El 76% de les peticions per rebre la documentació dels processos judicials en català van ser desateses aquest 2023. Això suposa que vuit de cada deu sol·licitants del català van rebre la documentació en castellà. Són dades de l'informe dels serveis lingüístics de l'àmbit judicial del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, que també declara que, quan es demana la documentació en castellà, la petició se satisfà el 98,16 % dels casos. L’informe també ha revelat que les peticions es van acatar encara menys que en l'any anterior i que, alhora, el nombre de sol·licitants de documentació en català també va caure.
En total 295.681 sol·licitants no van rebre la documentació en català malgrat haver-ho demanat. Només es van satisfer un 20,24% de les peticions, que són 75.010 procediments. El percentatge de peticions satisfetes és lleugerament inferior que el de 2022, un 21,13%, però un pèl superior al del 2021, quan el percentatge va arribar al 18,7%. Les sol·licituds, segons ha informat Plataforma per la Llengua, es fan mitjançant la plataforma informàtica E-Justícia.cat, que avisa fins a tres vegades els funcionaris quan notifiquen una resolució infringint el dret d'opció lingüística.
El català es pot parlar en qualsevol judici a l’estat espanyol
Les dades que ha proporcionat Plataforma per la Llengua arriben pocs dies després que hagi entrat en vigor una llei que reconeix el dret d’intervenir en català a qualsevol jutjat de l’Estat. Es tracta de la llei orgànica 5/2024, que estableix que els jutjats hauran de proporcionar traductors per garantir que els ciutadans es puguin expressar en “les llengües oficials de la comunitat autònoma en què resideixen o on hagin iniciat les actuacions judicials, així com de rebre en qualsevol d'aquestes llengües les comunicacions”.
Això inclou sales judicials com el Tribunal Suprem, l'Audiència Nacional, els Jutjats Centrals d'Instrucció, els Jutjats Centrals Penals i altres òrgans judicials. La iniciativa vol afavorir el dret a la defensa i parteix del fet que tots els ciutadans han de poder articular la seva posició i comunicar-se amb el tribunal amb una llengua que dominin fluidament.
Un 2,7% de sentències en català a Barcelona
Segons dades del Departament de Justícia, l’ús del català en sentències judicials a Catalunya no arribava ni al 7% el 2022. A Barcelona la situació és especialment crítica i, fa dos anys, només es van emetre el 2,7% de les sentències en català. La pèssima conjuntura que viu el català en aquest àmbit ha posat en alerta el Consell d’Europa, que el setembre passat van picar el crostó a l’estat per l'escàs ús i les traves que imposa a les llengües minoritzades com el català.
De fet, la marginació del català a la justícia a l’estat espanyol incompleix la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM), que protegeix els drets lingüístics de prop de 40 milions de ciutadans de la Unió Europea. Aquest tractat preveu que les autoritats assegurin que “els òrgans jurisdiccionals, a petició d'una de les parts, menin el procediment en les llengües regionals o minoritàries”. En un informe, el Consell d’Europa va testificar que l’Estat i la legislació espanyola, de moment, no garantien aquest dret.
El Consell també va manifestar una “gran preocupació” per les decisions judicials que interfereixen en àmbits com l’educació. Concretament, es va referir a la sentència del TSJ que pretenia imposar un 25% de castellà a les aules catalanes. L’informe va considerar que fixar un percentatge mínim d'ensenyament en castellà per a cada centre educatiu és “clarament contrari” als compromisos acceptats perl’estat espanyolen virtut de l'article 8 de la carta europea.
El Consell va concloure en aquest informe que l’Estat havia de prendre "totes les mesures necessàries" per revertir aquesta situació, que també es fa patent en la salut o l'etiquetatge de productes i que és “incompatible” amb la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries.
La proposta de Plataforma per la Llengua
Plataforma per la Llengua, en un comunicat a la premsa, ha recordat que el dret de “rebre tota la documentació oficial emesa a Catalunya en la llengua sol·licitada”, està reconegut a l’Estatut d'Autonomia de Catalunya. En aquest sentit, ha remarcat la paradoxa que siguin els jutjats, “que són qui més hauria de vetllar perquè els drets es garantissin”, que incompleixin les peticions de la ciutadania i que “desincentivin” a continuar reclamant els drets lingüístics.
Plataforma per la Llengua reclama que tothom tingui el dret de viure plenament en català i, en conseqüència, planteja que cal incorporarun requisit lingüístic de català per als treballadors que s'incorporen a l'Administració de justícia. A més, l’entitat defensa que s’hauria de modificar la Llei orgànica del poder judicial (LOPJ), que en l'article 231 estableix que la llengua de les actuacions judicials sigui, per defecte, el castellà. Una provisió que, segons afirma Plataforma per la Llengua, menysté el principi d'igualtat de les llengües oficials.