[noticiadiari]2/253409[/noticiadiari]
Al llarg dels primers dos anys i mig de treball, l’equip liderat pel doctor Eduard Gratacós a BCNatal ha desenvolupat un primer prototip integrat de placenta artificial que ha anat augmentant les hores de supervivència fins a arribar als 12 dies en bones condicions fetals. Per aconseguir-ho ha utilitzat més de 50 fetus d'ovella, d'entre 95 i 110 dies de gestació, i d'entre 550 i 2.000 grams. Tres d'aquests han sobreviscut 12 dies fora de la placenta natural de la seva mare.
La nova tècnica pretén ampliar la supervivència a les tres o quatre setmanes abans dels pròxims cinc anys. Això permetria que s'apliqués als milers de parts prematurs, per sota de les 25 setmanes, que actualment tenen una supervivència del 25% aproximadament. També es podria aplicar als prematurs de més de 25 setmanes i permetria poder operar malformacions congènites dels fetus fora del ventre de la mare, cosa que ara és molt complexa i en alguns casos impossible.
Fins ara, l’equip ha dissenyat i descrit les tècniques quirúrgiques i els protocols necessaris per fer una transició sense incidents des de l’úter fins a un sistema de placenta artificial, i ha aconseguit dur a terme amb èxit totes les transicions dels últims 12 mesos. Segons Gratacós, que també és director de BCNatal i del projecte de placenta artificial, ara mateix la iniciativa es pot comparar als inicis de l'aviació, quan els aparells podien volar unes desenes de quilòmetres o de minuts. Han d'aconseguir que el sistema sigui fiable i que les autoritats els deixin carregar passatgers als aparells.
El repte de crear un medi semblant a l'úter
Per crear un medi en què un nounat molt prematur pugui viure de la manera més natural i semblant a l’úter possible, el primer prototip desenvolupat inclou un entorn protegit compost d’un contenidor translúcid fabricat amb material biocompatible i connectat a un sistema de circulació de líquid amniòtic que permet mantenir el fetus en un entorn líquid aïllat dels estímuls exteriors, però accessible per fer controls ecogràfics i permetre el monitoratge continu del fetus. Un altre dels grans avenços ha estat la creació d’un sistema de circulació extracorpòria, compost d’una membrana oxigenadora i un sistema de peces (tubuladures) dissenyades específicament per facilitar la circulació sanguínia i la seva oxigenació, que simula el que es produeix de manera natural a la vida intrauterina gràcies a la placenta materna i el cordó umbilical.L’equip ha treballat també en la creació d’un sistema de monitoratge no invasiu en temps real que permet mantenir una vigilància permanent de manera remota perquè l’equip mèdic pugui tenir un control intensiu de l’estat i el desenvolupament del fetus. Així mateix, s’han dissenyat protocols propis de suport mèdic que inclouen l’administració de nutrició, hormones i altres medicacions, i que preveuen els possibles escenaris clínics i les actuacions mèdiques necessàries per revertir-los.
En paraules del doctor Gratacós, "aquest és un dels projectes de recerca més disruptius i singulars que es poden realitzar avui en medicina fetal". Després que un panel d’experts de cinc països, de reconegut prestigi internacional en medicina fetal i neonatal, hagin analitzat i avaluat el projecte CaixaResearch Placenta Artificial, comença ara una segona fase (2023-2026) en què tornarà a comptar amb el suport de la Fundació la Caixa, que ha impulsat el projecte amb 4,3 milions d’euros més, els quals se sumen als 3,35 milions ja atorgats per a la primera fase que ara es tanca.
[noticiadiari]2/235699[/noticiadiari]
En aquesta segona fase, una de les noves fites que s’espera assolir durant el 2024 és ampliar el temps de supervivència dels 12 dies actuals a més de tres setmanes. Per aconseguir-ho, l’equip del projecte centrarà els esforços en una millora tecnològica, en col·laboració amb la indústria, que ha de permetre optimitzar els dispositius mèdics utilitzats, com les cànules o les membranes oxigenadores.
A més a més, en aquests anys l’equip del projecte ha de dissenyar i descriure els protocols necessaris per a la transició a la vida neonatal; és a dir, el "naixement" del fetus des de la placenta artificial a la vida extrauterina, de manera que comenci a utilitzar els seus pulmons com qualsevol acabat de néixer. L’equip també realitzarà experiments en un altre model animal gran, com el porc, per poder demostrar la capacitat de transferir el sistema a altres espècies, avaluarà els efectes a llarg termini sobre el desenvolupament cerebral, cardíac, pulmonar i metabòlic, i farà tots els preparatius (ètics i legals) perquè es pugui aprovar un primer estudi clínic en el context de teràpia d’ús compassiu.
La vida fetal, de les que tenen més risc per a l'humà
Tot i que més del 90 % dels embarassos arriben a terme amb normalitat, la vida fetal continua sent una de les fases de més risc per a l’ésser humà. Un dels problemes principals encara no resolts és la prematuritat extrema, per sota de les 25 setmanes, una casuística que afecta 25.000 famílies cada any només a Europa. La supervivència de prematurs extrems, fins i tot en unitats d’excel·lència, és baixa (del 25 al 75 %), i una proporció rellevant dels supervivents presenten seqüeles.Abans dels sis mesos d’embaràs, els pulmons, els intestins i el cervell del fetus estan poc desenvolupats i no es troben preparats per funcionar de manera correcta. Un nounat prematur extrem és, en realitat, un fetus que ha de sobreviure en un entorn molt antinatural. Amb menys de 1.000 grams de pes, aquests nounats necessiten suport respiratori i alimentació per via intravenosa per poder-se mantenir amb vida, però això pot provocar complicacions i tenir un impacte en la seva vida futura. Per aquesta raó, la placenta artificial pot ser una solució que millori la qualitat de vida d’aquests nounats.
A part del projecte CaixaResearch Placenta Artificial, en aquest moment només hi ha quatre grups similars més al món: Filadèlfia i Michigan, als Estats Units; un consorci Austràlia-Japó, i Toronto, al Canadà. Segons Gratacós, el projecte de Barcelona està entre els dos millors, juntament amb el de Filadèlfia, que treballa des de fa 10 anys i ha aconseguit un rècord de 28 dies de supervivència, tot i que la seva mitjana és de 14 a 21 dies. Els altres tres tenen supervivències mitjanes de 7 a 10 dies.
BCNatal és un centre conjunt en el marc de l’Agrupació Sanitària Sant Joan de Déu - Hospital Clínic Barcelona. Amb quasi 7.000 parts i entre 100 i 120 cirurgies fetals a l’any, i amb 600 professionals sanitaris, dels quals gairebé 100 dedicats a R+D+I, BCNatal és una de les àrees clíniques maternofetals i neonatals més grans d’Europa.
