Joan Caball deixarà de ser el coordinador nacional d’Unió de Pagesos (UP) al congrés que celebrarà el sindicat agrari els dies 7, 8 i 9 de febrer a Mollerussa. Just es compleix un any de les mobilitzacions del camp català, que van irrompre a Barcelona. Caball acaba una etapa que va començar l'any 2000, quan va agafar el relleu de l’històric Joan Riera. Durant 25 anys ha estat coordinador nacional d'UP i, en total, n’ha estat 37 a l’executiva.
Posa punt final a la seva etapa com a coordinador nacional d’Unió de Pagesos després de 25 anys. Quin balanç fa de la seva gestió?
És positiva. La producció no ha baixat tot i que el nombre de pagesos s’ha reduït des de l’any 2000. S’ha passat de 50.000 a 20.000. Amb tot, hem estat capaços de defensar un model de país d’arrelament als municipis i en favor de les explotacions familiars. Ens importa el que passa en el nostre entorn i hem treballat per mantenir-lo i evitar els desequilibris territorials, que són molt perjudicials per al sector primari. D’altra banda, hem posat accent en la gestió de l’aigua, sobretot en aquests darrers anys d’intenses sequeres. En el pròxim congrés d’Unió de Pagesos hi ha una ponència sobre territori i aigua com a valor de país. Ens ho creiem i treballem en aquesta línia.
Per quina raó deixa el càrrec?
He fet 60 anys i crec que és el moment de donar pas una generació més jove. A Unió de Pagesos hi ha gent preparada i molt capaç de liderar l’organització. Jo hi he estat 25 anys i ara cal que s’entomin els reptes de futur amb energies renovades.
Quins són aquests reptes?
Un dels grans desafiaments dels pròxims anys és la feina amb la Política Agrària Comuna (PAC), que el 2028 quedarà fixada i ja no hi podrem canviar res. És ara quan cal estudiar les qüestions que han de ser revisades i transformades. Uns altres grans reptes són el del relleu generacional i el del creixement de la consciència cívica en relació amb la pagesia.
La societat no és conscient de la feina dels pagesos?
En general sí, però encara hi ha massa actituds poc respectuoses. Interpreto que això és per desconeixement. Miri, la pandèmia de la Covid-19 va provocar una mirada positiva cap als pagesos perquè la gent va copsar-ne la importància. La producció d’aliments es veia com un fet cabdal en època de confinament, però d’allò ens n’hem oblidat. La pagesia necessita una mirada més positiva dels ciutadans i que es prengui consciència de les dificultats a les quals ha de fer front. La competència amb altres països, la burocràcia, els baixos preus, les especulacions…
Els joves no volen ser pagesos?
Aquest relleu generacional és difícil. Quan l’economia del país va bé, apareixen noves oportunitats i els nois i noies s’enfoquen cap a altres àmbits. Quan va malament, sempre acaben mirant el camp. Hem d’aconseguir fer atractiva la pagesia a les noves generacions.
"Hem d’aconseguir fer atractiva la pagesia a les noves generacions"
Perden diners els pagesos catalans?
Molts d’ells sí. Hi ha un canvi de paradigma; les explotacions s’han fet més grans, i per això s’han perdut pagesos. Tot i això, la producció es manté igual i en alguns sectors com el porcí o el de la fruita de pinyol s’ha crescut. En d’altres com el de l’àmbit de l’oví o les regulacions a les grans superfícies no estem tenint tanta sort.
La gran distribució és enemiga de la pagesia?
Les grans cadenes s’encarreguen de fixar els preus i això repercuteix en els marges de guanys del pagès. Quan una gran cadena de supermercats abaixa el preu de la llet, arrossega la resta a fer el mateix. Això passa sempre a la baixa. Quan s’apugen els preus no sol passar. Hi ha gent que vol dominar la producció, la transformació i la venda. I a més, volen tenir la possibilitat de dir-li al ciutadà què ha de comprar. Aquesta especulació no és rendible per al pagès. Són la gran pedra a la sabata de la pagesia catalana.
Això només ho pot resoldre la política?
La política ho ha de resoldre juntament amb els ciutadans. La ciutadania ha de valorar la feina dels pagesos i els polítics han de ser valents a l’hora de prendre mesures. Cal consumir els productes catalans i evitar que la competència d’altres països la trobem als supermercats. Hauríem de pensar que cada cop que entrem al Mercadona estem fent la guitza al pagès. Per quina raó hem de comprar cítrics de Sud-àfrica si aquí tenim collita? Tot això fa que la pagesia sigui poc atractiva per als joves. Hi ha pocs pagesos de menys de 40 anys que gestionin explotacions. Ja no li dic de menys de 25.
"Cal consumir els productes catalans i evitar que la competència d’altres països la trobem als supermercats"
Com veu la pagesia catalana en un horitzó de cinc anys?
Si se li donen les possibilitats, bé. Hi ha gent que vol tirar endavant, innovar i transformar. Es parla molt de la davallada del nombre de pagesos, però si mirem les superfícies de conreu, sobretot a la plana, veurem que no es perden. Un pagès avui produeix més del que ho feien deu trenta anys abans.