Un estudi amb més de 22.000 persones amb esclerosi múltiple ha descobert la primera variant genètica associada amb una progressió més ràpida de la malaltia, que pot privar els pacients de la seva mobilitat i independència amb el temps. El treball, publicat a la revista Nature, és resultat de la col·laboració internacional de més de 70 institucions de tot el món, dirigida per investigadors de la UCSF i la Universitat de Cambridge. A Catalunya hi han participat professionals de l’Hospital Clínic i de l'IDIBAPS, així com investigadors del Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya (Cemcat).
La troballa obre la porta al desenvolupament de nous tractaments a llarg termini. En l'esclerosi múltiple (EM), el sistema immunitari ataca per error el cervell i la medul·la espinal, el que provoca brots de símptomes coneguts com a recaigudes, així com una degeneració a llarg termini, coneguda com a progressió. Tot i el desenvolupament de tractaments efectius per a les recaigudes, cap no pot prevenir de manera notable l'acumulació de discapacitat.
Les troballes de l’estudi apunten a una variant genètica que augmenta la gravetat de la malaltia, proporcionant el primer progrés real en la comprensió i, finalment, en la lluita contra aquest aspecte de l’esclerosi. Heretar aquesta variant genètica dels dos pares accelera el temps de necessitar una ajuda per caminar en gairebé quatre anys, apunta Sergio Baranzini, professor de neurologia a UCSF i coautor principal de l'estudi. "Comprendre com la variant exerceix els efectes sobre la gravetat aplanarà el camí per a una nova generació de tractaments", assenyala Stephen Sawcer, professor de la Universitat de Cambridge i l'altre coautor principal de l'estudi.
Després d'examinar més de set milions de variants genètiques, els científics van trobar una variant que estava associada a una progressió més ràpida de la malaltia. La variant es troba entre dos gens sense connexió prèvia amb l'EM, anomenats DYSF i ZNF638. El primer està involucrat en la reparació de les cèl·lules danyades i el segon ajuda a controlar les infeccions virals. La proximitat de la variant a aquests gens suggereix que poden estar involucrats en la progressió de la malaltia.
Aquests gens normalment estan actius dins del cervell i la medul·la espinal, en lloc del sistema immunològic. Els resultats de l'estudi suggereixen que la resiliència i la reparació al sistema nerviós determinen el curs de la progressió de l'EM. Per confirmar la troballa, els científics van investigar la genètica de gairebé 10.000 pacients addicionals amb EM. Aquells amb dues còpies de la variant van presentar una progressió més ràpida de la discapacitat.
Caldrà continuar treballant per determinar exactament com aquesta variant genètica afecta el sistema nerviós en general. Els investigadors també estan recollint un conjunt encara més gran de mostres d'ADN de persones amb EM, amb l'esperança de trobar altres variants que contribueixin a la discapacitat a llarg termini.
Identifiquen el primer marcador genètic de la gravetat de l'esclerosi múltiple
Aquesta troballa obre la porta al desenvolupament de nous tractaments de la malaltia a llarg termini
ARA A PORTADA
-
-
-
Quan els barons del PSOE veien bé la singularitat catalana: quin va ser el compromís de Granada? Bernat Surroca Albet
-
Gestió forestal per prevenir incendis i moderació davant la «radicalitat»: les claus d'Illa per al nou curs Sara Escalera
-
Estades més curtes i menor despesa dels turistes durant l'estiu: «Hi ha menys alegria per gastar» Redacció
Publicat el 28 de juny de 2023 a les 16:18
Et pot interessar
-
Societat Dues persones van morir ahir en un xoc frontal a la C-15z a Vilanova i la Geltrú
-
Societat Un home ferit per una bala en una baralla d'un bar a Sant Martí
-
Societat El temps del cap de setmana del 30 i 31 d'agost: torna el sol d'estiu... però no per gaire temps
-
Societat Reobre un hotel emblemàtic de Barcelona que ha allotjat des d'Ernest Hemingway a Barack Obama
-
Societat Alerta per ciberestafa bancària a través d'accessos falsos al teu compte
-
Societat Desapareixen sis fotografies del mural del petó del Gòtic