Membres de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS-Hospital Clínic) han identificat el primer "epi-driver" en càncer de fetge, és a dir, una alteració epigenètica en un gen concret, l'IGF2, que fa que els tumors creixin. En l'estudi, publicat a la revista Gastroenterology, han trobat aquesta alteració en un 15% dels tumors i han detectat que un anticòs monoclonal la bloqueja de forma efectiva i en frena la progressió en models animals. 

L'estudi l'ha coordinat Josep M. Llovet, professor ICREA, cap del grup IDIBAPS d'Investigació transnacional en oncologia hepàtica i director del Liver Cancer Program a la Icahn School of Medicine at Mount Sinai (NewYork). Les primeres signants de l'estudi són Iris Martínez-Quetglas i Roser Pinyol.

El càncer de fetge és la segona causa de mort per càncer arreu del món i té una incidència de 850.000 casos nous cada any. El carcinoma hepatocel·lular (HCC) és el tipus més freqüent i, tot i que s'han posat en marxa programes de vigilància per pacients amb alt risc de desenvolupar-lo, la majoria encara es diagnostiquen en estadis avançats. En aquests casos les opcions de tractament són molt limitades i només un fàrmac, el sorafenib, ha demostrat la seva eficàcia. És per això que hi ha una gran necessitat de trobar noves dianes moleculars i tractaments per l'HCC.

Llovet explica que "fins ara no s'havia trobat cap 'epi-driver' en càncer de fetge. Es tracta d'un oncogen que no té mutacions genètiques, sinó que té alteracions en l'àmbit de l'epigenoma, és a dir, en allò que "modifica l'expressió dels gens però sense alterar la cadena de DNA".

Una nova diana

En l'estudi els investigadors descriuen un mecanisme epigenètic que és el responsable de l'activació d'un receptor cel·lular en HCC, l'"insulin-like growth factor" (IGF2), amb mostres de 228 pacients. "En aquest cas concret, hem vist que aquest "epi-driver" té una metilació (la principal alteració epigenètica) inferior a l'habitual, que està present en el 15% dels pacients amb HCC i que la seva sobreexpressió és molt elevada, 20 vegades superior a la de les cèl·lules sanes", afegeix.

L'equip d'investigadors també ha demostrat, en models animals transgènics, que el gen fa créixer el tumor significativament. D'altra banda, s'ha vist que un anticòs monoclonal dirigit contra aquest "epi-driver" redueix la proliferació de les cèl·lules tumorals i frena la progressió del càncer. Es tractaria, doncs, d'un potencial tractament per als pacients que presenten aquesta alteració. "En aquest estudi hem trobat un biomarcador capaç de reconèixer grups de pacients en càncer de fetge que es puguin beneficiar d'un tractament concret. Així, obrim una nova via cap a la medicina de precisió", conclou Llovet.