"Bon dia i bona ora". Tothom ha emprat aquesta fórmula per saludar alguna vegada. L'expressió està molt estesa, però amaga un secret. I és que si bé és cert que en el llenguatge oral no presenta cap conflicte, quan s'escriu, esdevé una font d'errors ortogràfics. Ja te n'hauràs adonat: s'escriu sense "h", ja que no fa referència a la unitat de mesura del temps cronològic.
L'error prové del fet que aquesta expressió és un desig cronològic (bon dia) i meteorològic (bona ora). "Ora" és underivat del vocable llatí aura, que significa "vent suau" o "temps suau i tranquil", tal com explica el portal Paremiologia catalana comparada digital (PCCD). Això respon a l'origen en entorns agrícoles i portuaris.
Amb el pas del temps i l'expansió de l'expressió, però, aquesta ha perdut el significat literal i s'ha convertit en una frase feta que s'empra com una fórmula de cortesia. Això ha fet que la població hagi anat assumint que la segona part fa referència a "hora", ja que desconeix el mot "ora" i la seva ampliació. Això no obstant, tu que ja ho saps no pots tornar a cometre l'error.