18
de desembre
del
2020
Actualitzat
el
19
de desembre
a les
9:29h
El catedràtic de Psicologia Joan Guàrdia ha guanyat la segona volta de les eleccions al rectorat de la Universitat de Barcelona (UB), que s'han celebrat entre dijous i aquest divendres. Guàrdia s'ha imposat a l'actual rector, el catedràtic d'Àlgebra Joan Elias. Guàrdia ha obtingut el 54,28% del vot ponderat enfront el 45,72% d'Elias. Guàrdia s'ha imposat clarament entre els estudiants (5.232 vots a 2.863), el factor determinant de l'elecció. Entre el personal doctor, Elias ha tret 901 vots i Guàrdia 839. En l'altre personal docent, Guàrdia ha obtingut 983 vots enfront els 754 del rector sortint. El PAS s'ha decantat per Guàrdia per 809 vots a 747. Els resultats han confirmat els pronòstics, ja que Guàrdia va assolir un resultat rellevant en la primera volta, amb el 49,65% dels vots.
El factor que ha acabat sent decisiu en aquestes eleccions han estat els estudiants. Aquests darrers dies s'ha produït una mobilització seva, accentuada pels atacs a Guàrdia des de sectors espanyolistes. D'altra banda, l'acord entre Elias i David Vallespín, el candidat eliminat en la primera volta, ha fet que el resultat final hagi estat igualat en les altres franges, especialment entre el professorat doctor.
La campanya electoral va entrar els darrers dies en una deriva de tensió quan la catedràtica de la Facultat d'Econòmiques Elisenda Paluzie va expressar el seu suport a la candidatura de Guàrdia. La presència en l'equip del nou rector de figures d eperfil sobiranista com l'historiador Agustí Alcoberro o el politòleg Jordi Matas, exmembre de la sindicatura electoral de l'1-O, van desfermar una campanya agressiva per part de sectors espanyolistes, que van fer una crida a votar per Elias per barrar el pas a Guàrdia.
Paluzie va negar que l'ANC donés suport explícit a la candidatura de Guàrdia. El mateix candidat, en una entrevista a NacióDigital, va assegurar que la seva no era una candidatura auspiciada des de l'ANC i que reunia perfils del tot plurals. En tot moment ha volgut mantenir el debat pel rectorat dins de l'àmbit propi del món universitari.
Guàrdia va propugnar durant la campanya la necessitat d'un canvi tranquil a la universitat. Segons ell, "no es pot posar de perfil" davant de la realitat social i política i que no s'ha de posicionar només en moments d'excepcionalitat sinó que s'ha de definir "davant de situacions injustes", afirmant que la UB ha de ser un gran espai de llibertat: "S'hi ha de poder parlar de tot".
El rector Joan Elias ha pagat el desgast d'una gestió duta a terme enmig de la crisi pandèmica i quan la UB arrossega encara el cost de les retallades de la crisi del 2008. Durant tota la campanya, Elias va insistir en la necessitat d'estabilitzar la plantilla universitària com a base del seu projecte.
En les eleccions als rectorats de les universitats, hi ha quatre col·lectius d'electors, que voten amb un sistema de vot ponderat: el professorat doctor amb vinculació permanent (amb un valor del 51% del total); altre personal docent i investigador (9%); alumnat d’ensenyaments de primer i segon cicle i de doctorat (30%) i personal d’administració i serveis (10%).
El factor que ha acabat sent decisiu en aquestes eleccions han estat els estudiants. Aquests darrers dies s'ha produït una mobilització seva, accentuada pels atacs a Guàrdia des de sectors espanyolistes. D'altra banda, l'acord entre Elias i David Vallespín, el candidat eliminat en la primera volta, ha fet que el resultat final hagi estat igualat en les altres franges, especialment entre el professorat doctor.
La campanya electoral va entrar els darrers dies en una deriva de tensió quan la catedràtica de la Facultat d'Econòmiques Elisenda Paluzie va expressar el seu suport a la candidatura de Guàrdia. La presència en l'equip del nou rector de figures d eperfil sobiranista com l'historiador Agustí Alcoberro o el politòleg Jordi Matas, exmembre de la sindicatura electoral de l'1-O, van desfermar una campanya agressiva per part de sectors espanyolistes, que van fer una crida a votar per Elias per barrar el pas a Guàrdia.
Paluzie va negar que l'ANC donés suport explícit a la candidatura de Guàrdia. El mateix candidat, en una entrevista a NacióDigital, va assegurar que la seva no era una candidatura auspiciada des de l'ANC i que reunia perfils del tot plurals. En tot moment ha volgut mantenir el debat pel rectorat dins de l'àmbit propi del món universitari.
Guàrdia va propugnar durant la campanya la necessitat d'un canvi tranquil a la universitat. Segons ell, "no es pot posar de perfil" davant de la realitat social i política i que no s'ha de posicionar només en moments d'excepcionalitat sinó que s'ha de definir "davant de situacions injustes", afirmant que la UB ha de ser un gran espai de llibertat: "S'hi ha de poder parlar de tot".
El rector Joan Elias ha pagat el desgast d'una gestió duta a terme enmig de la crisi pandèmica i quan la UB arrossega encara el cost de les retallades de la crisi del 2008. Durant tota la campanya, Elias va insistir en la necessitat d'estabilitzar la plantilla universitària com a base del seu projecte.
En les eleccions als rectorats de les universitats, hi ha quatre col·lectius d'electors, que voten amb un sistema de vot ponderat: el professorat doctor amb vinculació permanent (amb un valor del 51% del total); altre personal docent i investigador (9%); alumnat d’ensenyaments de primer i segon cicle i de doctorat (30%) i personal d’administració i serveis (10%).