Llicenciat en Dret per la UB, es va formar en Dret Comunitari a la London School of Economics. March va ser l'impulsor, des de la Fundació Onuart, de la cúpula de Miquel Barceló al Saló dels Drets Humans de l'ONU a Ginebra, una obra que considera simbòlica d'allò que hauria de ser una era nova en les relacions internacionals. Enmig del terrabastall que han suposat la crisi pandèmica i la invasió d'Ucraïna, Juan Antonio March creu en una única humanitat i s'adscriu en l'optimisme global.
- Ha estat al CaixaForum Macaya per parlar sobre la formació d'un nou ordre mundial. Amb el pols entre els EUA i la Xina per l'hegemonia, i en plena guerra a Ucraïna, veu materials prou sòlids en aquests moments per bastir un nou consens internacional?
- Jo crec que hem d'anar molt més lluny que això. No estem davant una qüestió entre els Estats Units i la Xina. No. Hem de superar amb una mirada a llarg termini la dinàmica de blocs. Hem d'avançar cap al que anomenem el One Humanity World.
- Desgrani una mica aquest concepte.
- Crec que estem en un moment únic en la història de la humanitat, del qual potser no en som prou conscients. Som capaços d'entrar en el món de la intel·ligència. Fa cent anys només hi havia 3 milions de persones al món que estudiessin a les universitats. Actualment, hi ha 300 milions de persones amb estudis superiors. Tenim molts avantatges, però ens cal capacitat d'organitzar-nos. Es tracta de passar d'aquesta fase de blocs i de grups a una era en què tinguem unes institucions i unes regles que alliberin el talent de cada individu en favor de l'espècie humana, que té una capacitat d'imaginació impressionant. Per tant, no veig l'ordre mundial com un joc entre dos o tres actors. Mentre hi hagi blocs i grups, sempre hi haurà conflicte. El que hem d'intentar és veure com fem el pas endavant perquè l'ésser humà estigui al centre. L'homo pensant, cadascun, és una peça única. Ara, la clau és que els estats que hi ha al món, que crec que són 198 exactament, poden ser els arquitectes d'un nou món global, que és el One Humanity, en lloc de defensar interessos locals.
- No s'ho prengui malament però, dit així, sembla una mica il·lusori.
- Però no ho és. Els estats van començar molt fragmentats. Pensem en Itàlia, on només fa dos-cents anys Roma tenia el seu exèrcit, Nàpols tenia el seu exèrcit, Florència també, com els venecians. De tots els territoris es va aconseguir crear un espai únic que avui és Itàlia. I si anem encara més enrere, Navarra també tenia el seu exèrcit, la Corona d'Aragó també. Ara tenim una humanitat organitzada en prop de 200 estats, però està en un estadi molt avançat per començar a caminar cap a un nou estadi, que seria el One Humanity World. Estem en un estadi tan intel·ligent, que la societat està en condicions de reclamar als estats que s'entenguin. Hem d'anar a un nou espai, que és la humanitat completa. Dona igual qui inventi la vacuna contra la malària, que sigui nigerià, indi o nord-americà. L'important és que s'inventi.
[blockquote]"Ucraïna és un problema dins de la família europea i ha de ser ella la que trobi una sortida"[/blockquote]
- Per vostè, el problema és només organitzar-nos?
- Sí, però jo no crec en un sistema d'organitzar-nos en grups. Hem de passar a desbloquejar el talent de cada individu. Una cosa que ha generat la pandèmia, per exemple, és un increment de les connexions en xarxa, una dinàmica que pot accelerar els canvis de fons en els sistemes educatius. Però, mentre el punt central siguin les nacions, no anirem molt lluny.
Juan Antonio March dimecres passat a Barcelona. Foto: CaixaForum Macaya
- I qui hauria de liderar aquest procés?
- Crec que els Estats Units tenen una gran responsabilitat perquè han volgut establir un ordre internacional tradicional. Són els qui haurien de fer una gran donació al món, dir que després del que va ser la Societat de Nacions, que van ser una experiència fallida, i de les Nacions Unides, caldria anar cap a una gran humanitat unida, convocant una conferència internacional. És una dinàmica a la qual no s'arribaria en quatre o cinc anys. Però l'important és encertar-ne la direcció. Estem a les portes d'una era increïble de la intel·ligència i l'individu ha de deixar de ser carn de canó.
