El Corpus del Patrimoni Culinari Català és el millor llibre del món de cuina mediterrània. Així ho han decidit als Gourmand Cookbook Awards 2012, els premis a la producció editorial gastronòmica més prestigiosos del món. Editat per La Magrana, El Corpus és l'obra més visible de la candidatura perquè els fogons catalans siguin declarats Patrimoni Immaterial de la Humanitat i un volum present a les prestatgeries de qualsevol llibreria que tingui secció de cuina. “És un clàssic”, assegura el llibreter Josep Cots, “és com el Sabores, que el tenim perquè tot i que són receptes pesades que avui no es fan, és un llibre important, és història de la cuina!”. Són la mena de llibres de cuina que hi ha a la llibreria Documenta, cuina des del punt de vista de la història, l'antropologia, les anècdotes... “Alexandre Dumas, jo sabia que era un fartaner però no sabia que havia fet un diccionari de cuina!”, confessa Cots mentre agafa un llibre blanc amb lletres blaves del damunt d'una taula. I continua amb la llista, són llibres de cuina que van més enllà de les receptes: La enciclopedia de los sabores, La cuina catalana medieval, Historia de la Alimentación o El gran llibre de la cuina catalana de Josep Lladonosa. També els llibre d'El Bulli o Con la cocina no se juega, de David de Jorge, Premi Gourmand l'any passat. “Hi ha senyores que entren aquí, em pregunten per la secció de cuina i marxen de seguida, busquen un altre enfocament, una altra opció”, explica el llibreter. “A mi les fotos no m'interessen, m'interessa la lletra, primem els llibres amb contingut”, conclou.

Una novel·la policíaca xinesa sobre un inspector corrupte, poeta i bon vivant. Josep Cots és un d'aquells llibreters en perill d'extinció, professionals que estimen els llibres i, sobretot, saben interpretar els gustos de cadascun dels seus clients. Una novel·la amb rerefons de cuina? “Precisament ara n'estic llegint una!”, respon entusismat. “És una novel·la policíaca xinesa que aquí s'acaba d'editar però està escrita l'any 2.000 i passa cap al 1990, en el moment en què triomfa la revolució capitalista dins la Xina comunista però estan en fase de transició”, explica. I afegeix: “El policia protagonista és una mica especial perquè és un trepa del partit però també un poeta i un sibarita, per això van sortint moltes receptes de cuina xinesa: avui llegia un passatge on el segon de l'inspector el convida a menjar crancs i s'explica com els fan”. Muerte de una heroína roja, de Qiu Xiaolong. “Quan vaig estar a Hong Kong em va sobtar que acabessin els àpats amb una sopa però és un costum fantàstic que et treu tots els gustos de la boca!”, apunta Cots. Mentrestant reviu l'experiència amb una sopa de fideus a la pàgina 208.

No és una tendència. Josep Cots no creu que l'auge que ha viscut la cuina, la gastronomia, s'hagi reflectit a les novel·les. De fet, hi ha escriptors que sabem que són grans gourmets i no traslladen aquesta afició a les seves obres. Parlem de Quim Monzó i d'Empar Moliner. “La combinació de novel·la i receptes va ser una gran troballa de Manuel Vázquez Montalbán: l'humor i la cuina barrejats amb literatura va ser el que li va fer tenir tant d'èxit a l'estranger”, sosté Cots. I això que d'arguments no en falten. ¿No es podria posar al dia L'illa del tresor d'Stevenson amb la cuina on el mediàtic Jamie Oliver hi ha trobat precisament això, un tresor, mentre hi feia unes obres per posar-la al dia? O el francès Romain Brunot, el treballador de Moët que s'ha fet un sobresou de 90.000 euros amb les millors ampolles, ¿no mereix una biografia com la d'en Victor Lusting, l'estafador que va vendre la Torre Eifel? Cuina i novel·la són un bon maridatge.

A la lleixa del Salsassec d'aquesta setmana hi tornem a trobar la guia Michelin. Després del pas a la xarxa que han fet els de la guia més prestigiosa del món, ara diversifiquen la crítica cap al low cost. Aquesta setmana ha sortit a la venda una nova edició de “Bones taules a menys de 35 euros”: una selecció de 420 establiments d'excel·lent qualitat-preu elaborada pel mateix equip de la guia tradicional i on, aquí sí, Catalunya hi té una presència destacada: hi ha 57 restaurants Bib Gourmand, guardonats amb un o dos coberts enlloc de les grans estrelles. Hi ha l'Ávalon de Barcelona, Cal Xim de Sant Pau d'Ordal, el Nu de Girona o el Sara de Terrassa. Precisament la cuina d'un altre restaurant de la cocapital del Vallès Occidental és escenari d'una altra notícia. Bé, en realitat és l'habitat d'un nou premiat. És el terrassenc Marc Dinarès, membre de l'equip del restaurant Capritx, que ha estat el guanyador de la 26a edició del Concurs de Cuina Jove de Catalunya. A més de la cuina de l'Artur Martínez, ja hi ha un altre motiu per tenir una baterola.

La xocolata dels pobres. Així s'ha conegut sempre la farina de garrofa, menystinguda com a substitutiu del cacao. Ara des de Productes Nat han trobat la manera de capgirar això com un mitjó i són la recomanació del Salsassec d'aquesta setmana. L'Eva Farnós i el Manel Monclús van crear l'empresa quan a les seves filles els van diagnosticar intolerància a l'ou i la llet. L'Eva, encarregada de la pastisseria del restaurant que fins fa un mes portaven a Cambrils, sempre havia treballat la variant del sense gluten, però la circumstància familiar els va empènyer a fer un pas més. A finals d'abril van crear Nat, una empresa dedicada a la fabricació de productes de brioixeria per a persones al·lèrgiques a la lactosa, l’ou, proteïna de la vaca i fruits secs i els seus derivats. Ofereixen magdalenes, coques o fins i tot tortells de reis amb una filosofia inclusiva, per acabar amb les diferències a la taula. La iniciativa ha funcionat i molt. Tant que l'Eva i el Manel han llogat el restaurant i es dediquen exclusivament a l'obrador. A la pàgina web hi trobareu els punts de distribució però si cap d'ells no us encaixa no dubteu a trucar-los. Ells porten les magdalenes on faci falta!