La primera ovella clonada, la ovella Dolly. Investigadors nord-americans de la Universitat de Salut i Ciència d'Oregon (OHSU), a Portland, han clonat, per primer cop amb èxit, una cèl·lula humana utilitzant una tècnica similar a la que va fer néixer la famosa ovella Dolly. Els cientifics han aconseguit, també, obrir una infinitat de possibilitats a la medicina regenerativa a partir d'aquesta cèl·lula embrionària compatible amb el donant i apte per utilitzar-se terapèuticament. Els autors del treball han aclarit que el seu objectiu ha estat aconseguir cèl·lules mare "que puguin regenerar i reemplaçar teixits danyats" sense generar rebutjos. L'experiment s'ha parat al cap de cinc dies.
Els investigadors, han presentat els resultats de l'estudi, coordinat per Shoukhrat Mitalipov, a un article publicat per la revista científica Cell. En aquest treball, hi ha participat la valenciana Nuria Martí Gutiérrez, que va ser acomiadada en un ERO del Centre d'Investigació Príncep Felip de València.
Estudi excepcional
No es tracta de la primera vegada que es clona una cèl·lula humana, però tots els intents anteriors no van superar les vuit cèl·lules de desenvolupament embrionari, és a dir, es van quedar molt per sota de la fase de blastocist necessària per a l'obtenció de cèl·lules mare útils amb finalitat científica. "Hi estàvem a prop, però fins ara no s'havia aconseguit l'últim pas", ha aclarit David Bueno, professor de Genètica de la Universitat de Barcelona. Ara, els científics nord-americans han aconseguit una estructura complexa d'unes 150 cèl·lules, més gran fins i tot que la que s'utilitza per a les dones amb tractaments de fertilitat.
El que han fet exactament els científics de Portland, ha estat una transferència nuclear de cèl·lules somàtiques, on el nucli d'una cèl·lula adulta d'una persona (en aquest cas procedent de la pell d'un home) es transfereix a l'interior d'un òvul d'una dona donant al qual s'ha extirpat prèviament el nucli. Després, se li aplica una petita descàrrega elèctrica fent que la cèl·lula resultant, amb un ADN idèntic a la de l'home, comenci a dividir-se com passa a una autèntica fecundació.
La publicació científica Cell ha destacat que "fins ara" no es sabia quins eren "els factors necessaris per poder incentivar el desenvolupament embrionari". Ara, sembla haver-se descobert que la solució líquida on es va submergir l'òvul fecundat en les seves primeres fases va ser determinant, ja que duia cafeïna per inhibir uns enzims que entorpeixen el procés de divisió cel·lular.
Les cèl·lules obtingudes "s'assemblaven a les derivades d'embrions fertilitzats, no tenien anomalies cromosòmiques i eren capaces de convertir-se en nous tipus de cèl·lules especialitzades", ha comentat un dels autors de l'estudi, Shoukhrat Mitalipov. Aquest treball obre noves vies per a l'ús de cèl·lules mare que "ajudin al desenvolupament de teràpies personalitzades" en malalties com l'esclerosi múltiple, algunes malalties cardíaques i neurodegeneratives i les lesions de la medul·la espinal, a l'obtenir-se, entre altres, cèl·lules nervioses, hepàtiques i cardíaques "Podrien sanar malalties que afecten milions de persones", insisteix Mitalipov.
