[nointext]
Rep el butlletí cada matí al teu correu

Si s'hagués perseguit un exemple públic per certificar el sentit reivindicatiu que té el 25-N i la feina que queda fer per prevenir la violència contra les dones, no es podria haver trobat una espot millor. El masclisme ranci que va escopir dimecres al Congrés la diputada de Vox Carla Toscano contra la ministra d'Igualtat, Irene Montero, sintetitza el discurs tòxic que continua impregnat en una part decreixent de la societat, el que sosté que les dones amb responsabilitats no han assolit el lloc que ocupen pels seus mèrits sinó per la seva capacitat de seducció. Un missatge tan tronat com, malauradament, vigent.

El més preocupant de l'episodi protagonitzat per la diputada Toscano no és, però, el sentit de les paraules utilitzades ni la bel·ligerància amb què les va verbalitzar -una barbaritat més en l'extens catàleg de la ultradreta amb representació parlamentària-, sinó que Vox pensés que les podia pronunciar perquè li concedia rèdits polítics. Per això, el partit de Santiago Abascal en va presumir aquest dijous, en una altra jornada carregada de tensió al Congrés en què també es van aprovar els pressupostos generals de l'Estat. Perquè, insultant la ministra d'Igualtat amb comentaris masclistes, Vox persegueix un objectiu que va més enllà d'exercir la violència política contra una adversària arquetípica -dona, feminista i d'esquerres-, que és contribuir a erosionar les institucions per la via del discurs populista. Un modus operandi orquestrat. La ultradreta rebrega el fair play del debat públic perquè, simplement, li convé.

Tenia raó Montero quan deia ahir que, perquè el partit d'Abascal hagi superat el "límit" de l'insult masclista, abans molts d'altres el van "fregar". La ministra tenia present com dilluns el diputat del PP Víctor Píriz, també a la cambra baixa, li va etzibar el qualificatiu d'"inútil", escalada verbal que il·lustrava l'ofensiva política de la dreta per l'aplicació millorable de la llei del "només sí és sí".

Montero és la màxima responsable d'una norma que canvia el paradigma -perquè situa el consentiment al centre del tractament institucional de les violències sexuals-, però que ha tingut efectes nocius en la seva posada en marxa, per com n'han tret rendiment condemnats per agressions sexuals amb rebaixes de penes. L'episodi, que el govern espanyol espera corregir perquè les escletxes normatives són evidents -com explicàvem la setmana passada-, no justifica les vexacions públiques que la ministra ha hagut d'escoltar. Faria bé la presidència del Congrés a situar on pertoca els límits del debat.

Avui és 25-N i a NacióDigital hem volgut posar l'accent en la llei del "només si és sí", amb la veu d'expertes i associacions feministes, que reclamen anar més enllà de la polèmica de la revisió de penes a agressors per analitzar el desplegament d'una norma que capgira les polítiques de prevenció i atenció a les víctimes. I també hem conversat amb Pamela Palenciano, que va reconvertir la seva violació en un monòleg que pretén servir d'alerta a les adolescents. Atureu-vos en els dos textos que firma David Cobo.
 

---

Avui no et perdis

» El Clínic ha atès fins al novembre un 51% més de víctimes d'agressions sexuals que el 2021.

» L'hora de la veritat: Puigdemont afronta la batalla decisiva per la immunitat a Luxemburg; per Bernat Surroca.

» Sánchez aconsegueix aprovar els tercers pressupostos del mandat amb el suport d'ERC i el PDECat; per Joan Serra Carné i Bernat Surroca.

» Opinió: «Enterrar Sánchez abans d'hora»; per Oriol March.

» Opinió: «Pensions, riquesa i sostenibilitat»; per Marc Arza.

» El Congrés fa el primer pas per derogar la sedició i reformar els desordres públics; per Bernat Surroca.

» El Parlament reprova Joan Ignasi Elena amb els vots del PSC i els tres partits de la dreta; per Carme Rocamora.

» Colau esbronca una estudiant per una pregunta: «Em vesteixo com em dona la gana».

» «M'han robat 100 euros»: multen una dona per excés de velocitat quan anava de part; per Lluís Girona.

» Barcelona s'il·lumina amb l'encesa dels llums de Nadal.
 

---

 El passadís

Juli Fernàndez exerceix des de fa unes setmanes com a conseller de Territori. De l'exalcalde de Sabadell i diputat n'era coneguda la seva predilecció per les armilles, que ja destacaven als passadissos del Parlament abans que integrés el Govern. El que no és tan conegut de Fernàndez és que porta quatre tatuatges, un dels quals molt vinculat a la seva tasca com a parlamentari, perquè es va fer la inscripció "No passaran" al canell de la mà dreta quan va assumir l'escó de diputat. A banda d'aquest missatge, el conseller també té tatuat en altres parts del cos poemes de Vicent Andrés Estellés i Pere Quart, i una libèl·lula, tots amb significat personal.   

Vist i llegit

La de José Mujica, expresident de l'Uruguai, és una veu compromesa amb el progrés social. Un progrés que no és possible avui sense sensibilitat en el debat climàtic. I Mujica està "espantat" pels pronòstics poc esperançadors que s'han verbalitzat en l'última cimera del clima, com detalla en una entrevista concedida a El País que firma, des de Montevideo, Gabriel Díaz Campanella. L'expresident uruguaià, de 87 anys, lamenta la falta de "direcció política" en les grans decisions que afecten el planeta. "Aquesta és una globalització que estan fent els interessos del mercat, on la política és un pàl·lid espectador que va al darrere", argumenta Mujica en una conversa que val la pena recuperar.

 El nom propi

És conegut que la relació entre Luis Enrique i la premsa esportiva madrilenya és més que distant. A Madrid cou el passat del seleccionador espanyol i també incomoda la seva autonomia, capaç com és de no canviar de parer encara que li ploguin crítiques. De moment, el debut d'Espanya al Mundial amb golejada contra Costa Rica (7-0) li ha servit per deixar fora de joc els qui van fer diluviar queixes per la confecció de llista de futbolistes que jugarien a Qatar, amb poca presència blanca i molta de blaugrana. Sobre el biaix madridista que s'aplica des de la premsa a les decisions de Luis Enrique n'escriu un article quirúrgic el periodista Rubén Uría a Goal.com. El text, amb dards irònics a programes televisius nocturns que estan ben connectats amb les voluntats de Florentino Pérez, recorda la paradoxa de com els qui es projecten com a espanyols per davant de tot no volen que guanyi la seva selecció simplement per qui ocupa la banqueta. "Estan convençuts que els éssers humans viuen perquè el seu Madrid respira", sentencia Uría sobre aquests personatges amb tribuna.  

 Els imperdibles

La cita musical del cap de setmana és al Palau Sant Jordi. Sopa de Cabra s'acomiada dissabte de la gira i ho fa ben acompanyat. Després de la ruta de concerts que ha servit per commemorar els 30 anys del Ben endins, el disc de pop-rock català més venut de la història, el grup repassarà en la cita final el seu repertori més mític, al costat de David Carabén, Joan Dausà, Ginestà, Alfred García, Els Catarres, Buhos i Judit Neddermann, entre d'altres. Si no teniu l'entrada, encara hi sou a temps. Bon cap de setmana!

  ​