El Nadal té coses bones, sí. Els (boníssims) canelons de l'àvia, la sopa de galets, el retrobament amb aquell cosí que viu a l'estranger perquè aquí cobraria la meitat, els sopars que acaben amb un bon whisky escocès, o aquell regal que no t'esperaves per res del món i que no és un pijama ni un parell de mitjons.

Però... i l'altra cara què? I és que si el Nadal és alegria, també és cremor d'estómac, el sogre que no aguantes, les ressaques penedides, els jerseis-obsequi que acaben al fons de l'armari i sobretot els quilos de més que ja no aconseguiràs perdre en tot l'any. Per fer front a aquests (petits) inconvenients, aquí teniu alguns consells: 

1. Sobreviure als àpats consistents

Pica-pica, sopa de galets, canelons, pollastre farcit, postres, neules, torró, polvorons, cafè i algun glop d'alcohol per digerir. Possible menú de Nadal. Alarma. Sensació que els quilos s'acumulen. I ho fan. Però menys del que ens pensem. Si mantenim un pes adequat, el guany és de mig quilo. Res que no es pugui perdre amb un parell de caminades. La complicació arriba si ja es pateix prèviament sobrepès. Alguns estudis apunten que la quantitat de quilos que podem guanyar durant el període nadalenc arriba als 2,3. Per aquells que estigueu preocupats pels menjars de Nadal però que no voleu deixar res al plat, recollim alguns consells que us poden ser útils per combatre aquesta preocupació.

"No, avui per sopar faré un iogurt i a dormir, que demà tinc el dinar amb la família". Error! No obviïs cap dels àpats previs. Mirar de compensar és un dels errors que s'acostumen a provocar un augment de pes. Procura no arribar-hi amb gana. "Avui no sopo, que vinc del dinar i encara estic tip". Un altre error. No cal forçar-se si no es pot ingerir res més, però no menjar també suposa descompensar i impacta directament en la nostra rutina metabòlica.

Si et toca cuinar o pots ser partícip de la creació d'algun plat, no et descuidis mai d'incloure-hi vegetals. Tant als entrants (amanides, sopes o cremes), com també en els plats més contundents procura posar-hi alguns d'aquests elements per acompanyar. Tasca complicada. Sí. Però no impossible. "Te'n poso força, que has de créixer". No ho permetis. Agafa tu la cullera i serveix-te. Si l'avi, la tieta o el pare t'ho impedeixen -"avui estem de celebració i ens toca a nosaltres"- controla sempre el que vols i el que no. Fins aquí. No tinguis por de dir prou. Tingues por, això sí, de menjar massa d'un sol plat. Mira d'equilibrar menjant més dels saludables i no tant dels que ho són menys. Que la gola no et faci perdre el gaudir.

Un cop al plat, gaudeix. Encara que sigui boníssim, menja de manera pausada, no cal córrer, assaboreix. I aprofita per assaborir, també, la conversa. Recorda que una trobada d'aquestes característiques només passa un cop l'any. "Deliciós, vull repetir". No et privis. Abans d'omplir-te al plat, però, recorda que anteriorment ja t'has posat la quantitat que volies. Espera't uns minuts que la gent acabi i, si encara ho trobes adient i no te'n pots estar, fes-ho. Amb mesura. Però fes-ho.

Un cop acabat el dinar i les postres, és el moment dels torrons, massapans i neules. La pitjor part. La gola aquí sí que entra en joc. I té ganes de trair-te. Procura que la temptació no et venci i menja'n només una mica. Per rematar-ho, els glops. En la mateixa línia que en la resta de menges i tastets, fer-ne un consum responsable. Si no vols prescindir-ne, que siguin una delectança, mai t'hidratis només amb begudes d'alcohol d'alta graduació. L'aigua, ben a prop. Per últim, després de recollir, una bona manera de no guanyar quilos i tenir una bona digestió, el més recomanable és fer una caminada.
 
2. Sobreviure als cunyats i sogres

Potser es tracta d'una bèstia en perill d'extinció, però segueix formant part de les taules dels dinars i sopars familiars de Nadal. Aquella persona que et rebat tots els arguments, que sempre ha de tenir la darrera paraula i a la qual no li està res bé del que li exposes conforma una de les figures imprescindibles en aquestes trobades on l'assistència és obligatòria. Si es tracta d'un cunyat o sogre molt polititzat pots seguir aquests consells que t'hem preparat per posar-lo a lloc o escapar-te dels temes polèmics.

Hi ha diverses formes de combatre la seva ingerència. Dirigeix la conversa cap a tòpics banals, comenta anècdotes o fes, sobretot, comentaris neutres. Qui coneix Rufián, Rajoy, Homs o Pedro Sánchez? Ostres... estic molt poc al dia. Em sap greu. Evita els enfrontaments. Obviar i trampejar aquelles pues que et van llançant perquè ha donat la casualitat (o no) que ets la parella del germà o germana, fill o filla, et provocaran, sens dubte, una millor digestió.

Una altra de les temàtiques que et poden conduir cap a un carreró sense sortida són les religioses. Oblida'ls, no mostris tendències atees ni tampoc la teva preferència i excitació per les retransmissions de misses de La 2 dels dissabtes al matí. El futbol. Ai, las. Els 11 multimilionaris que corren rere una pilota. Ni Messi, ni Cristiano Ronaldo. Ni Madrid, ni Barça, ni tampoc l'Espanyol existeixen ni han existit mai, tampoc no han format part de la teva vida. Gaudi, alegria, tristesa o un cop de puny sobre la taula perquè el teu equip ha errat una ocasió manifesta de gol són situacions quotidianes que viuen "aquells fanàtics". I prou. La teva passió sempre ha estat la lectura (unes recomanacions per aquest Nadal), caminar, viatjar i el cinema.

