Glòria Molins, d'Airbnb: «En emprenedoria, l'esforç d'arriscar ja és un èxit!»

El 2008, tres joves nord-americans emprenedors- Brian Chesky, Joe Gebbia i Nathan Blecharczyk- van imaginar-se un negoci i el van fer realitat. Des de San Francisco van projectar que tothom pogués compartir casa seva i promocionar un turisme de baix cost amb les comoditats d’una llar. Una dècada més tard, Airbnb és una multinacional que permet llogar habitatge en més de 191 països. Cada nit 2 milions de persones dormen en allotjaments anunciats a la plataforma.

Com tants altres negocis creats a recer d'Internet, la confiança és la peça clau. Pensem en els taxistes d'Uber, en les plataformes de venda de vols d'avions o d'entrades d'espectacles. Cada cop que s'introdueix la numeració de la targeta de crèdit, s'ha de confiar que s'obtindrà el servei sol·licitat. En el cas d'Airbnb, tant el que t’obre la casa (amfitrions) com el que arriba a l'habitatge (turista) han de confiar-hi. I aquest crèdit és valorat, augmentat i apreciat per les recomanacions d'altres que, en el seu dia, també hi van confiar.Descobriment del més especial

Entrem a la seu que la companyia té a Barcelona. Es troba a la novena planta d'un edifici del centre de la ciutat. Decoració moderna, gent jove amb ordinadors portàtils, diferents sales i ambients, un menjador espaiós, un tirador de cervesa, butaques de colors alegres i un futbolí. Finestral enorme i una àmplia terrassa des de la qual contemplar les teulades del barri del Raval. 

Venim a parlar d'emprenedoria amb la Glòria Molins, directora d'expansió d'Experiències d'Airbnb. És diplomada en Turisme, llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques, i ha cursat dos màsters: en Marketing i Gestió de Negocis i en Negocis d'Internet. Durant anys s'ha inspirat en la lògica innovadora de les empreses d'Internet. Avui és una de les poques dones en l'alta direcció d'una companyia, i dirigeix un equip de més d'un centenar de persones, repartits per diferents països.

"A més de llogar un habitatge en una ciutat, pots contactar amb experts que t'ofereixen una experiència única", explica sobre el servei que dirigeix a nivell mundial. La idea va sorgir de la seva antiga empresa, Trips4Real, que el 2006 la va adquirir Airbnb i es va quedar l'equip que la liderava. "Quan vaig a un lloc nou, el que més m'agrada és que algú em descobreixi aquella part especial de la ciutat, impossible de trobar en una guia", afegeix.

"Tenim meravelles al món que desaprofitem. Per què tothom ha d'anar al Taj Mahal quan visita l'Índia? Per a un estranger pot resultar molt atractiu conèixer una artista que viu al barri d'Horta i que aquesta li cuini una paella". Experiències arribarà a les mil destinacions a finals d'aquest any. 

Glòria Molins explica com va crear la seva empresa Trips4Real. Foto: Adrià Costa

El preu que paga el turista oscil·la entre els 40 i 100 euros. Des de l'Ametlla de la Segarra (Lleida), David, un guia eqüestre ofereix una passejada a cavall pel seu poble medieval, amb menjar en una casa del segle XV. "Aquest és el fet diferencial turístic. Això és únic!".

"Tenim meravelles al món que desaprofitem. Per què ha d'anar tothom al Taj Mahal quan visita l'Índia?"

Molins assegura que en cap cas fan competència deslleial als tour operadors ni a les agències de viatges, perquè "són oportunitats molt especials". El professional s'emporta uns diners i la plataforma es queda un 20%.El servei triomfa en els països més exòtics o amb menys possibilitats de transport. "A Roma o Londres les peticions per descobrir de la mà de gent local són més baixes que no pas a Cuba o Marroc", comenta. També són promotors d'activitats solidàries en col·laboració amb ONGs. En aquest cas, la companyia no es queda cap comissió. 

