Les xarxes socials s'han convertit en un element més del nostre dia a dia. Mentre Twitter és una bassa per a les notícies falses, Instagram és el lloc ideal per mostrar-se i observar els milers de fotografies i vídeos que hi circulen. Tothom hi té accés i tothom hi pot publicar qualsevol mena de contingut, també aquells relacionats amb el menjar i el cos. Sara Bujalance, directora de l'Associació Contra l'Anorèxia i la Bulímia, alerta que, sovint, les xarxes socials projecten un model de bellesa que pot acabar convertint-se en una obsessió. 

[noticiadiari]2/250472[/noticiadiari]
- Quan vau veure que les xarxes socials tenien una repercussió en els trastorns de la conducta alimentària (TCA)?

- L'impacte i la influència de les xarxes socials en el desenvolupament d'un trastorn de la conducta alimentària ha existit sempre des que hi ha hagut xarxes, perquè la pressió social és molt alta en la gent jove. En els darrers anys, coincidint amb la pandèmia, com l'ús de les xarxes ha estat més elevat, hem vist que aquesta influència ha estat superior a la que ja s'anava donant anteriorment.

- Hi ha dades que ho demostrin?

- Sobre la influència exacta de les xarxes en TCA no tenim dades recents, però hi ha un informe britànic de fa uns anys que indica que els joves expressen que les xarxes tenen un efecte negatiu en el seu estat d'ànim i imatge corporal. El que podem dir és que és indiscutible que les imatges i missatges relacionats amb el menjar i el cos que es publiquen a les xarxes socials tenen una influència negativa en com els joves desenvolupen la seva imatge corporal.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=sxsjsaCTo9w[/youtube]
- Quina és la xarxa que pot afectar més?

- En general, totes. Però aquelles en què la imatge és la protagonista, com Instagram o Tiktok, són les que tenen major impacte. També aquelles que fan servir més els joves.

- Podríem dir que una xarxa social pot desenvolupar el trastorn?

- Que una xarxa social pugui provocar un trastorn de la conducta alimentària seria simplificar-ho massa perquè no és real. No hi ha mai una única causa que comporti un TCA. El que podem afirmar és que les xarxes socials poden actuar com a factor de risc i poden augmentar la probabilitat de patir un TCA, sobretot per tota la part de difusió del model de bellesa actual i la pressió social existent al voltant d'aquest.

- Quins són els comptes més perillosos?

- Aquells que fan apologia explícita del TCA, que activament animen les persones a restringir o fer conductes clarament nocives per al seu cos dirigides a aprimar-se. Però també aquelles en què el culte al cos i la dieta, així com la imatge són elements nuclears del perfil. Els grans influencers que mostren imatges molt retocades amb un cos molt particular i recomanen alguns estils de vida i hàbits alimentaris també poden tenir un impacte negatiu.

- Alguns no tenen gaire força, però l'efecte és igualment molt gran.

- Aquest tipus de comptes haurien de controlar-se o regular-se, tal com ja estan fent alguns països del nord d'Europa. Obliguen els influencers a indicar quan estan fent publicitat del producte o si han manipulat la imatge amb algun filtre. Creiem que això seria ideal perquè ajudaria els joves a ser més crítics i a poder filtrar millor allò que veuen a les xarxes socials. 

- Una persona que declara que mai se sent bé amb el seu cos denota que pateix un trastorn?

- No necessàriament. Un TCA és un trastorn mental complex amb uns criteris diagnòstics molt clars i per poder determinar que es pateix cal fer una valoració diagnòstica. Sí que és cert que qui afirma que mai en té prou amb el seu cos demostra una actitud d'elevada autoexigència en la seva imatge corporal, que és un factor de risc per desenvolupar insatisfacció corporal i, juntament amb altres factors, pot acabar desenvolupant un possible TCA.

- Quina seria la resposta ideal a la pregunta "quin és el cos perfecte"?

- No existeix el cos perfecte, sinó que cadascú de nosaltres ja tenim un cos perfecte que és el que tenim i amb el que vivim. Tots els cossos són vàlids i dignes de respecte. Nosaltres reivindiquem que el model de bellesa inclogui la diversitat corporal com a element principal i el respecte per la salut i el benestar. Hem de fugir d'aquest model de bellesa que és asfixiant, produeix insatisfacció corporal i discrimina tothom que no hi entra.