[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

Cal donar resposta a les expectatives que es creen. O, cosa que és el mateix, si s'anuncia una mesura, més encara quan ho fa el president de la Generalitat amb el cas de l'educació 0-3 anys, cal no decebre. I és alarmant que no se'n coneguin els detalls i no estigui tot clar a un mes i mig de fer les preinscripcions. Pere Aragonès va anunciar que aquest cicle seria gratuït en una legislatura per a les famílies, que els ajuntaments mantindrien la seva aportació i que la Generalitat doblaria la seva amb una dotació extraordinària per plaça que se sumaria a l'actual i que evitaria haver de pagar. La gratuïtat serà progressiva i, d'entrada, s'hi destinaran 90 milions d'euros perquè ho sigui el P2, començant pels centres públics.

Passa, però, que el sistema ha de ser gratuït i també universal. I estable en el temps. Això vol dir que el Departament d'Educació ha de preveure que no totes les places tenen el mateix cost -hi ha variacions entre un municipi i un altre perquè, com que no es tracta d'una educació obligatòria, no està estandarditzat- i que la necessitat de places públiques fa pràcticament impossible complir. L'any passat, el 35% de la demanda va quedar-ne fora a la ciutat de Barcelona. I per acabar, i com es recorda des de l'ACM en la informació que publiquem, el finançament hauria d'estar garantit amb un acord marc i no pot dependre que els pressupostos que es pacten al Parlament incloguin o no la mesura. 

Els ajuntaments i la Generalitat negocien aquests dies com aterrar la promesa, una de les grans apostes d'Aragonès en campanya electoral i reiterada ja com a president. Que acabi prosperant d'acord amb l'expectativa que es va generar és absolutament necessari per afermar la credibilitat de l'executiu i del mateix president. Més encara quan, en aquesta legislatura, les cures i la "revolució feminista" s'han situat al centre del debat i de l'acció política, fins i tot amb la creació d'una conselleria de Feminismes.

L'avenç del nostre sistema de benestar i l'aposta pel foment de la natalitat ha d'incorporar que no sigui obligat haver de triar entre la carrera professional o poder formar una família. La gratuïtat de l'educació 0-3 anys -i la dotació suficient de places- és una mesura igualitària i, després d'anys de deserció i impagaments de la Generalitat que han hagut d'assumir els ajuntaments, toca fer un pas endavant. És una bona aposta, sí. Però ha d'estar ben finançada.

» I avui una cosa que no és agradable d'escriure, però que, com que no és el primer ni el segon cop i ja passa de taca d'oli, crec que toca respondre. Ahir, el director de VilaWeb, Vicent Partal, es referia a la polèmica generada per les declaracions de Gabriel Rufián arran de les relacions de dirigents de Junts i l'entorn del Kremlin. "Tot comença amb una filtració a NacióDigital, molt calculada en el temps, just unes hores després de la conferència nacional del partit. Una filtració que tothom interpreta –siga així o no– que és originada al carrer de Calàbria", escrivia en el marc d'una sèrie de conjectures sobre les raons del diputat d'ERC. Partal es referia a la informació que, en exclusiva, van publicar diumenge al vespre Joan Serra Carné i Sara González.

La informació no era fruit d'una filtració. Més aviat al contrari. No va caure gens bé a l'interessat i tampoc a la direcció d'ERC, que ho va entomar a contrapeu perquè no encaixava als seus tempos (sol passar amb les informacions polítiques) i després es va limitar a confirmar les seves intencions, tal com recollíem. NacióDigital segueix l'actualitat dels partits i és un diari que té el seu nervi en la informació. En busquem en exclusiva i per avançar-nos a la resta en temes relacionats amb el Govern, l'habitatge o el Consell Esportiu de l'Hospitalet.

Això es fa picant molta pedra, treballant les fonts i, en comptades ocasions, gràcies a filtracions que, com que sempre són de part, cal contrastar i treballar abans de publicar (cas que s'acabi fent). Aquest cop va ser una informació que vam poder fer gràcies a la providencial indiscreció d'algú a la Conferència Nacional d'ERC. Perquè hi érem. A VilaWeb, en canvi, quan un dels seus cronistes va dictar càtedra sobre la Conferència va fer-ho a partir d'una intervenció de Joan Tardà que ni tan sols s'havia produït allà, sinó en un míting el setembre de 2017 a Badalona. Van haver de rectificar-la després. 

