La ciutat emmurallada de Kowloon, amb una densitat de població 120 vegades més gran que Nova York, va existir fa 25 anys a Hong Kong. Els habitants, apilats en una superfície que mesurava, aproximadament, el mateix que dos camps de futbol, van desenvolupar la seva pròpia llei mitjançant l'autogestió i al marge dels governs característics a la resta del món.
Kowloon va convertir-se en el refugi d'immigrants i bandes il·legals Foto: Europa Press
La història de Kowloon es remunta a la dinastia Song, que va dissenyar-la com a fort per a combatre els pirates que amenaçaven el comerç de la sal en la regió. No va ser fins al segle XIX que Kowloon va convertir-se una metròpolis, quan el govern xinès va considerar que, malgrat haver cedit Hong Kong a les forces britàniques, havia de tenir certa presència al territori i va quedar-se amb l'administració de Kowloon. Aleshores, hi havia 700 persones entre les muralles.
A finals del segle XIX, la situació va complicar-se: per una part, Xina va renunciar a la influència sobre Kowloon i va abandonar la regió. Tot i que, a la pràctica, la zona quedava sota el paraigua de Gran Bretanya, el país va adoptar una política de no-intervenció. Així és com la ciutat emmurallada va quedar en l'oblit per les dues administracions, fet que va ser el detonant pel desenvolupament d'uns costums i d'una gestió legal pròpia.
Un dels punts moments clau per Kowloon va donar-se en la Segona Guerra Mundial, quan, enmig de l'ocupació japonesa, la metròpolis va convertir-se en un refugi d'immigrants i bandes il·legals. Amb el tràfic de persones, Kowloon va començar un creixement poblacional que seria molt difícil d'aturar: el 1950 eren 17.000 habitants; el 1986, 50.000, una xifra que la convertia en la ciutat amb més densitat del món.
Tres nens als terrats dels edificis de Kowloon Foto: Europa Press
El problema era que Kowloon no podia expandir-se, perquè estava sotmès a unes fronteres molt específiques. D'aquesta manera, va optar per créixer verticalment i va iniciar una construcció perillosa i irregular on l'estètica i la seguretat eren elements que no es tenien en compte. Els carrers s'eliminaven progressivament per edificar; per això, la imatge de la ciutat va transformar-se en una mena d'edifici únic i discontinu.
Paradoxalment, d'acord amb Girald, l'arquitectura atapeïda va permetre que les estructures, elaborades amb materials frèvols, s'aguantessin les unes sobre les altres, fet que impedia que caigués l'entramat de guixos, metalls i cables. Els habitatges s'amuntegaven; d'aquesta manera Kowloon va guanyar-se el sobrenom de "la ciutat de la foscor", perquè era gairebé impossible accedir als raigs de Sol a causa del model urbanístic.
Durant tot aquest procés, ni les autoritats britàniques ni les hongkongueses van intervenir per regular l'activitat. Kowloon era una espècie d'alto el foc per les administracions, cosa que alimentava la misticitat de la metròpolis emmurallada. Una decisió de Margaret Thatcher, que va cedir la sobirania de Hong Kong a la Xina, va ser el punt d'inflexió de la passivitat dels governs.
Kowoot construïa edificis atapeïts que resultaven en un entramat de guixos, metalls i cables Foto: Europa Press
L'administració xinesa va anunciar una evacuació dels residents de la ciutat per a demolir-la. Va ser un camí llarg: durant anys, van fer-se interminables negociacions en les quals els habitants es negaven a abandonar les cases. Finalment, l'Estat va pagar 384 milions de dòlars en compensació als 900 negocis i més de 10.000 propietaris de pisos.
Kowloon va convertir-se definitivament en pols el 1992 i, actualment, en el seu lloc queda un parc d'estil tradicional xinès. D'aquesta manera, irònicament, tan política va enderrocar-se la metròpolis emmurallada, però la llegenda i la misticitat de Kowloon continua intacte en l'imaginari col·lectiu.
[plantillavirals]
