La Generalitat i els municipis han acordat aquest dimarts un protocol per abordar socialment el fenomen del top manta amb actuacions compartides, el qual s'emmiralla en el que ja ve aplicant l'Ajuntament de Barcelona. El protocol es basa en tres potes: detectar els manters susceptibles d'una atenció social, oferir-los una alternativa sociolaboral i assessorar-los per a la regularització en els casos que sigui possible, i trencar amb la percepció sobre el fenomen i convèncer els venedors que treballar de manera legal pot resultar-los "molt més interessant".

Ho ha explicat el secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat, Oriol Amorós, a la sortida de la nova convocatòria de la trobada interadministrativa sobre el "top manta" que promou el síndic de Greuges, Rafael Ribó, la primera des de la del juliol. Hi han participat la Generalitat, la Delegació del govern espanyol, els municipis afectats (entre els quals la capital catalana), les entitats municipalistes (l'Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya) i el Port de Barcelona. A la reunió també s'ha plantejat crear un observatori sobre les xifres del fenomen.

Fins a mitjans de febrer els ajuntaments hauran de comunicar a la Generalitat els manters que han detectat que poden entrar en els plans sociolaborals, i a partir de llavors el Govern els oferirà les sortides. No obstant això, Amorós fia el pla al fet que la Generalitat disposi de pressupostos per al 2017, de manera que només el garanteix si s'aproven i, en cas que no, s'ha compromès "a intentar-ho". Estima que tindran una demanda de com a molt 200 persones per participar en les sortides que oferirà el Govern, si bé intentaran cobrir la demanda que facin els ajuntaments.

Treball policial per "eradicar" la venda ambulant

Amorós ha defensat que el treball dels Mossos d'Esquadra amb les policies locals ha de servir per disminuir el "top manta" al màxim "fins a la seva eradicació". Ha reconegut que la demanda social per a una sortida sociolaboral dels manters és "relativament petita" perquè és una activitat que genera ingressos, però considera que, a mesura que la pressió policial contribueixi al fet que els deixi de generar, cal oferir sortides als manters que ho necessiten, com ara als vulnerables i amb fills a càrrec.

Segons el secretari de Migracions, en la primera fase que s'encetarà ara de detecció de les necessitats s'avaluarà "cas per cas" per veure "qui té realment necessitats socials i qui no", i si es tenen menors a càrrec. A partir d'aquí, als que tenen papers se'ls convidarà a participar en els circuits de serveis socials habituals. Als que no en tenen però poden aconseguir-los, el treball es focalitzarà en les mesures de reinserció, i als que no hi pot haver manera de regularitzar, es realitzarà un acompanyament social per tractar la seva situació.

Ajuda amb els papers a canvi de deixar l'activitat

Ha considerat "fonamental" donar acompanyament jurídic als venedors fins a aconseguir la seva regularització. En lloc d'esperar al fet que acudeixin a les oficines de la Generalitat, ha explicat que els tècnics sortiran del taulell per "dir-los que val la pena que iniciïn un treball amb l'administració, però lleial amb les normes que marca l'administració, perquè hi poden sortir guanyant, i molt", ha explicat. Això a la pràctica significa que el suport del Govern només arribarà a canvi de deixar la venda ambulant irregular.

En aquest punt es plantegen diverses sortides, com programes de formació i treball, que portin a la regularització i a la feina, i plans d'ocupació per als més vulnerables, cosa que ha insistit en el fet que dependrà del fet que hi hagi pressupostos. També es vol oferir suport a les empreses d'inserció que treballen amb els manters. Malgrat tota aquesta bateria de mesures, Amorós ha avisat del fet que no s'acabarà amb el fenomen. "Treballem sobre els efectes i no sobre les causes, que són les desigualtats en el món", ha subratllat.

El primer tinent d'alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello, ha celebrat el protocol, i ha repassat els fruits del protocol de la capital catalana per atendre els manters. Segons ell, el consistori ha atès uns 150 venedors, s'han posat en marxa 43 plans d'ocupació d'un mínim de 12 mesos perquè puguin tenir papers, 11 plans a Mercabarna per formar-los com a peixaters, els quals ja estan en la fase final de formació i firmar un contracte; i 15 persones formen part d'una cooperativa que funciona des de l'agost, i podrien arribar a ser 25.

Rafael Ribó demana "lleialtat" a totes les parts

Preguntat pel fet que només la capital catalana havia arribat a acollir 800 manters, i la Generalitat preveu sortides per a 200, Pisarello ha dit que el protocol és "un primer pas important" i que el pressupost haurà de créixer en el temps. Ribó ha demanat a totes les parts implicades "lleialtat" i que ningú faci res "que pugui beneficiar l'efecte crida", i s'ha queixat que a la reunió "no s'ha parlat gens" d'atacar les fonts d'importació de productes irregulars. Malgrat això, ha celebrat que la trobada ha tingut un clima més d'unir esforços que a l'estiu, i ha afegit que la pròxima reunió serà el 14 de març.