En una entrevista recent a NacióDigital, l'economista Francesc Cabana es preguntava per les raons que han dut importants empreses catalanes a vendre-les a capital forani i demanava saber-ne el per què. Un fenomen que ha afectat moltes firmes solvents i que patien una crisi. Cabana considerava que els responsables d'aquestes companyies tenien l'obligació de donar unes explicacions. Una d'elles és Freixenet, durant molts anys presidida per José Luis Bonet, actual president de la Cambra d'Espanya.
Com es va arribar a la decisió de vendre la companyia de producció de cava? Quines van ser les circumstàncies que van envoltar l'adquisició per part de l'alemanya Henkell (important: no s'ha de confondre amb l'empresa Henkel dedicada als productes de neteja)? Quin ha estat el paper de José Luis Bonet, durant anys l'home fort de la casa?
El camí cap a la venda de Freixenet és una història de poder, de lluites de clans i conspiracions entre les vinyes. Abans, però, repassarem alguns aspectes de la trajectòria familiar. També ens endinsarem en la posició que ha adoptat Bonet davant el procés i el seu pas per Fira de Barcelona i ara com a president de la Cambra d'Espanya.
Freixenet, un diminutiu
L'origen de Freixenet es remunta al 1861, amb el naixement de Casa Sala, creada per Francesc Sala Farrés. Molts anys després, l'hereva, Dolors Sala, es va casar amb el fill petit d'una altra família dedicada al negoci del vi, Pere Ferrer Bosch, dels Ferrer de la finca de la Freixeneda de Mediona, a qui anomenaven per això el Freixenet. La parella es va dedicar al negoci del vi espumós, seguint com a model el que es feia a la Champagne francesa. El 1914 seria una data emblemàtica en la història de les vinyes familiars: va aparèixer la primera ampolla de la marca Freixenet.
La història familiar de la companyia explica que els coneixements enològics i la capacitat administradora de Dolors Sala i el talent comercial i innovador de Pere Ferrer van ser una aliança extraordinària que va fer créixer el negoci, en què l'ambició empresarial, amb la construcció de noves caves a Sant Sadurní d'Anoia, el 1927, sempre va anar acompanyada d'un olfacte innat pel comerç i la publicitat, com es va posar de manifest amb motiu de l'Exposició Universal del 1929, quan va aparèixer el "Nen Freixenet", un nen amb una ampolla sota el braç que va esdevenir la imatge de la marca. Aviat va mirar de tu a tu la resta de caves i va començar a exportar el seu producte.
Pere Ferrer Bosch i Dolors Sala, la unió de dues famílies vinculades al vi. Foto: Freixenet
La Guerra Civil va comportar la col·lectivització de l'empresa i la fugida a l'exili dels seus propietaris, que el 1939 van tornar a fer-se càrrec del negoci, gràcies a la victòria franquista. Però havien passat coses (vegeu peça a part) i va haver de ser la vídua de Ferrer Bosch, Dolores Sala, la que liderés el negoci junt amb Pilar Ferrer, la més gran de les seves filles. De les altres dues germanes, Carmen i Lola, cal destacar aquesta segona, que va acabar sent molt carismàtica i una fidel aliada del seu germà petit.
José Ferrer, el fill petit, que vivia fora, va dirigir la companyia des del 1959 i uns anys més tard, el seu nebot, José Luis Bonet, es va fer càrrec de la direcció comercial. Seran tots dos els qui conduiran Freixenet en les següents dècades. Ells consolidaran el llançament al mercat de productes que acabaran sent el símbol de la companyia, com Carta Nevada o Cordón Negro.
La mort de la tieta Lola canvia les coses
Fins al 2013, el poder intern a Freixenet estava sota control de Ferrer, que al seu 35% sumava el 21% que tenia la seva germana Lola. Però la seva mort, als 92 anys d'edat, va canviar la correlació de forces. Lola sempre havia fet costat al seu germà, i al morir sense descendència la seva part es va dividir entre la resta de germans. I Ferrer va deixar de tenir garantit el 50% del capital.
Freixenet ha estat una companyia d'èxit. Abans de la seva venda va arribar a superar els 500 milions de facturació. Amb tot, una part dels propietaris no estava satisfeta i va començar a reclamar una major professionalització de l'empresa i menys poder per la família. S'iniciava el pols.
El 2015 va ser un mal any per al cava. Freixenet va perdre un 71% de facturació en relació a l'anterior. A la casa, es va culpar el procés d'independència de Catalunya. És cert que hi havia molta por a possibles boicots al cava català, però d'altres factors més vinculats a la situació de l'empresa van ser determinants en la ruptura interna.