El periodisme es fa anant als llocs i amb rigor en el mètode, i això és el que intentem fer cada dia, sempre amb honestedat i segur que alguns cops amb errors. Hi ha diaris que fem informació (i publiquem notícies) i d'altres que prioritzen l'opinió i l'activisme. L'opinió és un gènere periodístic que s'ha de fonamentar en la informació, en dades i fets certs i no en la conjectura per presentar una realitat distorsionada i a la mida de les nostres tesis o interessos. Si una filtració està "molt calculada en el temps" s'ha de poder acreditar i no es pot afirmar amb la frivolitat del "siga així o no". El Codi Deontològic de la nostra professió, que Partal afirma tenir sempre present, diu en el seu primer criteri que els mitjans hem "d'evitar la difusió de conjectures i rumors com si es tractés de fets". És evident que se l'ha saltat.    
 

---

Avui no et perdis

» Els ajuntaments clamen contra el finançament «insuficient» del Govern per garantir el P2 gratuït; per Sara González.

» Aragonès evita desautoritzar Rufián i situa les relacions internacionals en el marc de la UE; per Bernat Surroca des de Stuttgart.

» Fil directe: «Fins la propera crisi»; per Oriol March.

» L'ANC es planteja presentar una candidatura «cívica» al Parlament.

» Torra torna a judici per desobediència en la segona causa pel llaç groc a Palau; per Oriol March.

» La multinacional Freudenberg invertirà 10 milions a Catalunya en una planta per produir components d’automoció; per Bernat Surroca des de Stuttgart.

» Rússia i Ucraïna pacten un esborrany amb quinze mesures per a la pau.

» Ciència en societat | Efectes de la guerra en el camp científic i tecnològic; per Cristina Junyent.

» Opinió: «A tot 10, b7s i gra6!»; per Josep-Lluís Carod-Rovira.
 

---

 El passadís

Matí carregat de punts a l'ordre del dia a la Comissió d'Afers Institucional del Parlament avui. Els partits es dediquen a contraprogramar-se les peticions de compareixença que més els incomoden. Ciutadans va demanar fa uns dies que Carles Puigdemont i Josep Lluís Alay hi anessin per informar dels seus contactes amb l'entorn del govern rus. Junts s'hi ha tornat amb una petició de compareixença del seu advocat, Gonzalo Boye, per informar "sobre els intents de destruir l'entorn de l'expresident Puigdemont". Però no acaba aquí. ERC va demanar, i també se substancia avui, que compareguin Núria Marín, Cristian Alcázar i altres càrrecs del PSC implicats en el cas del Consell Esportiu de l'Hospitalet per explicar-se. Els socialistes també s'hi han tornat. Demanen que l'exdirigent d'ERC Xavier Vendrell comparegui pel cas Volhov, una exregidora de Manlleu per retirades de multes, l'exalcalde de Sabadell per la compravenda d'una nau als Jodorovich, i l'alcalde de Moià, Dionís Guiteras, pel suposat ús irregular d'un solar com a aparcament. Bon ambient.  

Vist i llegit

Les lectures a l'escola generen encesos debats pedagògics i tothom hi diu la seva. Incloure pocs o molts clàssics medievals catalans i del Segle d'Or espanyol és un dels punts de polèmica, més ara que es debat sobre els currículums. Comparant aquestes lectures amb un plint, l'escriptor Miqui Otero escriu a El Periódico i afirma, després d'una encertada defensa de El Lazarillo, que "de la mateixa forma que s'usa menys el plint a la gimnàstica, no ens hauríem de negar la possibilitat de combinar la seva lectura amb altres i de facilitar-la amb noves estratègies". 

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 2005 el govern de José Luis Rodríguez Zapatero, en aplicació de les seves mesures (finalment tímides) de recuperació de la memòria històrica, retirava l'última estàtua eqüestre que quedava de Franco a Madrid. Ho feia de nit, a tocar dels Nous Ministeris, a la zona del passeig de la Castellana i entre protestes dels nostàlgics de la dictadura. Poc abans que es retirés l'estàtua, l'aleshores vicepresidenta del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, ho va anunciar en un sopar d'homenatge al dirigent comunista Santiago Carrillo. Així ho van viure al mític Caiga quien caiga, amb aparició de Joan Carlos Monedero, que anys després fundaria Podem, inclosa. 

 L'aniversari

El 17 de març de l'any 1935, avui fa 87 anys, va néixer a Barcelona l'escriptor català en llengua castellana Luis Goytisolo, germà petit del poeta José Agustín i del novel·lista Juan. Goytisolo, membre de la Reial Acadèmia Espanyola i articulista en diversos mitjans de comunicació, va començar la carrera de dret, però la va deixar per les lletres. Va guanyar el Premi Nacional de Narrativa espanyol i després el de les lletres espanyoles. La tetralogia Antagonía és la seva obra més destacada i està adscrit a l'anomenat realisme social. Chispas, de l'any 2019, és el seu darrer llibre. Aquí feia una conferència sobre l'art de l'escriptura, del que ha reflexionat a bastament.    
  ​ Fes clic aquí per rebre'l