La UE decideix aquest dilluns la nova seu de l'Agència Europea del Medicament (EMA, en les seves sigles en anglès). Barcelona és una de les 19 candidatures que pugnen per acollir l'agència, i una de les més ben posicionades en les valoracions tècniques, però en l'elecció de ben segur que acabarà pesant la política, i molt. La tensió que s'ha viscut sobretot des del referèndum de l'1-O pot afectar a les aspiracions barcelonines, però no està clar si en negatiu o en positiu: el govern espanyol ha endegat una ofensiva amb l'objectiu de convèncer Europa del fet que optar per Barcelona seria enviar un missatge d'estabilitat contra els nacionalismes.
La candidatura de la capital catalana és l'única que ja té l'edifici a punt per acollir l'EMA, la Torre Agbar, ara anomenada Torre Glòries. A més, té a favor que és la preferida pels treballadors de l'agència que s'hauran de traslladar a una nova destinació. Encara més, en l'etapa olímpica Barcelona ja va pugnar per tenir aquesta agència i va quedar segona per darrere de Londres, d'on ara l'organisme en marxarà el 2019 a conseqüència del Brexit. En l'àmbit polític, però, hi ha dos elements que li poden anar en contra: el fet que hi ha altres països que al·leguen que no acullen encara cap gran organisme europeu i el procés català.
El conflicte entre Catalunya i l'Estat espanyol pot influir negativament a la candidatura de Barcelona, i més després que dues de les tres administracions que l'han defensat s'han quedat sense els interlocutors que han treballat per la candidatura. Amb la repressió de l'Estat a l'1-O i la declaració d'independència, la Generalitat ja no pot tirar del conseller de Salut, Toni Comín, exiliat a Brussel·les, i l'Ajuntament tampoc del fins ara tinent d'alcalde Jaume Collboni pel trencament del pacte de govern al consistori a causa del suport socialista a l'article 155 de la Constitució per reprimir el camí cap a la independència.
Si bé és cert que en carreres com la de l'EMA hi sol haver més treball darrere les càmeres, ja no es pot repetir la imatge d'unitat que havien mostrat el govern espanyol, la Generalitat i l'Ajuntament, sobreposant-se als contínues desavinences per la qüestió nacional. El consistori ha designat un nou responsable de defensar la candidatura, el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, però el canvi ha arribat just cinc dies abans de fer-se l'elecció. Només segueix al peu del canó la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat.
Comín, Montserrat i Collboni, una imatge que difícilment es repetirà. Foto: ACN
Darrera ofensiva diplomàtica de Rajoy i Felip VI
És precisament des de l'Estat espanyol on els darrers dies s'han redoblat els esforços perquè l'EMA acabi a Barcelona, i el que manté l'esperança entre els que encara no donen per perdudes les aspiracions de la candidatura. El mateix president Mariano Rajoy i el rei Felip VI han liderat en els darrers dies una ofensiva diplomàtica per mirar de salvar les opcions de la capital catalana. Es tracta de convèncer els estats del fet que, optant per la capital catalana, la UE donaria un missatge clar del fet que no es produeixen secessions en el seu territori, cosa que afavoriria l'estabilitat d'Espanya i d'Europa en conjunt.
[blockquote]Dastis: "L'EMA seria un suport a tota Espanya i la UE en la seva lluita contra el populisme i el nacionalisme"[/blockquote]
En tot cas, el ministre d'Afers Exteriors i de Cooperació, Alfonso Dastis, va deixar entreveure el dimecres al Congrés quin és l'interès que hi ha darrere l'ofensiva del govern espanyol per obtenir l'EMA. Va assegurar que l'executiu de Rajoy "es deixarà la pell" per aconseguir que l'agència vingui a Barcelona, i va argumentar que si fos així "seria un suport no només a Barcelona sinó a tota Espanya i la UE en la seva lluita contra el populisme i el nacionalisme", a més de l'economia i la innovació de la ciutat. Guanyar l'agència també seria un cop d'efecte en plena precampanya a les eleccions catalanes del 21 de desembre.