Anunci de Freixenet de l'any 1995, amb Andie MacDowell i Nacho Duato. Foto: Europa Press
Lluita de clans entre les vinyes
La història de la venda a Henkell va ser un procés llarg i ple de sacsejades internes en el si dels clans familiars. El consell d'administració reunia tres branques de la dinastia: els Hevia Ferrer (amb el 29% del capital), que volien un canvi en la manera de dirigir el negoci o vendre la seva part; els Ferrer Noguer (42%), contraris totalment a cap modificació ni venda, i els Bonet Ferrer (29%), que aviat es van dividir sobre el futur de Freixenet. Va ser gràcies a aquesta divisió que hi penetraria Henkell.
Un dels cosins, Enrique Hevia, va encapçalar l'operació per posar Freixenet en venda i va anar a buscar la companyia vinícola alemanya. Es queixava de no tenir prou beneficis i creia que Freixenet no era rendible. El darrer any abans de la venda només hi havia 4 milions d'euros en caixa.
Hevia, un home acostumat a viure molt bé i que no se n'amagava, havia presidit el Club de Golf del Prat de Llobregat i es movia amb el seu Ferrari per tot arreu, incloses les reunions amb el comitè de treballadors per negociar el conveni col·lectiu, que quedaven distrets davant tanta exhibició de riquesa.
Durant les negociacions, els alemanys van ser conscients de les enormes divisions existents en el si dels accionistes propietaris. Els Hevia van jugar a fons per la venda, mentre els Ferrer s'hi oposaven fermament. La pilota estava en mans dels Bonet, que amb el seu 29% podien decidir. José Luis Bonet, president de la companyia, va fer costat a Ferrer, però els seus tres germans van acabar canviant d'opinió i van optar per la venda.
El president de Freixenet, Josep Lluís Bonet, durant la presentació de la campanya de Nadal 2017. Foto: ACN
Dos anys per a una conquesta
Finalment, l'operació va sortir bé a l'alemanya Henkell, que el març del 2018 va acabar adquirint el 50,7% de Freixenet per 220 milions d'euros, el que implicava una valoració de la companyia en 440 milions d'euros, clarament per sota dels 500 milions, que era la xifra en què pensaven els antics propietaris. Algun mitjà va parlar fins i tot de "preu de saldo". Aquesta va ser una de les operacions més ambicioses en el sector alimentari de l'estat espanyol.
Cal afegir una dada important: després d'una ampliació de capital per part del president d'honor de Freixenet, José Ferrer, tant ell com José Luis Bonet van passar a controlar el 50% de la companyia, mentre que Henkell es quedava amb el 50% restant.
L'operació es va produir mentre el procés sobiranista avançava i amb els responsables polítics abocats a la gestió de la crisi política. Amb la compra de Freixenet quedava enrere un intent del Govern català de fer de mitjancer per evitar que la companyia de cava deixés de ser catalana. Ho va intentar l'aleshores conseller d'Empresa i Coneixement Jordi Baiget, però sense sort.
.jpg)
Pedro Ferrer, vicepresident i CEO de Freixenet i Jose Ferrer Sala, un dels dos presidents d'honor. Foto: Freixenet
El 31 de gener del 2019, Freixenet anunciava un canvi en la seva cúpula. José Luis Bonet passava a ser president d'honor, junt amb el seu oncle, José Ferrer Sala. Ascendia a la presidència Albert Christmann, de l'alemanya Henkell, que ja era el principal accionista.
Els Ferrer continuen a Freixenet -que controla també René Barbier, Castellblanc i Segura Viudas. Per la seva banda, els fills del copresident d'honor impulsen també un negoci vitivinícola. Segons ha pogut saber NacióDigital, això ha desfermat els rumors que s'estarien preparant de cara a una possible sortida de Freixenet, cosa que els interessats han negat.
Les transformacions al sector han afectat altres grans marques. És el cas de Codorniu, que va veure el 2018 com el fons d'inversió nord-americà Carlyle adquiria el seu 55% de participació. Això ha fet que la quarta empresa del cava, Vallformosa, hagi quedat ara com la primera amb un capital 100% català.
Nom: José Luis Bonet Ferrer (Barcelona, 1941), president d'honor de Freixenet.
Família: quan Freixenet estava en mans catalanes, tres branques familiars eren al consell d'administració: els Ferrer, els Bonet Ferrer i els Hevia.
Negoci: la saga va controlar Freixenet fins a la seva venda a l'alemanya Henkell el 2018. El darrer any en mans seves va facturar 535 milions.
Un lloc: Sant Sadurni d'Anoia, on hi ha la seu de Freixenet.
Actitud davant el procés: hostilitat manifesta per part de José Luis Bonet.