Emprenedoria d'èxit 

"Els emprenedors... n'hi ha de molts tipus. Però quan parlem d'emprenedoria, què vol dir 'tenir èxit'?", pregunta Molins. "És molt subjectiu. Si jo no hagués venut Trips4Real a Airbnb, no hauria tingut èxit? Si una persona deixa la seva feina, es llança a emprendre una idea nova, arrisca i tira endavant... això ja és èxit! Si a més, aconsegueix finançament i la pot portar a la pràctica durant uns anys, l'experiència és rodona. Pensa que s’estan pagant Màsters d'Administració d'Empreses a 5.000 euros, i ningú arrisca res". 

"Si una persona deixa la seva feina, es llança a emprendre una idea nova, arrisca i tira endavant... això ja és èxit!"

Abans d'arribar a Airbnb, aquesta emprenedora catalana de 35 anys, ja havia fet la volta al món. El 2010 treballava per a Google a Austràlia, assessorant i formant a empresaris perquè fessin servir les utilitats de calendari, contactes o correu electrònic. Però abans de dos anys s'avorria i va començar a donar-li voltes a un projecte inspirat en la idea dels tres joves nord-americans que acabaven d'estrenar Airbnb. De fet, era complementari. "Si ells han fet això amb allotjament, jo puc fer-ho amb experiències de viatges", va pensar. Explica Molins que el seu 'mentor' a Austràlia li va dir: "Ets una emprenedora i estàs pensant en un marketplace d'activitats". Aquestes paraules la van acabar de convèncer que la seva idea podria triomfar a Internet.Quan va tornar a Barcelona va aconseguir el suport de Ferran Adrià per donar-li ales al seu projecte. I amb ell van arribar contactes com els publicistes de l'agència SCPF, el Banc de Sabadell, Caixa Capital Risc o Kibo Ventures, entre d'altres. "Així sembla molt fàcil", podria pensar algú. "Doncs no, no va ser fàcil accedir-hi a ells. Però van veure un projecte emprenedor, emocionant, amb un model de negoci viable, amb un equip molt bo al darrere. La gent té ganes de formar part d'aquesta mena d'idees. També tenia mentors que m'aconsellaven, com Jaume Gomà, d'Ulabox, a qui admiro moltíssim".  
 
Ara, des d'una altra posició, es dedica a donar xerrades i consells de com s'ha de fer una bona emprenedoria. El 5 de maig se la podrà escoltar a Formentera 2.0, un fòrum per a professionals amants de la comunicació, el màrqueting i els negocis digitals que ja va per la seva sisena edició. 
 
"La confiança, és clau"Des dels inicis de l’economia digital - mitjans dels anys 90- han sorgit desenes d’exemples d’èxit que van començar com un projecte de fi de carrera, en un garatge o amb dos dibuixos en el tovalló d’un bar. Com dèiem al principi, la confiança sempre ha estat el pilar bàsic, fins al punt que la pèrdua d’aquest valor pot fer trontollar el negoci. Pensem en Facebook i en el recent entrebanc legal que afronta ara el seu fundador Mark Zuckerberg, en desvelar-se que ha permès que la consultora Cambridge Analytica tingués accés a les dades personals de 87 milions d’usuaris.

Glòria Molins assegura que la confiança és clau per les plataformes digitals. Foto: Adrià Costa

Aquestes multinacionals tecnològiques operen amb altres lògiques de funcionament que les conegudes per les empreses convencionals: són àgils, modernes, innovadores i ofereixen serveis als quals pràcticament ningú es pot resistir. ​Pensem en Google: qui podria prescindir ara del correu electrònic, les cerques, les agendes i contactes sincronitzats en diversos aparells? I qui s'anava a imaginar que la documentació més sagrada de la seva empresa l'anava a confiar al núvol i que estaria en el limb de l'espai virtual? "La confiança és clau", sentencia Gemma Molins. Però reconeix que les recomanacions, puntuacions, comentaris de les comunitats d'usuaris la reforcen.

La cara menys amable d'Airbnb

Algunes d'aquestes plataformes provoquen, inevitablement, un trencament en el funcionament tradicional dels mercats. Un trencament produït sempre pel decalatge de velocitat que hi ha entre que la població adopta una tecnologia (sigui un mòbil, un servei de taxi o de lloguer d’habitacions) i la regulació per controlar el mercat, que inevitablement és més lenta. El resultat són protestes per competències deslleials, per manca de reglamentació, descompensació salarial o de pagament d’impostos.

