[nointext]
Rep el butlletí cada matí al teu correu
La sequera ha estat el tema de la setmana i, amb el permís de les eleccions municipals i els pactes que sorgiran dels comicis del 28 de maig, també serà el focus informatiu d'aquest estiu. Si no arriben precipitacions es pot agreujar una realitat ja d'entrada complicada, com s'ha constatat en els darrers dies: tancament del Canal d'Urgell per primer cop en els seus 160 anys d'història, declaració de situació excepcional per sequera extraordinària a la conca del Segre, restriccions en marxa en alguns municipis en situació complexa i anunci de temperatures de ple estiu tot just a finals d'abril.

La desfilada d'autoritats als territoris més afectats -els regants del Canal d'Urgell ho han comprovat amb les visites de Salvador Illa i Pere Aragonès- evidencia com comença a traspuar el neguit. Les estampes d'aquest mes només són el primer episodi d'un conflicte amb implicacions territorials i de pugna entre sectors econòmics si la falta d'aigua ens transporta a una situació de restriccions generalitzada. L'experiència del l'anterior sequera severa, la del 2008, ja va fer emergir malestar per la gestió dels recursos hídrics, de la mateixa manera que és fàcil d'endevinar que el sector agrícola pairà pitjor les mesures dràstiques si observa com el negoci associat al turisme té més marge de maniobra.  

Mentrestant, les discussions entre el Govern i les forces polítiques sobre les mesures antisequera han quedat contaminades per l'imminent calendari electoral: s'ha parlat més sobre les piscines que es podran omplir i la moratòria de sancions als ajuntaments que sobre el problema de fons, un pla transitable a curt i mig termini -amb inversions incloses- per atendre els efectes de l'emergència climàtica. El país ha d'assumir una realitat, que s'haurà d'organitzar amb menys aigua i més episodis de calor, i seria desitjable que el debat polític sobre els recursos naturals i la petjada que hi deixem fugís de l'estratègia electoral i del càlcul partidista.

L'última cimera de l'aigua no en va ser un bon exemple i la negociació parlamentària sobre la reacció immediata a la sequera -el Govern pateix i ja es negocia un text alternatiu a l'últim decret- denota molta pugna i poca mirada llarga. Si el règim sancionador als ajuntaments és el focus més destacat es pot concloure que el debat no va a l'arrel de les dificultats que vivim. Unes dificultats que no s'acabaran aquest 2023.   

El relat de la política només s'amararà de credibilitat en la carpeta climàtica si aspira a ser coherent. I, per aconseguir-ho, seria raonable una entesa de país que transcendís la successió de batalles electorals i la interiorització que la manera de fer que ens ha conduït a les urgències ambientals d'avui ja no és una plantilla aplicable. Resulta difícil de digerir que els pressupostos públics depenguin de macroprojectes com el Hard Rock, que remeten a un model determinat de país, mentre ens mirem amb lupa l'aigua que gasten els pagesos o ens aboquem a restriccions en l'aigua de boca.  

A Nació us explicàvem aquest dijous en quina fase es troba la iniciativa de portar la Ryder Cup a Caldes de Malavella, un projecte que exigeix la construcció d'un tercer camp de golf per complir amb les exigències de la competició i que pretenia afegir-hi una urbanització de luxe, ara aparcada. La proposta, que ve de lluny i compta amb el suport del sector turístic i l'aval de patronals -que òbviament prioritzen l'activitat del teixit empresarial-, topa amb les reticències del Govern, que no està disposat a donar-hi llum verda quan els maldecaps per la falta de pluges copa titulars. Golf, sequera i credibilitat. Una mescla incompatible. 

 

---

Avui no et perdis

» ​La sequera encalla la candidatura de la Ryder Cup; per Arnau Urgell i Vidal.

» ​Quanta aigua gasten els camps de golf de Catalunya?; per Arnau Urgell i Vidal.

» El Govern explora amb el PSC i Junts matisar el règim sancionador per salvar el consens sobre la sequera; per Carme Rocamora.

» Aragonès insta l'Estat a fer «assumible» el cost del Canal d'Urgell per oferir un «full de ruta» als regants; per Àlvar Llobet.

» El temps que ens espera aquest divendres: calor d'estiu per acabar l'abril. 

» El Congrés aprova la llei d'habitatge que regularà els lloguers i eliminarà els increments en base a l'IPC; per David Cobo.

» Totes les candidatures a la demarcació de Barcelona: un terç de municipis tenen més llistes que el 2019; per Roger Tugas Vilardell.

