La primera -i fins ara única- vegada que algú ha ocupat la seu del partit Barcelona en Comú va ser perquè els col·lectius socials del barri del Raval temien que la promesa de cedir-los l'espai de l'antiga Escola Massana quedés finalment en no-res. Era el febrer del 2023 i Colau encara liderava el consistori. Sabent que era la seva millor bassa, els ocupants d'aquell punt convertit en espai social van decidir pressionar els comuns per forçar el tràmit abans que acabés el mandat. Finalment, no se'n van sortir. I ara se sap que les seves pors tenien fonament. El govern municipal -ara del PSC en solitari- ha decidit aparcar la idea de cedir-los l'ús de l'espai. Per contra, aposta per desallotjar l'antiga escola d'art. Uns prometen plantar cara, els altres mantenen ferma la idea de buidar l'equipament. Entremig, el gran dubte: què ha de passar a l'antiga Escola Massana els pròxims anys? Veïns, consistori i col·lectius socials intenten explicar-se.
De moment, l'Ajuntament ja ha iniciat l'expedient per recuperar el domini total del recinte, una via que fins ara no s'havia activat mai des que es va ocupar l'any 2020. Els col·lectius que hi són cada dia ja han rebut la notificació que ho confirma. Ara, però, s'obre un període incert en què la negociació i les protestes poden marcar el futur de l'equipament.
El debat està al carrer. I ho està a la força. Els mateixos militants de les entitats que van ocupar el recinte s'han encarregat aquesta setmana de fer-se veure. Amb una acció de protesta a un autobús turístic, en ple passeig de Sant Joan, els membres del col·lectiu Antiga Massana van tornar a demanar la cessió de l'espai. Megàfon en mà, van denunciar que el desallotjament previst a l'edifici "no s'explica sense els 20 desnonaments diaris que hi ha a Barcelona", ni "sense el fet que s'hagin de fer malabars per sobreviure", ni "sense que cada vegada quedin menys espais a la ciutat que no sigui privats, caríssims i destinats al turisme". Recentment, Nació explicava que les terrasses de bars i restaurants de Barcelona ja ocupen un 32% més d'espai públic del que ho feien cinc anys enrere. En aquella mateixa informació s'exposava que el Raval és el barri de tota la ciutat que té més metres quadrats de terrasses per cada hectàrea. Cap altre barri té una densitat tan alta. Això també agita els veïns, que troben a faltar espais que no els obliguin a consumir.
🔴 Acció a un bus turístic de Barcelona per denunciar que el govern Collboni vol desallotjar l'antiga Escola Massana, actual espai social del Raval
— NacióDigital (@naciodigital) July 31, 2024
✍ Informa @davidcobo_https://t.co/sErqCXNeF0pic.twitter.com/gPG3JdV1q7
Sigui com sigui, els implicats recorden que van arribar a ocupar l'espai de l'antic Hospital de la Santa Creu en plena pandèmia, entre altres motius, per donar resposta a les necessitats del barri. S'hi van incloure iniciatives crucials, com la xarxa d'aliments que proveïa menjar a les persones que s'havien quedat sense res. Encara ara s'hi fan classes de català, s'ofereix consell sindical, hi ha un gimnàs popular, s'organitza una escoleta per a infants o es programen activitats culturals. La clau, però, és que també cobreixen forats que l'administració no arriba a atendre. Ho recordava aquesta mateixa setmana Elena Martín, portaveu de l'Antiga Massana: "Els serveis socials i els serveis d'habitatge de l'Ajuntament ens envien gent. Quan són casos perduts, complicats o no saben què fer, ens els envien directament". També ho reconeixen treballadors municipals a aquest diari.
L'Ajuntament vol desallotjar primer, i els veïns volen saber el projecte abans
Pel que fa a la quotidianitat de l'espai, també és cert que s'han produït queixes veïnals pel soroll d'algunes activitats ben entrada la nit. Malgrat això, l'Ajuntament evita donar explicacions concretes. "L'Associació Antiga Massana ocupa un espai municipal sense tenir-ne la cesió d'ús corresponent", es limiten a apuntar fonts municipals. Internament, el consistori vincula el procés de desallotjament a la voluntat de recuperar el control sobre tota la zona de l'antic hospital. Especialment, després d'haver acabat també mesos enrere amb la Tancada Migrant, una ocupació que va donar sostre a persones migrants sense llar durant sis anys.