L'àmbit de la salut espera que s'imposi la proposta tècnica
Amb aquest escenari encara hi ha un punt d'incertesa sobre les possibilitats reals de Barcelona, si bé en una cosa coincideixen tots els actors de l'àmbit de la salut que ha consultat NacióDigital: el procés català no és innocu per a la candidatura. El vicepresident del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), Jaume Sellarès, està convençut que "Barcelona té unes condicions molt bones per ser la seu", i probablement "va al capdavant, sent l'enemic de tots", fet davant del qual sospita que la tensió política l'estan emprant altres candidatures per atacar la barcelonina.
Això sí, creu que en la votació "hauria d'importar poc" aquest aspecte donat que Europa ha considerat la qüestió catalana com un afer intern d'Espanya. Des del Col·legi de Farmacèutics (COFB) defensen que "els motius que posicionaven Barcelona com una bona opció per a l'EMA segueixen sent vigents", i recorden que la capital catalana és el principal pol de recerca del sud d'Europa. Amb aquest procés, recorden, estar en joc "ser referents cada cop més rellevants en el món de la salut i la recerca".
La seu de l'Agència Europea del Medicament, a Londres. Foto: ACN
A Metges de Catalunya, la principal organització entre els professionals de la medicina, consideren que encara no està tot perdut. "És evident que la situació política no ha afavorit per res Barcelona", admet el secretari general, Josep Maria Puig, però alhora recorda que la situació s'ha estabilitzat i que "de tensions regionals n'hi ha a molts països europeus". En la seva opinió, "el que ha passat políticament no hauria de tenir un pes definitiu", i menys quan Catalunya ha estat ara qui ha posat contra les cordes un Estat però això no vol dir que a la resta del continent no pugui passar el mateix en un altre indret, argumenta.
Segons el secretari de Treball i Economia de Comissions Obreres, Ricard Bellera, el que ha passat els darrers mesos "probablement li ha tret una mica d'impuls" a la candidatura barcelonina. Si s'acaba perdent l'EMA, ho veurà com "una oportunitat perduda" que difícilment es repeteixi en un futur, però considera que "no s'enfonsarà el món", ja que "no depèn tot de tenir l'agència europea". Defensa que igualment caldrà invertir en teixit productiu de bona qualitat i en bones contractacions de treballadors.
| L'impacte de l'EMA: 36.000 visitants anuals i 2.400 llocs de treball |
|---|
| Els efectes de l'Agència Europea del Medicament sobre Barcelona serien notables, segons es recull en un document d'anàlisi del Departament de Salut sobre les grans xifres del projecte al qual va tenir accés NacióDigital el maig. Acollir l'EMA suposaria, d'entrada, l'arribada dels gairebé mil funcionaris que hi treballen. Molts d'ells -concretament, sis de cada deu- tenen entre 30 i 45 anys. Persones joves, la majoria amb família, i amb una gran capacitat de consum. De fet, si es tenen en compte els acompanyants dels treballadors, el desembarcament de l'Agència suposaria, en paral·lel, l'arribada de 2.000 persones, 650 de les quals menors de 18 anys. El personal fix, però, encara queda molt lluny de les xifres de professionals que cada any visiten l'EMA. A Londres, la mitjana se situava al voltant dels 36.000 anuals i Salut espera mantenir-la. Aquest volum de visitants es traduiria, segons els números de la conselleria, en 30.000 nits d'hotel l'any, la meitat reservades directament per l'organisme i l'altra meitat contractades pels professionals de manera individual. L'EMA té un pressupost anual de 325 milions d'euros i al seu voltant hi orbiten més de 1.600 empreses que també es veurien obligades a desembarcar –almenys parcialment- a Barcelona. En la major part dels casos es tracta d'organitzacions amb alt valor afegit, com ara companyies de recerca, centres d'investigació, gabinets legals o consultories. Els càlculs de Salut també preveuen que l'Agència subcontracti 400 treballadors i generi més de 2.000 llocs de treball indirectes. En total, doncs, almenys 2.400 ofertes de feina. 
Un reflex de la Torre Glòries, la candidata a acollir l'agència. Foto: Adrià Costa |