- Però enmig d'aquesta voluntat de la humanitat d'avançar, s'ha produït una crisi com la de la guerra d'Ucraïna.
- Hem de veure si aquesta guerra, com totes les guerres, genera una nova dinàmica. Recordem la Segona Guerra Mundial. Va ser un drama per a tota la humanitat, amb 45 milions de morts. Però fixi's, aquesta conflagració va dur que dos estats que havien estat històricament enemics com França i Alemanya es reconciliessin. El país que va desencadenar la guerra, que va ser Alemanya, i el país envaït més important, que va ser inicialment França, van crear després la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer, la CECA. I això ho van fer només nou anys després de la Segona Guerra Mundial. Això va ser la base del que seria la Comunitat Econòmica Europea, amb una pèrdua de sobirania de totes les parts. Això no era fàcil i podia no haver de ser així. Potser haurien pogut passar diverses generacions, quan la gent ja no recordés qui havia mort el seu pare o el seu avi.
[blockquote]"Només nou anys després de la Segona Guerra Mundial, Alemanya i França ja van crear la Comunitat Europea del Carbó i l'Acer"[/blockquote]
- I ara creu que pot passar el mateix?
- Jo crec que estem en un moment impressionant. De 8.000 milions de persones, en un mosaic de països que tenen un representant relativament legitimat en cada país, sigui democràticament o no, hem de crear un mantra humà basat en la creativitat i la innovació.
- Però amb actors com Vladímir Putin...
- És que crec que no es tracta de Putin o d'un altre. Hem de passar a un estadi superior en què hi hagi unes regles i unes institucions.
- Vostè, sent ambaixador a Moscou, el va conèixer. Hi ha alguna clau sobre el personatge que se'ns escapi?
- Putin és un home que es caracteritza per la voluntat de decidir. És resolutiu. A la vegada, no sempre actua amb prudència i les seves resolucions no sempre responen a una actitud reflexiva. Però són bastant directes. Ell ha tingut unes percepcions sobre esdeveniments que es podien produir en el futur i ha reaccionat d'aquesta manera. Però deixi'm dir-li una cosa: crec que és una persona que té capacitat de negociar.
Juan Antonio March. Foto: CaixaForum Macaya
- Ho diu amb molta seguretat.
- Perquè crec que és així. I hauríem de veure quina persona al món està en condicions d'entendre els interessos de totes les parts en conflicte a Ucraïna i pot oferir una solució a la guerra. L'objectiu és que no hi hagi més morts ni més destrucció. I que avancem cap a aquest nou món. No podem construir-lo pensant en uns poders o un bloc que s'imposi sobre els altres.
- Pensa en la figura d'un mediador que doni confiança a tots els actors, de Putin a Zelenski?
- Crec que sí, i aquest mediador ha de ser algú que entengui tots els interessos, però també totes les percepcions, les pors i les expectatives.
- Si aquesta figura no apareix i les coses no van bé, quins seran els guanyadors i els perdedors d'aquesta guerra?
- Crec que hem de trobar la via per resoldre això partint de la base que aquest és un problema dins de la família europea. I ha de ser la família europea la que trobi la solució a aquest conflicte.
- Al seu llibre Poder y futuro fa un retrat de vint líders mundials que ha conegut. Quin l'ha fascinat més?
- A mi em va fascinar molt Gorbatxov. És una figura que hauria de tenir una plaça a nom seu en totes les ciutats del món occidental. Desmuntar aquell sistema soviètic, obrir les portes a una gran entesa mundial i fer-ho amb el valor que ell va demostrar va ser una cosa impressionant. En un altre ordre, també em va impressionar Iàsser Arafat, amb totes les dificultats amb què es va haver de moure. Són dos líders molt diferents. I una altra personalitat per mi captivadora, ha estat la que va ser alta comissionada de l'ONU pels drets humans, Louise Arbur. Va ser la fiscal per crims de guerra a l'antiga Iugoslàvia i va fer una tasca fantàstica. Hi ha molta gent positiva en aquest món i hem avançat molt.
- La diplomàcia ajuda a ser més realista, més cínic o simplement a estar més ben informat?
- En primer lloc, la diplomàcia ajuda a estar més informat. L'espècie humana té la capacitat d'aprendre qüestions abstractes i la diplomàcia ajuda a entendre quins són els nuclis de poder i els seus interessos. La diplomàcia ajuda a copsar les perspectives de les parts en conflicte i contribueix a trobar sortides pacífiques.