De moment, Àngel Cordero, representant de la Xarxa Veïnal del Raval, matisa que el teixit del barri no desitja en principi que es faci fora ningú, però reclama saber també "què es farà amb tota la pastilla en la qual està inclosa l'antiga Massana". D'entrada, es vol saber quin és el projecte municipal per poder-hi dialogar des d'aquest punt de partida. Els pròxims dies, aquesta entitat que aplega veïns amb diferents sensibilitats emetrà un posicionament coral amb més profunditat els pròxims dies. De moment, però, reclamen claredat a l'executiu de Jaume Collboni.
La paradoxa que recorre aquesta expedient, però, és que l'executiu socialista no vol donar pistes dels seus plans fins que no hagi consumat l'expulsió dels activistes. "La intenció d'aquest fovern municipal és recuperar la titularitat de l'espai per a usos públics que es definiran un cop se'n recuperi la titularitat", exposen fonts oficials de l'Ajuntament.
Del reconeixement i la cessió a l'intent d'expulsió
Mentrestant, els ocupants de l'antiga Escola Massana s'agafen fort a les proves d'un reconeixement que ara semblen haver somiat. Recorden que en una votació política no va haver-hi cap partit que s'oposés a què allarguessin la seva presència a l'antic equipament cultural. Es refereixen al punt que es va discutir al consell del districte de Ciutat Vella el 21 de juliol de 2022, un espai de representació política més pròxim als veïns però amb menys força executiva que el plenari de l'Ajuntament. Llavors, va ser Junts qui va proposar convertir l'antic entorn educatiu en "un equipament de vida comunitària" que inclogués la presència dels col·lectius socials que van ocupar l'espai a l'hora de dissenyar aquell pla. Hi van votar a favor comuns, ERC i fins i tot Ciutadans, mentre el PSC s'hi va abstenir i no va haver-hi cap vot en contra. Allò, però, no va anar més enllà.
Mesos més tard, el que sí que es va materialitzar va ser un anunci del govern municipal, llavors comandat per BComú. En aquell moment, el regidor Jordi Rabassa va assegurar que s'havia arribat a un acord amb la Generalitat per dibuixar el futur dels 20.000 metres quadrats de l'antic recinte hospitalari i que això incloïa mantenir els usos actuals d'espai ocupat -uns 500 m2- per part del col·lectiu Antiga Massana. La idea era fer-ho a través d'una cessió que s'allargaria durant diverses dècades. Els mesos posteriors, però, els comuns es van anar fent enrere a l'hora d'aplicar les seves ambicions i van argumentar que els serveis jurídics de l'Ajuntament no donaven el vistiplau a l'operació. Els col·lectius van constituir-se com a associació i van fer tots els passos perquè se'ls cedís l'espai en unes condicions similars al model de Can Batlló, a Sants. Tanmateix, el canvi de govern va arribar abans que s'aclarís si hi havia més opcions a explorar. I ara la sintonia entre consistori i moviments socials ha canviat radicalment.
Segons els afectats per la voluntat de desallotjar l'antiga escola d'art, els ànims municipals per alliberar l'edifici tenen a veure amb "seguir fomentant el negoci turístic de la ciutat". Per això també van aturar l'autobús pensat per a visitants, justifiquen. Fins ara, les dues úniques propostes que els consten que s'han arribat a proposar des del consistori per a la zona que ells ocupen són la d'instal·lar-hi un bar i la d'obrir un passadís que uneixi les places de Gardunya i els jardins de Rubió i Lluch, situats a l'accés a la Biblioteca de Catalunya. Això, a tocar de la Boqueria, seria un nou alicient per als visitants, argumenten els militants de l'Antiga Massana.
D'entrada, s'ha activat la via administrativa. I si els ocupants no marxen, un jutge haurà d'acabar decidint sobre el cas. El més habitual en espais de l'administració pública és que això sigui un tràmit i que s'ordeni el desallotjament sense cap matís. En aquest cas, tot acaba quedant en mans de la política municipal. I també de la resistència dels col·lectius socials, que asseguren que no faran "cap passa enrere".