del Parlament del 2016 per rebaixar-les un 30%.
La precarietat és, precisament, una de les evidències que els joves van voler reflectir al manifest de l'acampada i el Carlos demana als seus companys que no es rendeixin. "Sense una dedicació de veritat, no aconseguirem res", diu.
Missatge als partits: "Que vinguin i ens escoltin"
La majoria dels joves amb qui ha parlat NacióDigital tenen clar que votaran el 10-N, però pocs d'ells saben quina papereta introduiran a la urna. "Que no parlin des de la seva zona de confort, s'ho miren des de fora", diu la Paula, especialment crítica amb el candidat d'ERC, Gabriel Rufián, que va titllar de "piròmans" els joves que havien fet barricades a Barcelona. "Pensava que era d'una altra manera, però ja he vist que només busca el vot", apunta.
Pel Jose, ara els partits "tenen l'oportunitat" d'acostar-se a la campanya. "No han de venir a parlar sinó a escoltar les nostres demandes", argumenta. Al seu torn, el Carlos té poca esperança que això passi. "El PSOE no ajudarà, Podem tampoc perquè està en campanya, Junts per Catalunya és el PP català i de moment sembla que només la CUP i ERC ens donen suport", diu. "No ens agraden els partits però demanem als independentistes que no ens donin l'esquena, i als altres que s'asseguin a parlar", diuen la Martina i l'Ilias.
Els joves ja fa cinc dies que acampen a Universitat i segons expliquen des de l'organització, el desallotjament és una possibilitat real a curt termini. Han mantingut converses amb l'àrea de mediació dels Mossos d'Esquadra i no descarten haver de resistir per evitar que els facin fora. "No marxarem", avisen.
La reacció policial a l'acampada també pot establir un altre símil al 15-M. El 2011, el desallotjament de la plaça Catalunya va acabar amb 121 ferits. El Govern no s'ha pronunciat públicament sobre si hi haurà o no actuació dels Mossos i l'Ajuntament de Barcelona ja ha avisat que cal fer compatible el dret a protesta amb la "funcionalitat i la mobilitat".
Mentrestant els joves continuen fent el seu dia a dia a la plaça. La infraestructura ja és funcional i ara demanen a les persones que els vulguin ajudar que la prioritat és portar menjar preparat. La Purificació i el Josep Maria s'hi han acostat avui per saber en què podien donar un cop de mà i diuen que hi tornaran. "Estan fent la feina que els pares i els avis no vam saber fer", expliquen.
L'acampada indefinida de plaça Universitat. Foto: Albert Alemany