Investigadors de l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB) han descobert a Barcelona que les signatures mutacionals poden predir amb exactitud la resposta a diversos fàrmacs de cèl·lules canceroses procedents de molts tipus de tumors. Aquestes signatures es troben a tot el genoma del tumor. Les signatures poden reflectir, per exemple, que el tumor té dificultats per copiar o reparar l'ADN, el que pot fer-lo més susceptible a la teràpia. L'estudi ha trobat que els marcadors genètics clàssics, com ara les mutacions dels gens conductors o els canvis en el nombre de còpies, són menys potents que els marcadors genètics de la signatura mutacional per predir la resposta als fàrmacs.

Fins ara, se sabia que un determinat tipus de deficiència en els coneguts gens BRCA –que poden causar càncers de mama, ovari i pròstata- prediu la resposta als fàrmacs dirigits a la deficiència BRCA. Aquesta deficiència també deixa una signatura mutacional al genoma d'alguns tipus de delecions (ADN eliminat), que poden assenyalar que el tumor és tractable pels fàrmacs dirigits a la deficiència de BRCA.

El treball de l'IRB ha demostrat ara que aquest és només un exemple de molts. I és que diversos tipus de deficiència en la reparació de l'ADN, com els defectes en el "corrector ortogràfic genòmic" que detecta errors en el procés de còpia de l'ADN, poden fer que les cèl·lules canceroses siguin més vulnerables a determinats fàrmacs. Donat que els tumors tenen deteriorats els mecanismes de reparació de l'ADN, aquestes teràpies previstes tindrien una major capacitat per eliminar les cèl·lules canceroses i preservar les sanes.

D'altra banda, els investigadors han trobat també que les cèl·lules canceroses que portaven "cicatrius" genòmiques de l'exposició prèvia a substàncies químics mutagèniques tendien a ser resistents a diversos fàrmacs. Això té implicacions potencials, ja que els tumors causats per l’exposició a mutàgens, per exemple l’exposició pulmonar al tabac o de la pell a la llum ultraviolada, poden ser més difícils de tractar, pel fet que les cèl·lules poden albergar una memòria a llarg termini per a fer front al dany de l’ADN.