Amb el 155
José Luis Bonet, president de la Cambra d'Espanya, ha estat un dels exponents de la burgesia catalana que s'han mostrat més contraris al procés. En vigílies del referèndum d'independencia de l'1 d'octubre de 2017, va assegurar que "les empreses no es creuen la independència" i que no hi hauria un referèndum, perquè "un referèndum o és legal o no val". El setembre de 2017 va afirmar que "la independència seria un desastre". També va demanar que s'encetés un "diàleg" entre el govern espanyol i les institucions catalanes.
Al llarg del procés, Bonet no ha amagat la seva proximitat amb les institucions de l'Estat i amb membres de l'executiu espanyol. En algun cas, sense dissimular simpaties ideològiques.
José Luis Bonet, Mariano Rajoy i Xavier García Albiol, en un acte de la campanya del 2017. Foto: PPC/Job Vermeulen
Es va veure el 13 de desembre del 2017, en plena campanya electoral de les eleccions autonòmiques convocades per Mariano Rajoy. El president espanyol va protagonitzar un acte de campanya visitant junt amb el candidat del PP, Xavier García Albiol, les caves de Freixenet. Aquell dia, Bonet va agrair públicament a Rajoy que hagués aplicat el 155 per dissoldre el Parlament i el Govern i eliminar l'autonomia de Catalunya.
Després de l'aplicació de l'article 155, Bonet va dir que s'havia d'haver fet molt abans. L'octubre del 2018, un any després, declarava que hi havia "gent violenta" dins de l'independentisme i que si es reproduïen els actes de protesta, caldria plantejar-se un nou 155.
Bonet va viure el procés com a president de la Fira de Barcelona. De fet, la crisi de la tardor del 2017 va bloquejar la seva successió. El mandat de Bonet concloïa el juliol del 2017, però la intervenció de l'autonomia catalana va paralitzar les converses entre la Cambra, el Govern i l'Ajuntament de Barcelona. L'alcaldessa Ada Colau no va voler acordar un nou president fins que es restablís la Generalitat. Finalment, el desembre del 2018 Pau Relat va succeir Bonet.
La topada amb la nova Cambra de Comerç
Bonet és ara mateix copresident d'honor de Freixenet. Però la seva principal responsabilitat és la presidència de la Cambra d'Espanya. Bonet, com una part important de l'elit catalana, va rebre amb preocupació l'elecció de Joan Canadell i de la candidatura independentista d'Eines de País al capdavant de la Cambra de Comerç de Barcelona.
José Luis Bonet és president de la Cambra de Comerç d'Espanya. Foto: Europa Press.
La declaració de la Cambra barcelonina reclamant una "resposta de país" davant la sentència del judici de l'1-O va obrir una crisi amb la Cambra d'Espanya. En les reunions de la comissió executiva de la Cambra d'Espanya, en presència de Canadell, Bonet ja va explicitar la necessitat de la "lleialtat institucional" de totes les cambres, esmentant fins i tot la monarquia. Era un avís. Després, quan la junta de Canadell va respondre durament a la sentència, l'organisme espanyol va emetre una nota contundent en què acusava la Cambra catalana de fracturar els principis constitucionals.
La Cambra d'Espanya també va expressar la seva irritació per la decisió de l'entitat catalana d'iniciar consultes entre els seus associats sobre aspectes polítics com la independència. Ha estat aquesta la darrera controvèrsia entorn el procés sobiranista en què ha intervingut José Luis Bonet.
La Guerra Civil va ser tràgica també per a la família Ferrer i Sala, que va perdre tres dels seus membres a la rereguarda republicana. Pere Ferrer Bosch, el cap de família, i el seu germà Joan van ser assassinats per milicians a finals d'agost del 1936, després d'una peripècia en què van refugiar-se a Barcelona i malgrat els intents de protegir-los de Joan Casanovas, conseller en cap de la Generalitat en aquell moment, que era fill de Sant Sadurni d'Anoia.
El fill de Pere Ferrer, Joan Ferrer i Sala, de 23 anys, també va ser víctima d'un escamot incontrolat el 1936. Era membre de la Federació de Joves Cristians de Catalunya i va ser mort a trets al cementiri de Montcada. Segons l'historiador Carles Querol, possiblement el seu cos va ser incinerat al forn de la cimentera Asland de Montcada.
Als Ferrer, algú els la tenia jurada. Considerats una família d'idees conservadores i catòliques, com a grans propietaris eren objectiu a abatre pels sectors revolucionaris de Sant Sadurní d'Anoia. Sembla que Pere Ferrer es va fer molt impopular quan després del Sis d'Octubre, va felicitar el capità general Domènec Batet en nom de la Societat de Criadors i Exportadors de Vins del Penedès per haver reprimit la proclamació de l'Estat Català feta pel president Companys.