27
de maig
de
2020, 12:48
Actualitzat:
14:59h
La Comissió Europea proposa un fons de reconstrucció de 750.000 milions d'euros per rellançar l'economia europea després de la crisi provocada per la Covid-19. La presidenta de la Comissió, l'alemanya Ursula von der Leyen, en donarà els detalls aquest migdia men una intervenció davant el Parlament Europeu. La quantitat del fons l'ha avançada el comissari d'Economia, l'italià Paolo Gentiloni. Segons ell, el fons suposa "un punt d'inflexió per fer front a una crisi sense precedents".
Segons ha explicat Von der Leyen davant de l'Eurocambra, el 66% del fons, és a dir, 500.000 milions, seria en forma de transferències, i la resta en forma de préstecs, el que significa que es produiria un increment del deute en els països més afectats per la crisi. Però la decisió de la Comissió Europea ha estat rebuda pels analistes com un canvi transcendent i alhora com un intent de buscar una posició intermèdia entre el posicionament del bloc nòrdic, contrari a les transferències ditrectes, i el del sud, que reclamava una ajuda directa sense augment del deute davant de la magnitud dels efectes de la pandèmia.
Per l'estat espanyol, la decisió de Brussel·les implica poder accedir a un fons de 140.446 milions d'euros, dels quals 77.324 arribaran en forma de transferències. Espanya seria així el segon país més beneficiat per les ajudes de la UE, només per darrera d'Itàlia. Ara, pe`ro, s'obre un procés de negociaicons que tindrà el seu plat fort en una cimera del Consell Europeu, format pels caps d'Estat i de govern. Finalment, l'Eurocambra l'haurà d'aprovar.
L'anunci de la Comissió es fa pocs dies després que la cancellera alemanya, ASngela Merkel, i el president francès, Emmanuel Macron, anunciessin el compromís de tots dos països per avançar cap a un fons de 500.000 milions per superar l'embat de la crisi econòmica. El gest conjunt de Berlín i París va ser vist com una inflexió fonamental de la política econòmica tradicional de la UE i una inflexió respecte al criteri de la mjaoria de països del nord d'Europa.
Aquest mateix dimecres, la presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, ha empitjorat les previsions econòmiques i ha afirmat que l'economia de l'eurozona pot caure com a mínim un 8%. Segons Lagarde, des de l'inici de la pandèmia el BCE ha previst tres escenaris. El més optimista era el d'una caiguda de l'economia del 5%, el segon del 8% i el més greu del 12%. En les anteriors previsions, el BCE s'inclinava pel primer escenari, que considera ja "desfasat". El Banc Central Europeu publicarà les seves noves projeccions macroeconòmiques el 4 de juny.
Segons ha explicat Von der Leyen davant de l'Eurocambra, el 66% del fons, és a dir, 500.000 milions, seria en forma de transferències, i la resta en forma de préstecs, el que significa que es produiria un increment del deute en els països més afectats per la crisi. Però la decisió de la Comissió Europea ha estat rebuda pels analistes com un canvi transcendent i alhora com un intent de buscar una posició intermèdia entre el posicionament del bloc nòrdic, contrari a les transferències ditrectes, i el del sud, que reclamava una ajuda directa sense augment del deute davant de la magnitud dels efectes de la pandèmia.
Per l'estat espanyol, la decisió de Brussel·les implica poder accedir a un fons de 140.446 milions d'euros, dels quals 77.324 arribaran en forma de transferències. Espanya seria així el segon país més beneficiat per les ajudes de la UE, només per darrera d'Itàlia. Ara, pe`ro, s'obre un procés de negociaicons que tindrà el seu plat fort en una cimera del Consell Europeu, format pels caps d'Estat i de govern. Finalment, l'Eurocambra l'haurà d'aprovar.
L'anunci de la Comissió es fa pocs dies després que la cancellera alemanya, ASngela Merkel, i el president francès, Emmanuel Macron, anunciessin el compromís de tots dos països per avançar cap a un fons de 500.000 milions per superar l'embat de la crisi econòmica. El gest conjunt de Berlín i París va ser vist com una inflexió fonamental de la política econòmica tradicional de la UE i una inflexió respecte al criteri de la mjaoria de països del nord d'Europa.
Aquest mateix dimecres, la presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, ha empitjorat les previsions econòmiques i ha afirmat que l'economia de l'eurozona pot caure com a mínim un 8%. Segons Lagarde, des de l'inici de la pandèmia el BCE ha previst tres escenaris. El més optimista era el d'una caiguda de l'economia del 5%, el segon del 8% i el més greu del 12%. En les anteriors previsions, el BCE s'inclinava pel primer escenari, que considera ja "desfasat". El Banc Central Europeu publicarà les seves noves projeccions macroeconòmiques el 4 de juny.