A principis del 2015, un tribunal social va declarar nul·la la clàusula dels contractes d'aquests treballadors segons la qual quedaven fora de conveni després que ho denunciés la CGT. Des de llavors s'ha mantingut un complex procés judicial, amb ratificació de sentència inclosa per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), i que ha derivat en diverses peticions de compliment de sentència. L'última donava de termini a TMB fins a l'1 de març per fer la proposta d'integració dels treballadors, i l'empresa la va lliurar l'últim dia.
Segons l'advocada laboralista Teresa Blasi, que assessora el sindicat, la proposta de TMB per integrar els treballadors en el conveni és "una barbaritat", ja que, en la seva opinió, està feta "per continuar perpetuant i engrandint la injustícia dels privilegis", i considera que "l'empresa ha trobat una porta per fer el que vol i com vol", segons ha defensat en roda de premsa aquest dilluns. El portaveu de la CGT al metro, Óscar Sánchez, també creu que servirà per a "engrandir"-los, i insisteix: "Millora molt els privilegis d'aquestes persones".
La CGT afirma que hi ha 325 treballadors fora de conveni –s'hi inclouen des de directius fins a enginyers i infermeres del servei mèdic de l'empresa-, als quals s'haurien de restar els 13 que formen part de l'alta direcció i que no hauran de passar a estar subjectes al conveni. Així, serien 312 els afectats per la integració, una xifra que la companyia rebaixa fins als 291, segons fonts de TMB consultades per NacióDigital. Les citades fonts han negat que "es generi cap tipus de privilegi", i han assegurat que la proposta "és susceptible de ser modificada", però està pensada per a la seva "aplicació immediata" en els pròxims mesos.
Els detalls de la proposta de TMB
Blasi ha relatat que TMB proposa integrar aquests treballadors dins del conveni amb un complement salarial de "millora voluntària" per garantir que mantenen les seves retribucions. Fins aquí la CGT hi està d'acord, però no en el fet que el complement no estigui regulat per conveni. A més, quedaria per veure si aquest complement és absorbible, és a dir, si va disminuint a mesura que es produeixen pujades de sou anuals fins a desaparèixer.
La companyia de transports preveu un altre complement "d'integració", amb el qual pretén "compensar" el canvi de sistema retributiu. Tampoc estarà regulat pel conveni, i el sindicat afirma que l'empresa pretén negociar-lo individualment, obrint-se la porta a unes condicions laborals encara millors.
En les seves al·legacions a la proposta de TMB, el sindicat considera que "no es pot acceptar de cap manera" aquest segon complement, ja que "no obeeix a cap fet objectiu", sinó que és per a "engrandir, encara més, les diferències salarials existents" entre els treballadors subjectes al conveni i els que queden fora. La CGT considera que aquests últims no han de ser compensats pel canvi de sistema retributiu perquè "no els genera cap perjudici", ja que les condicions seran "plenament respectades" mitjançant l'altre complement.
Entre els fora de conveni també gaudeixen d'assegurança mèdica, i de pòlissa de vida i accidents. Aquí la proposta de TMB també suposa millorar les condicions, i és que fins ara era un aspecte que no formava part del salari i, amb la integració, sí que serà part del sou: l'IRPF que hauria de pagar el treballador a partir d'ara serà compensat amb un altre complement. Per últim, l'empresa preveu crear tres noves categories laborals –D1, D2 i D3- malgrat que, segons remarca el sindicat, la jutgessa ha determinat que, amb les existents, ja és suficient.
L'advocada Teresa Blasi i el portaveu de CGT metro, Óscar Sánchez. Foto: Jordi Bes
A més de les desigualtats salarials dins la mateixa empresa, el conflicte per l'existència dels fora de conveni té un rerefons sindical. Les condicions laborals d'aquest col·lectiu només les saben l'empresa i cada treballador individualment, però no el comitè d'empresa. A més, els treballadors no subjectes al conveni també poden votar a les eleccions per escollir els representants del comitè d'empresa, de manera que poden influir en una votació d'uns representants sobre els quals després en queden absolutament al marge.
TMB ha evitat entrar en detalls sobre la proposta, però ha explicat que pretenia pactar-la en el marc de la negociació del nou conveni. Malgrat això, els sindicats prefereixen tractar punt per punt, i encara queda lluny el capítol de la classificació professional, segons les citades fonts de l'empresa, de manera que ha optat per la via directa i ha fet una proposta per complir el termini judicial. TMB ha afegit que li era difícil pensar que s'allargués tant la negociació del nou conveni, el qual es manté vigent des del 2008 i que continuarà en vigor fins que s'aprovi el nou.
El sindicat veu inacció en Colau
Sánchez també s'ha preguntat què ha fet el govern d'Ada Colau a favor de la transparència dins de TMB. Ha recordat que, abans de la vaga de l'any passat coincidint amb el Mobile World Congress (MWC), Colau i la regidora de Mobilitat i presidenta de TMB, Mercedes Vidal es van mostrar "molt preocupades" pel tema i que hi hauria notícies aviat, però bàsicament ha obert un portal de transparència amb dades que la CGT ja coneixia.
A més, avisa del fet que, tot i la primera sentència, es va continuar fitxant personal fora de conveni: sis persones, entre les quals Pau Noy com a adjunt al conseller delegat. Noy està vinculat a ICV, cobra 60.000 euros anuals més complements i va firmar el contracte el 9 de novembre del 2015, quan el govern de Colau ja complia gairebé mig any de govern i després fins i tot de la sentència del TSJC que ratificava la primera del Jutjat Social.
Les al·legacions de la CGT a la proposta de TMB per integrar els fora de conveni
