"Amb la seva investidura arrenquem el Govern del 52%, el que té un aval més ampli per avançar cap a la República catalana". Així ha arrencat aquest dijous la intervenció d'Albert Batet, president del grup parlamentari de Junts, en el debat d'investidura de Pere Aragonès. Batet ha aprofitat per negar que ERC tingui majoria per sobre del seu partit -ha recordat que només hi ha un escó de diferència-, i ha apuntat que han trigat més del que els hauria agradat arribar a la formació de Govern, de manera que ha demanat disculpes a la ciutadania per aquest retard. "L'acord és treballat, patit i suat", ha ressaltat Batet, que també l'ha definit com a "ben forjat". La feina que calia fer, ha dit, requeria "discreció". "Pot ser un acord que faci història", ha indicat. Sobre la via del diàleg, ha indicat que té dificultats "enormes", i ha demanat tenir en compte la confrontació com a via per forçar l'Estat a negociar, tal com apareix a l'acord.

"Tenim el diàleg i la confrontació. Hi ha qui diu que són oposades, però no ho són. Són dues cares de la mateixa moneda, dues visions complementàries", ha apuntat Batet, que ha insistit que "cap partit independentista va guanyar les eleccions" i, per tant, no pot imposar la seva visió. "Hem de conjugar totes les estratègies, i això implica cedir i fer concessions. Per això donem una nova oportunitat a la taula de diàleg. El nostre escepticisme no serà un impediment per procés de diàleg i esperem que de negociació amb l'estat espanyol", ha indicat Batet, que ha vist dificultats "enormes" en la via del diàleg. "Cap govern espanyol ha obert mai una via real de diàleg des de l'inici del procés", ha assenyalat el dirigent independentista, que ha buscat el cos a cos amb Salvador Illa perquè la judicialització del procés no s'ha aturat amb el PSOE.

Batet ha insistit que el "compromís" de Junts passa pel resultat del referèndum del 2017 i també per la declaració d'independència. "Si tinguéssim 68 diputats, voldríem emprendre un camí determinat", ha admès, al mateix temps que indicava que la "imposició" no és mai una "solució". "El primer deure era conjugar les estratègies i establir els espais de coordinació per tenir una direcció col·legiada", ha remarcat. En els punts compartits hi ha la defensa de l'autodeterminació, l'amnistia, la celebració d'un referèndum acordat com a única manera de "substituir" l'1-O, la posada en marxa d'un Govern fort i la necessitat de reprendre la "iniciativa conjunta" de l'independentisme. Ha negat que el Consell per la República tingués intenció de "tutelar" les institucions catalanes, i ha demanat no "escapçar el fil roig" de la tardor del 2017.

[noticiadiari]2/220216[/noticiadiari]
En l'anterior legislatura, ha indicat, es va anar "de més a menys". "L'acord d'ara no aixeca les mateixes expectatives, i aquesta pot ser la seva virtuositat", ha indicat. "Només avancem si ho fem com a aliats, amb unitat i confiança mútua. Des de Junts defensem que és la legislatura del recuperem-nos i del preparem-nos", ha indicat, fent referència implícita al full de ruta de confrontació que enarbora el Consell per la República. "La repressió ni ens ha doblegat, ni ens ha vençut. Sabem que som més forts quan ens conjurem per definir una estratègia conjunta que ens compromet i ens interpel·la a tots, com el 9-N, l'1-O i el 27-O", ha ressaltat l'exalcalde de Valls.

Aragonès va negociar l'acord de coalició amb Jordi Sànchez, secretari general de Junts, durant el cap de setmana. Es van citar en una masia al Lluçanès -dissabte- i en una altra del Maresme -diumenge- per acabar de tancar el full de ruta i definir l'estructura del Govern. El futur Govern tindrà 14 conselleries, una més que ara, tal com havia proposat des d'un inici Aragonès. ERC controlarà aquests àmbits: Presidència (amb Laura Vilagrà com a favorita per liderar-la); Educació; Feminismes i Igualtat; Interior; Empresa i Treball; Acció Climàtica, Agricultura i Alimentació; i Cultura. Pel que fa a Junts, aquestes seran les seves àrees d'influència: Vicepresidència, Economia i Hisenda; Acció Exterior i Transparència (Josep Rius és el més ben situat); Salut (amb Josep Maria Argimon com a conseller); Polítiques Digitals, Infraestructures i Agenda Urbana; Recerca i Universitats; Justícia; i Drets Socials. Un cop Aragonès prengui possessió, previsiblement dilluns, es faran els nomenaments de consellers i de secretaris generals.

El futur president haurà de tenir en compte una circumstància imprevista: la renúncia d'Elsa Artadi a formar part del Govern. La vicepresidenta i portaveu de Junts va comunicar la seva decisió a Carles Puigdemont aquest dilluns i, dimarts, va fer el mateix amb Jordi Sànchez, secretari general del partit. Amb Sànchez, Artadi hi havia mantingut diferències en la fase final de la negociació amb ERC. L'argument que s'ha fet servir en públic és que se centrarà en la seva tasca com a cap de files del grup municipal a Barcelona i en repetir com a candidata a la capital catalana, tot i que el moviment té més implicacions. També les té el fet que Puigdemont encara no s'hagi pronunciat -ni a favor, ni en contra- d'una entesa que va rebre el suport del 83% dels militants de Junts.

La negativa d'Artadi a formar part del nou executiu ha obert el ball dins de la formació per ocupar la cadira del número dos d'Aragonès. La qüestió s'ha de dirimir com a molt tard durant el cap de setmana, perquè la previsió és que el Govern es posi en marxa a principis de la setmana vinent. En cap lloc de l'acord està escrit que el vicepresident hagi de ser qui ocupi la cartera d'Economia i Hisenda, malgrat que en les dues últimes legislatures hagi estat així, primer en mans d'Oriol Junqueras i després d'Aragonès. El vicepresident o vicepresidenta, per tant, haurà de sortir d'un dels set integrants de Junts que formin part del nou executiu. En aquest sentit, noms com el de Jordi Puigneró formen part de les travesses, tot i que hi ha sectors que prefereixen Damià Calvet, que fins a la renúncia d'Artadi tenia més números de sortir del Govern.