Si entrevistem a la directora global d'Experiències d'Airbnb, hem de preguntar-li per l'enfrontament obert que manté la companyia per la qual treballa amb l'Ajuntament de Barcelona. Molins s'excusa dient que ella no s'ocupa de temes de regulacions ni d"Home" i ens deriva a Sergio Vinay, responsable de polítiques públiques d'Airbnb. 

Des de l'inici de les activitats, el consistori de la ciutat ha obert diversos expedients sancionadors amb Airbnb i ha aplicat multes de centenars de milers d'euros per reincidir en la promoció de pisos sense llicència. Al barri del Raval s'han organitzat per delatar el lloguer professional de pisos turístics il·legals. I s'acusa la companyia de provocar, amb la massificació de l'oferta concentrada en determinades zones, com el Poble Sec, de provocar una pujada de fins a un 50% dels preus de lloguer. Els veïns de sempre no poden fer front i han de marxar. L'última batalla és la de la taxa turística que la companyia ja s'ha compromès a recaptar-la.  
 La resposta de Vinay se centra a constatar que estan en permanent contacte amb el consistori de la ciutat i l'alcaldessa Ada Colau, per tal de solucionar els conflictes. "Airbnb i l’Ajuntament de Barcelona compten amb un sistema de notificació i eliminació per lluitar contra aquests mals actors, amb el qual s’han eliminat de la plataforma 1.500 mals actors". Vinay vol recordar que "compartir casa és una forma de beneficiar-se les famílies de la zona i no només les grans cadenes hoteleres". 

"A Barcelona, un amfitrió típic guanya al voltant de 5.500 euros compartint la seva llar 70 nits a l’any"

Sobre la taxa turística, el portaveu d'Airbnb recorda que la companyia està compromesa en treballar amb els governs locals per facilitar el pagament d’impostos. A ciutats com Lisboa, Porto, Tolosa, Montpelier, Bordeus o Milà, ja la recapta. 

"D'altra banda, els experts coincideixen que Airbnb no té un impacte significatiu en la disponibilitat d’habitatge", continua responent Vinay. A Barcelona, un amfitrió típic guanya al voltant de 5.500 euros compartint la seva llar 70 nits a l’any, i el 80% dels amfitrions qui comparteixen la seva llar tenen un únic anunci, "inclús a Ciutat Vella". "La gran majoria són gent que comparteix les seves llars 6 dies al mes, ja sigui una habitació lliure o la casa sencera quan són fora. Habitatges que d’una altra manera tampoc estarien al mercat de lloguer de llarg termini".

Dona tecnològica, encara invisibleGlòria Molins continua sent una excepció en el terreny tecnològica com a dona directiva d'una multinacional. En el passat Mobile World Congress, celebrat al febrer, es va fer visible la bretxa de gènere. El congrés mundial del mòbil no va aconseguir superar el 25% de dones. Les entitats socials denuncien que es tracta d'una xifra baixa i amb unes desigualtats evidents en línia amb el sector. "Estem molt lluny de la igualtat en el terreny tecnològic. Això passa a tot el món. He viatjat i treballat a companyies globals i puc assegurar que passa a tot arreu. Ens queda molta feina i passa molt per l'educació i pels exemples de dones que ocupem l'alta direcció". 

Sobre el futur de les plataformes digitals i els serveis de confiança que presten, Molins creu que les relacions personals s'acabaran imposant. En un moment que tothom veu amenaçat el contacte presencial a conseqüència de les pantalles i el món digital, ella assegura que precisament això ho canviarà tot. "Si compres unes sabates, les pagues, t'arriben a casa i s'ha acabat. Però en el cas de serveis es crea un lligam molt potent. Estem parlant d'obrir casa teva, d'alegrar-te que torni un visitant ja conegut. Es fan nous amics, queden per viatjar junts, etc. Una vegada has aconseguit la confiança, les connexions personals són el més important".