Escura el plat a cals sogres. Com l'assistència al dinar, també és obligatori. Els sogres han fet aquell àpat amb tota la seva estima perquè els comencis a mirar amb bons ulls -que ja tocaria-. T'encanta. "És excel·lent" o "feia temps que no tastava una cosa tan bona" són dues sentències que et poden ajudar. Sempre has pensat que aquell plat era deliciós però ara encara ho és més. El macarrons de l'àvia. Res. Vull repetir. Perquè encara que et diguin que si no t'agrada no cal que t'ho acabis, fes-ho. Perquè apareix el rancor. Oh, maleïda virtut! Aquella mirada de reüll, aquella fitada per sobre les ulleres, aquell xiuxiueig... "no li ha agradat. Ja t'he dit que hi posaves massa sal...". Cop de colze. Però si no te'ls acabes, li quedarà gravat per sempre més que vas menysprear aquells canelons que els van tenir hores i hores tancats a la cuina.

Cafès, brindem amb copes de cava, un glopet de whisky,... Troba un equilibri. No beguis més del compte. Seràs el tema estrella dels dinars i sopars familiars fins al proper Nadal. "No, no, només una mica, just per brindar una mica i mullar els llavis". Si és en el sobretaula on comencen a sorgir les preguntes més incòmodes, posa't a recollir. Els deixaràs amb la paraula a la boca i quedaràs bé. A banda, pot servir-te de via d'escapatòria. "Nosaltres anem recollint que aquesta tarda teníem pensat anar al cinema". Molts petons, moltes abraçades i molts records per tots. Cames ajudeu-me i fins l'any vinent.
 
3. Sobreviure als regals no desitjats

Tots hem viscut alguna vegada aquella incòmoda sensació d'obrir un paquet i trobar-nos amb un regal que no ens agrada i que sabem, del cert, que no farem servir. En aquell moment sol aparèixer el somriure forçat, les "gràcies" ennuegades i la ràpida interpel·lació de qui tenim davant: "Que no era això el que volies?". Un cop ens han llançat la pregunta, ja no hi ha marxa enrere i hem de pensar en una resposta per sortir del pas. Dir la veritat, sempre amb bones paraules, és una opció, sobretot si l'altre ha tingut la consideració d'incloure dins la capsa el tiquet perquè puguem bescanviar el regal.

Ara bé, si optem per emportar-nos l'obsequi a casa, les alternatives són diferents. Una, la més típica, és guarda-lo a l'armari o al calaix i esperar alguna ocasió -que no sol arribar- per fer-lo servir. L'altra, en canvi, és "donar-li" una nova vida. Com? Doncs per exemple regalant-lo a algú que saps que l'aprofitarà. Tot i que potser soni estrany i no tinguem el costum de fer-ho, qui el rebi ens ho agrairà i no l'enterrarà al fons de les golfes com nosaltres. Una altra opció és donar el regal a una ONG perquè ells l'entreguin a qui més el necessiti. Finalment, si no us convencen cap d'aquestes dues opcions, també podeu revendre'l a través de les moltes plataformes virtuals de segona mà disponibles a la xarxa, tot i que encara et pot tocar passar per caixa.

4. Sobreviure a la ressaca

L'excés de cava, vi i licors damunt la taula i la festa del dia 24 a la nit poden acabar -si no es va amb compte- amb una ressaca no desitjada. Si ja feu tard i us lleveu amb mal de cap, malestar, mareigs i fatiga hi podem posar algun remei:

- Beu-te l'aigua del Nil. L'"antídot" més conegut. Ajuda a restaurar els líquids perduts per l'alcohol i és un excel·lent remei per eliminar etanol a través de suor i l'orina. L'ideal és beure lentament un parell de gots d'aigua abans d'anar a dormir per llevar-se amb una mica menys de ressaca.

- Dorm com la princesa del pèsol. Dormir de la manera més confortable possible, encara millor si disposem d'un coixí ortopèdic per prevenir el mal de coll.

- Esmorza fort. Fes un primer àpat energètic amb pa, melmelada, fruita, mel, sucs naturals o un bon plat de pasta o d'arròs. Un dels efectes d'agafar una trompa és la baixada de sucre en sang: mantenir l'estómac buit allarga i augmenta la sensació de malestar. L'ideal és acompanyar els carbohidrats amb greixos i proteïnes saludables: pa amb tomàquet i oli, ous passats per aigua, alvocat i formatges frescos, salmó fumat, etc. Recordem que, a més, pa torrat, galetes i productes "secs" mitiguen la sensació de nàusea.

- Evita el McDonald's. Evitar salses i fregits, aliments difícils de digerir: donen una inicial sensació de millora (gràcies a la presència dels carbohidrats del pa, del sucre, dels arrebossats) però poden provocar cremor a l'estómac i descomposició.

- Millor sense cafè. Contra el que se sol pensar, és millor evitar beure més begudes excitants de l'habitual (cafè, refrescos de cola i altres): poden promoure la secreció de suc gàstric, irriten el revestiment de l'estómac i et deshidraten més. Un cafè o un té després de l'esmorzar, si de cas, i prou.

- Mou-te. Passejar o fer esport suau: el moviment estimula fer net d'alcohol.