La Cambra preveu un creixement de l'1,8% amb una inflació persistent com a principal risc

La corporació no contempla un escenari d'estancament o recessió i subratlla la solidesa de les exportacions, el consum privat i el mercat laboral

Publicat el 03 de maig de 2023 a les 10:15
L'economia catalana creixerà, però ho farà malgrat una inflació que no afluixarà. L'informe de conjuntura presentat aquest dimecres per la Cambra de Comerç assenyala un creixement de l'1,8%, com estava previst, gràcies al manteniment dels bons índexs de consum privat, robustesa del mercat de treball i dades optimistes entorn el turisme. L'augment de preus, però, amb la previsió d'un 3,3% de cara al 2024, es manté també com a principal factor de preocupació. La inflació subjacent ha assolit el 7,2% a Catalunya el març passat.

Hi ha un seguit d'elements que juguen en favor de l'economia, com han assenyalat la presidenta de la Cambra, Mònica Roca, i Joan Ramon Rovira, del Gabinet d'Estudis. Les exportacions catalanes es mantenen en xifres rècord: un 17,9% més el 2022 que l'any anterior, amb dades rellevants en àmbits clau com l'automobilístic en un 20%, un 18,5% del sector químic i productes energètics (39,5%). Les vendes del comerç al detall milloren el primer trimestre, amb un 9,2% el març. El consum privat mostra bons senyals en un context d'ocupació sòlida i creixement de preus moderat. 

El dinamisme del mercat laboral és un dels elements que dona solidesa a l'economia. Si bé la creació d’ocupació es va alentir durant la segona meitat del 2022 arran de la crisi energètica, l'augment de l'afiliació s'ha tornat a accelerar durant el primer trimestre del 2023. Aquesta dinàmica s’explica essencialment per dos factors, l'evolució més positiva del previst del consum de les llars, sostingut per un descens gradual del preu de l'energia. El segon, la forta afluència de turisme estranger. En aquest sentit, fins al març del 2023 el nombre de pernoctacions hoteleres de turistes estrangers es va situar només un 2,9% inferior al mateix període de 2019. Les perspectives empresarials per al segon trimestre són que s'acceleri el ritme de creixement gràcies a una temporada turística molt positiva.

I els riscos? Un d'ells és l'elevada persistència de la inflació subjacent (la que exclou l'energia i els aliments no elaborats). La inflació general ha començat a desaccelerar-se gràcies a la contribució negativa dels preus energètics, la inflació subjacent encara no ha flexionat a la baixa. Un indicador a l'hora de preveure l'evolució de la inflació a curt termini és l'expectativa dels preus de venda per part del teixit empresarial. El percentatge de l'empresariat que sosté que incrementarà els seus preus de venda baixa en el segon trimestre de 2023 respecte al primer. Aquest és un senyal positiu. 

Però la lluita contra la inflació encara no s'ha acabat i la seva evolució dependrà de factors conjunturals, de la sequera a les reserves de gas a l'hivern, i estructurals, com l'augment dels salaris nominals en un context de reducció de la taxa d'atur. Els indicadors més sensibles apunten que el creixement del PIB a Catalunya s'hauria de començar a moderar els darrers mesos del 2023, un cop esvaïts els factors de suport temporals sobre l'activitat. 

El segon trimestre de l'any, segons l'Indicador de Confiança Empresarial, el ritme de creixement de l'activitat hauria d’accelerar-se. Malgrat això, la moderació del ritme de creixement començaria a materialitzar-se a partir de finals de 2023, fruit d'una contribució més continguda del consum privat i del turisme estranger. S'espera també que l'impacte de l'augment dels tipus d'interès es tradueixi de forma més generalitzada sobre l'activitat, i debiliti el consum de les llars i moderi la creació d’ocupació.

La previsió de creixement del PIB el 2024 és el 2,0%, si bé aquesta evolució no està exempta de riscos, com una revisió a l'alça de l'escenari d'inflació a causa de l'impacte negatiu de factors conjunturals (episodis d'elevades temperatures que provoquin augments dels preus dels aliments) i estructurals (millores salarials no justificades per augments equivalents de la productivitat). En un escenari de major enquistament de la inflació subjacent, els bancs centrals persistirien en els augments dels tipus d'interès nominals, cosa que afebliria les perspectives de creixement de cara al 2024.