Amb la Festa Major de Gràcia a punt de començar, els veïns del barri es preparen per viure una celebració que, malgrat els reptes d'enguany, manté el seu esperit vibrant. Aquesta edició, que comença el 15 d’agost i s’allarga fins al 21, és un moment de cohesió comunitària i expressió cultural. Tot iaixí, els preparatius han estat marcats per diversos factors que influeixen en l'organització i l'experiència de la festa, com el turisme massificat i les restriccions respecte al foc dels diables.
Els veïns treballen intensament per transformar els seus carrers en espais decoratius únics, treballen amb passió i esforç. La Marta, una veïna del carrer Berga, destaca els reptes que enfronten: “Som una comissió de set persones i aquest any ho estem passant malament amb la feina. Amb poques mans, acabem sempre just a temps, però estem contents de veure com tot agafa forma”. La Laia, un altre resident, afegeix que "no només és el carrer en si, sinó és la connexió que hi ha en tota Gràcia".
El cartell d'aquest any, amb una composició de colors i figures poc habituals, ha generat opinions diverses. La Montse, una participant veterana, expressa el seu desacord: “No l'entenc gaire. Els colors no m’acaben de convèncer”. Altres veïns comparteixen aquest sentiment, tot i que alguns reconeixen que el disseny intenta reflectir el sol estival i el canvi climàtic.
L'absència del foc i l'excés de turisme
Aquest any, l'absència del foc i l’excés de turisme han generat controvèrsia. La temàtica reivindicativa d'aquest any se centra en l'oposició al turisme massiu i la Copa Amèrica. L'Itziar, membre de la comissió del carrer de Sant Pere Màrtir, explica: "Volem que la festa sigui un espai de denúncia contra el turisme que desfigura el barri". La decoració del carrer de Tordera s’ha inspirat en el fons del mar, utilitzant materials reciclats per destacar problemes com el canvi climàtic i l'augment de meduses.
Els veïns noten que la festa s'ha vist afectada pel creixent nombre de turistes. La Carme, del carrer Verdi, reconeix que "cada any hi ha menys gent del barri que es queda per les festes, la majoria de veïns marxa o està a punt de marxar", assegura. Això ha generat un sentiment de frustració entre alguns residents, que lamenten la manca de participació local. Per un altre banda, participants com el Pep defensen que no s'ha d'englobar a tots, perquè hi ha molts que fins i tot hi col·laboren "hi ha gent que ha vingut en algun moment fent el turisme que s'ha volgut involucrar i ara tornen cada any a ajudar-nos, que em sembla molt maco" argumenta.
La qüestió del foc també ha generat controvèrsia aquest any, amb conflictes entre les colles de diables que han preocupat a alguns veïns com el Quim, qui està en contra de les discussions: "Hi ha gent que potser diu que li encanten les festes de Gràcia i voldria que desapareguessin" sentència. A més es pregunta com explicaràn què es vol evitar amb el foc, quins perjudicis s'han creat en altres anys. "Si no raonen bé com és que ha aparegut precisament ara, pensaré que és un caprici d'algú".
Un sentiment comunitari que es manté viu
Malgrat aquests reptes, la Festa Major continua essent un moment de cohesió comunitària. La Judit, implicada en la decoració, ressalta la cara positiva de tot plegat: "És increïble com, de desconeguts, ens fem amics mentre treballem junts". Els residents veuen la festa com una tradició que manté el vincle amb la seva història i cultura del barri.
A banda dels veïns locals, el turisme i la participació de voluntaris internacionals juguen un paper important. L'Ahmet, un voluntari turc, comenta: "He decidit ser voluntari perquè m'encanta veure com el barri es transforma. És una experiència única que em permet connectar amb la cultura local".
La Festa Major es prepara amb una combinació de preparatius intensos, temàtiques reivindicatives i un fort sentiment de comunitat. Malgrat els reptes com l'augment del turisme i els conflictes amb el foc, la màgia de la festa continua reflectint la vitalitat i l’esperit del barri.