Inversió de 172 milions per rehabilitar 13.600 habitatges de l'àrea metropolitana

El programa de l'AMB beneficiarà 35.000 ciutadans i pretén suposar la creació de 4.000 llocs de feina

Publicat el 26 d’abril de 2022 a les 17:50
Actualitzat el 26 d’abril de 2022 a les 18:00
L’AMB, a través del Consorci Metropolità de l’Habitatge, ha posat en marxa un pla de 172 milions d'euros per rehabilitar en quatre anys 13.650 habitatges construïts abans de l’any 1981. Es finançarà amb 100 milions dels fons europeus Next Generation i 72 que aportaran els propietaris.

L’actuació, que vol beneficiar uns 35.000 ciutadans i generar 4.000 llocs de feina, pretén millorar l’eficiència energètica dels habitatges. Així, promourà la renovació de les façanes i cobertes, la construcció de nous ascensors i l’actualització d’instal·lacions comunitàries, entre d’altres. En funció de l’eficiència energètica que s’obtingui amb la rehabilitació, les subvencions arribaran fins el 80%, amb un màxim de 21.400 euros per habitatge.

En la roda de premsa de presentació del pla, Antonio Balmón, vicepresident executiu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i president del CMH, ha destacat que l’actuació vol millorar la qualitat de vida dels veïns que rehabilitin els seus habitatges, reduir les emissions de CO2 i generar ocupació. En aquest sentit, ha xifrat en 17.000 les tones de CO2 que es deixaran d’emetre a l’atmosfera i més de 4.000 els llocs de feina que es crearan.
 

Presentació de pla de rehabilitació d'habitatges de l'AMB. Foto: AMB


Antonio Balmón ha reconegut que el gran repte per implementar el pla serà convèncer les comunitats de veïns. En aquest sentit es farà una intensa feina de “pedagogia” per convèncer els propietaris dels beneficis de la rehabilitació. “Serà difícil, però ens llacem perquè creiem que la piscina té aigua”.

José Antonio Antímez, director del CMH, ha recordat que tots els edificis d’abans del 1981 presenten deficiències i que moltes comunitats de veïns van fent “derrames” contínuament que no són més que “pegats”. “El plantejament que els oferim es fer-ho tot d’una sola vegada, amb subvencions molt potents i crèdits per als que no puguin pagar. No hi ha excusa per no fer-ho”, ha reblat.

En funció de l’eficiència energètica que s’obtingui un cop rehabilitat l’edifici, les subvencions podran arribar fins al 80% amb un màxim de 21.400 euros per habitatge. Tanmateix, els propietaris que es trobin en situació de vulnerabilitat econòmica podran accedir a ajuts de fins el 100% de l’import que els correspongui pagar per les obres.

Aquesta subvenció es pagarà directament a la comunitat de propietaris i suposarà la inscripció en el registre de la propietat d’una càrrega que obligarà a retornar l’import de l’ajut rebut més l’IPC en cas de transmissió de l’habitatge. Amb aquesta subvenció s’evitarà que la situació econòmica dels propietaris impedeixi l’execució de les obres de rehabilitació per impossibilitat de fer front al pagament. Complementàriament a aquests ajuts, es facilitarà el finançament de les actuacions de rehabilitació a través d’entitats financeres.

A banda de les subvencions per a les obres de rehabilitació, la convocatòria preveu ajuts per a obres d’eficiència energètica en interiors d’habitatges, que poden arribar fins al 40% amb un màxim de 3.000 euros per habitatge.

Addicionalment es preveuen ajuts per subvencionar el 100 % de la redacció del llibre de l’edifici, l’ITE i la redacció de projectes.

[h3]Obertura del primer paquet d'ajuts[/h3]
El termini de sol·licitud del primer paquet d’ajuts, de 37,7 milions d’euros, comença el 2 de maig. Per a la gestió d’aquests ajuts s’ha establert un procediment nou que permetrà realitzar una gestió telemàtica, simplificar els tràmits i agilitzar els tràmits interns per evitar que puguin suposar un obstacle o endarreriment en l’execució de les obres.

Als 35 municipis metropolitans que envolten Barcelona hi ha 424.147 habitatges construïts abans de 1981 (el 70% del total, que suma 607.756), la majoria dels quals tenen una certa obsolescència física per antiguitat i manca de conservació. A més, les tècniques utilitzades a l’època (aïllaments pobres, ventilació deficient) són causa d’un mal comportament energètic significatiu. La pandèmia ha fet encara més evident la necessitat d’actualitzar les prestacions del parc metropolità d’habitatges, especialment per millorar les condicions de seguretat, accessibilitat i eficiència energètica.

[noticia]227057[/noticia]
Per afrontar aquest repte, el Consell Metropolità de l’AMB va aprovar el desembre de 2020 el Pla metropolità de rehabilitació d’habitatges (PMRH). L’aportació de fons europeus Next Generation per part del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana destinats a la rehabilitació d’habitatges significa un impuls molt important per als objectius del PMRH.