L'Audiència de Barcelona acull aquesta setmana el judici contra una dona de 30 anys que el 2009 va deixar tetraplègic el seu fill de només sis setmanes arran d'una agressió a casa seva, a Sabadell. La jove ha admès els fets i ha reconegut que va usar una força excessiva però ha dit que no volia fer-li mal al seu fill quan el va agafar pels peus i el va sacsejar cap per avall, cosa que li va causar traumatismes, hemorràgies i hematomes al crani i a diverses parts del cos. Arran de l'agressió, el nen, que ara viu a Penyíscola amb els seus avis materns, té una discapacitat del 83%, ha perdut visió, li costa parlar i va amb cadira de rodes, a més de dependre totalment d'una tercera persona per fer totes les tasques diàries. Les acusacions demanen 12 anys de presó.

La noia, Júlia T.S., va néixer l'any 1985 en una família empresària de Sant Quirze del Vallès. Des de ben petita, han explicat els seus pares, ja va tenir problemes de parla, no va aprendre a llegir ni a escriure bé fins als 12 anys, i es considera que podria tenir un nivell d'intel·ligència baix. Tot i així, cap metge o psiquiatra, en ser visitada a l'Hospital del Mar, li va detectar cap afectació mental ni tampoc que consumís drogues. En l'adolescència, a partir dels 14 anys, va començar a rebel·lar-se contra els seus progenitors, no volia estudiar i s'escapava sovint de casa. No volia treballar, sinó "gaudir de la vida" i els seus pares, amb qui es discutia sovint, li van arribar a pagar una habitació a través dels serveis socials perquè no es quedés al carrer.

L'any 2006, amb 21 anys, va tenir una filla de pare desconegut. Totes dues vivien amb els pares de la noia, a Sant Quirze, però els mateixos progenitors han explicat que no se'n cuidava prou, que perdia els nervis sovint i l'escridassava. A més, tot i que no ho van veure mai personalment, sospitaven que l'agredia físicament, perquè la nena presentava cops sovint però no ho van denunciar ni comunicar als serveis socials.

Quan la filla encara no tenia ni dos anys, la mare la va abandonar a casa dels avis i va desaparèixer durant cinc mesos. A finals del 2008 es va tornar a quedar embarassada, aquest cop d'un ciutadà paquistanès, però ella ha assegurat que no va saber que esperava un infant fins que ja estava de més de sis mesos de gestació. No era un embaràs desitjat ni programat, però el va acollir amb alegria, ha dit. Va amagar aquest fet als seus pares, amb qui gairebé no es parlava i que li havien proposat que s'esterilitzés perquè no tingués més fills. La noia ha explicat que va controlar-se l'embaràs, però no ha pogut aportar-ne cap prova.

Quan va parir el 2 de juny del 2009 a l'Hospital General de Granollers, tota sola, el nadó va néixer bé de salut, malgrat uns petits tremolors i els nivells de sucre baixos. Davant del tribunal ha explicat que el nadó plorava molt. Ha dit que va anar quatre o cinc cops al pediatra a Sabadell, prop d'on vivia sola amb el nen, que li deien que no tenia res greu, i que era normal que plorés. 

L'agressió fatal

Cap a les 5 de la matinada del 14 de juliol d'aquell any, el nen estava plorant però de sobte, segons el relat de la noia, va deixar de respirar. Va ser aleshores quan el va agafar pels peus, el va tombar cap avall i el va sacsejar perquè tornés a respirar entre cinc i deu minuts. La jove ha admès que es va posar nerviosa, però en cap cas "enfurismada" ni tampoc va perdre la paciència. També ha negat que li donés cops al cul o altres parts del cos, tot i que el nen tenia diversos hematomes.

Va trucar a l'ambulància, però li van dir que trigaria. Va decidir agafar un taxi i anar a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, on el nen va quedar ingressat a la UCI de neonats, entubat i amb coma induït. Va patir diverses hemorràgies cerebrals i oculars, hematomes cranials, infart cerebral, insuficiència respiratòria i lesions greus a les cames. El nadó va estar 16 dies hospitalitzat i 30 de recuperació, però ha quedat amb seqüeles gravíssimes de per vida, amb paràlisi cerebral que li limita totes les funcions diàries, reducció de la vista, i dolors molt forts a les cames, que han obligat a escapçar-li el cap del fèmur. Encara està pendent de més operacions i anirà en cadira de rodes la resta de la seva vida.

La mare ha explicat que no sabia que sacsejar un nadó era dolent, i ha admès que potser va usar més força del normal, tot i que en cap cas, ha dit, va ser violenta. "No el volia matar", ha respost a la fiscal, qui assegura que el nen va deixar de respirar després que la mare l'agredís.

L'hospital va avisar els Mossos i la DGAIA va donar el nadó en acolliment provisional als avis materns, que poc després es van traslladar a Penyíscola, on viuen amb els dos néts. La mare no ha tornat a veure cap dels seus fills des d'aleshores.

L'àvia titlla l'acusada de "monstre"

El testimoni més punyent ha estat el dels pares de l'acusada, que han dit que no volen veure-la mai més pel que va fer al seu fill petit. La mare de la dona ha dit que no la perdonarà mai i s'ha preguntat, a través de videoconferència des de Vinaròs, com va poder criar un "monstre" com l'acusada. "No ho entenc, a casa no hi havia mai baralles", ha lamentat. "Sóc la seva mare per desgràcia", ha dit la dona, que té una filla més gran i dos néts més, amb els quals sí que es relaciona amb normalitat. "Si vas tenir una filla que vas abandonar, perquè vas tenir-ne un altre", li ha preguntat des de la distància.

Per tot això, la fiscalia demana 12 anys de presó per lesions, a més de la prohibició d'acostar-se al menor durant deu anys més després de la pena i 1,06 milions d'euros per les seqüeles. La DGAIA demana la mateixa pena, mentre que l'acusació particular, exercida pels avis, demanen també que li sigui retirada la custòdia de la filla gran. El judici continuarà aquest dimecres amb els informes pericials mèdics i psiquiàtrics, tot i que aquests últims descarten cap tipus de trastorn de la dona.