» El Cercle d'Economia acull el «soci» Xavier Trias; per Pep Martí.

» Desvelen que Joan Carles I té una filla secreta que es diu Alejandra.

» L’Audiència Nacional manté el processament per terrorisme contra els CDR de l'operació Judes.

» Educació preveu estalviar 36 milions amb els concerts que retirarà a les escoles que segreguen.

» Dues senadores de Múrcia i Alacant fan de candidates fantasma del PP a Bell-lloc d'Urgell; per Àlvar Llobet.

» La llista més «random» de les municipals? Els veïns d'un club de golf presenten candidatura; per Lluís Girona.

» La veu de Nació: «Tucker Carlson i l'avantguarda de la dreta»; per Oriol March.

» Opinió: «20.000»; per Jonathan Martínez.

» Opinió: «Deixa el mòbil, escolta'm»; per Elisenda Carod.

» Twitter és el pati d'escola de Musk: tots els canvis a la xarxa social que han portat al caos; per Victor Rodrigo.

» Barça TV tanca i deixa 120 treballadors sense feina; per Lluís Girona.

» Tres finals en tres anys: Hansen deixa el Barça a les portes d'una nova Champions.
 

---

 El passadís

El debat de candidats a l'Ajuntament de Barcelona organitzat per la patronal Pimec el 24 d'abril encara porta cua. El primer xoc dialèctic entre els principals alcaldables va reunir Ada Colau, Ernest Maragall, Xavier Trias, Jaume Collboni i Daniel Sirera, L'encontre es va celebrar al Born amb el líder de Pimec, Antoni Cañete, exercint d'amfitrió. L'exclusió d'Anna Grau, candidata de Ciutadans, partit present en el consistori, es va argumentar des de la patronal pel fet que gairebé cap enquesta li donava representació a l'Ajuntament. Sigui com sigui, la irritació dins de Ciutadans és enorme amb la patronal de les pimes. En l'entorn de l'alcaldable s'explica la decisió d'obviar-los amb la percepció de com anirien les eleccions fa alguns mesos, quan la possibilitat que Ciutadans obtingués representació al consistori es preveia molt més difícil de com, al partit, ho veuen ara. A Ciutadans hi ha qui assegura que han pres nota de l'actitud de la patronal, que consideren hostil.

Vist i llegit

Una de les imatges de la setmana ha estat la visita oficial de Lula da Silva a Madrid. El president brasiler s'ha reunit amb el seu homòleg espanyol, Pedro Sánchez, en un contacte marcat per les diferents visions sobre la guerra a Ucraïna i les sortides al conflicte. En presència de Sánchez, Lula da Silva no s'ha estat de desmarcar-se de l'estratègia de l'OTAN -ahir va recordar que el Brasil no ven míssils a Kíiv-, un missatge que ha redundat en una entrevista al diari El País. En conversa amb la directora del rotatiu, Pepa Bueno, el mandatari brasiler apuntava els perills de la via alimentada per l'Aliança Atlàntica quan afirmava que "moltes vegades una guerra no necessita un guanyador" i s'ubicava en una proposta alternativa, la de la concertació entre Rússia i Ucraïna. Val la pena recuperar l'entrevista. 
  

 El nom propi

Bruce Springsteen acostuma a elevar el fenomen fan a una altra dimensió. El Boss actuarà aquest divendres -i també diumenge- a l'estadi Lluís Companys de Montjuïc i la seva arribada ha generat una bogeria mediàtica per descriure l'estada a Barcelona, amb l'impacte afegit de la presència a la ciutat de Barack Obama per assistir a l'actuació. Springsteen torna a casa, perquè Barcelona sempre li ha estat fidel. Els seus seguidors fan el que sigui per veure'l en directe sobre l'escenari, però també el poden gaudir si recuperen un dels millors reportatges que s'han escrit sobre la seva trajectòria: el va firmar David Remnick, premi Pulitzer i nom propi de The New Yorker, i forma part del llibre Reportero, editat en castellà per Debate. La lectura de Remnick és un bon entremès del concert d'aquest divendres.    


 Els imperdibles

Si us voleu submergir en l'art i el disseny digital, i conèixer alguns dels treballs d'artistes de renom internacional en aquesta disciplina, aquest divendres s'estrena al Disseny Hub Barcelona l'exposició Digital Impact. Dirigida per Pep Salazar i comissariada per Héctor Ayuso, la mostra és una radiografia disruptiva de la creació digital. Es podrà visitar fins a finals d'agost. Una bona oportunitat per conèixer el present i el futur de l'art. Bon cap de setmana!   


  ​