145 dies d'estiu
Què es considera un dia d'estiu? L'estudi del Centre de Política del Sòl i Valoracions (CPSV) de la Universitat Politècnica de Catalunya situa el llindar de dia estival una màxima superior a 25 ºC i una mínima de més de 20 ºC, les considerades nits tropicals.L'anàlisi s'ha realitzat a partir de 21 estacions meteorològiques de les principals ciutats de l'Estat i els resultats són contundents. A inicis dels 70 teníem estius “normals” de tres mesos –90 dies exactes- i ara s'han disparat fins a quasi cinc mesos, amb 145 jornades càlides. Tot plegat, amb un increment mitjà de les temperatures màximes de 3,54 ºC, fet que situa les ciutats catalanes i espanyoles amb les anomalies climàtiques més acusades del món.
[noticia]255604[/noticia]
La recerca mostra que la influència continental es manifesta principalment en l'augment de les temperatures màximes, mentre que a la zona d'influència mediterrània l'augment de les temperatures mínimes és superior, element amb més impacte sobre la salut i sobre l'increment de la mortalitat.
De fet, fa pocs mesos, un altre estudi d'IS Global assenyalava com l'efecte illa de calor –la diferència de temperatures entre les ciutats i l'entorn més proper- era molt superior a Barcelona, Palma i València, entre altres, que a la resta d'Europa. En aquest sentit, la capital catalana lidera els rànquings de mortalitat a causa de les temperatures anormalment altes de les grans urbs.
L'increment de les nits tropicals és una de les grans evidències del canvi climàtic. Ho monitora el Servei Meteorològic de Catalunya en el marc del Butlletí Anual d'Indicadors Climàtics, segons explica Toni Barrera-Escoda, tècnic de canvi climàtic del Meteocat.
Hi ha sèries llarges de set observatoris litorals i prelitorals. La comparativa la realitzen a partir de trentennis consecutius desplaçats deu anys, de 1951-1980 fins a 1991-2020. Els valors de la gràfica són anuals, és a dir, en el darrer trentenni a l'aeroport del Prat ja es freguen les 70 nits tropicals/any.
També augmenten les onades de calor diürnes i nocturnes
El terme onada de calor ha esdevingut habitual entre el llenguatge de la gent. Però per tal de certificar-ne l'existència cal que es compleixin uns criteris molt estrictes. L'Agència Estatal de Meteorologia fa servir el següent: tres o més dies consecutius amb temperatures superiors al percentil 95 dels mesos de juliol i agost del període de referència 1971-2000 (el Meteocat, per la seva banda, ho augmenta fins al percentil 98).[noticia]252141[/noticia]
Amb el criteri de l'AEMET, es constata com les onades de calor diürnes van passar d'una mitjana de 3 a la dècada 1971-1980 a les 21,9 del període 2013-2022. Les nocturnes, per la seva banda, han augmentat encara més: de 2,7 a 30 en els mateixos períodes de referència.
[impacte]