La consellera de Drets Socials va conèixer «recentment» el cas de la menor prostituïda sota tutela de la DGAIA

Martínez Bravo explica que l'anterior equip del departament liderat per Campuzano no li va traspassar la informació

  • La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, en una imatge d'arxiu -
Publicat el 16 de maig de 2025 a les 11:40

La consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, ha explicat que es va assabentar "recentment" del cas de la nena de 12 anys víctima d'una trama de pederàstia i prostitució mentre estava sota guarda de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), i que l'anterior conseller, Carles Campuzano, i el seu equip no la van informar específicament sobre el cas en el traspàs de carteres aquest estiu. Arran de la presentació de l'escrit de la Fiscalia demanant més de 100 anys de presó pel cap de la trama, el departament ha obert un expedient informatiu sobre aquests fets, que van tenir lloc el 2021 i el 2022.

"En el traspàs d'una tarda no hi va haver temps d'abordar totes les problemàtiques i casos judicialitzats", ha explicat la consellera en declaracions a TV3, on ha afegit que el traspàs va ser "intens", amb moltes carpetes, i amb un capítol de totes les necessitats que tenia la DGAIA. En preguntar-li si ha comentat la situació ara amb algun dels seus predecessors, ha dit que ha parlat amb Campuzano sobre diferents qüestions.

L'anterior equip sí que li van traspassar alguns intents de millora de la DGAIA que s'havien posat en marxa, però, tal com va constatar ja dijous, ha insistit que la direcció general necessita una "revisió profunda". "Malgrat haver fet intents d'avenços, l'estructura dels recursos per fer front a aquest submon són qüestions que queden pendents des de fa molts anys", ha dit. Sobre el cas concret que afecta la menor sota tutela de la DGAIA, ha reconegut que no té constància que en el passat s'obrissin expedients al marge del que ha decidit obrir ara el departament, tot i que tampoc ho pot descartar.

En demanar-li si entre les víctimes d'aquesta trama pot haver-hi més menors tutelats, ha insistit que tota aquesta informació serà part de l'expedient i una de les qüestions que es revisarà, però ha recordat que en aquest entorn dels menors sota protecció de la DGAIA hi ha molts nens que han patit violència sexual, però la majoria de vegades en l'etapa anterior a la tutela pública. En tot cas, i seguint en el cas concret, Martínez Bravo ha remarcat que "no és acceptable" que la menor pogués anar a viure amb l'home que abusava d'ella quan només tenia 15 anys. "Hem de revisar què se sabia des de l'administració pública", ha dit.

La DGAIA, sota sospita

Al marge de l'expedient obert per aquest cas concret, el departament treballa en una revisió profunda de la direcció general, esquitxada en altres polèmiques, com ara l'informe de la Sindicatura de Comptes que alerta de disfuncions comptables i en contractes pel servei dels centres de menors entre el 2016 i el 2020. També hi ha una investigació de l'Oficina Antifrau sobre les prestacions a menors extutelats. Arran de totes aquestes informacions, el departament va encarregar una auditoria.

Martínez Bravo ha reivindicat que el seu departament va ser el primer que va fer un canvi al capdavant de la DGAIA després de sis anys de continuïtat, i ha subratllat que ni ERC ni Junts ho van fer. Es va nomenar Isabel Carrasco, però fa dos mesos va ser rellevada. "Ella va intentar procedir amb els canvis necessaris, però en un moment donat ens vam adonar que no ens servia una línia continuista de les pràctiques i de la manera d'operar de la DGAIA, sinó que necessitàvem un canvi profund", ha argumentat, i per això es va optar per fer un nou canvi, que ha deslligat del cas concret que ha tornat a la palestra pública aquesta setmana.

"Vam veure que aquesta persona no estava alineada amb aquesta capacitat o voluntat de reforma profunda, per això vam voler fer un canvi", ha reblat. El nou director general treballa en un pla de transformació que es farà públic pròximament, però ja s'han fet algunes correccions. Per exemple, ha explicat que alguns errors en la gestió de la contractació de places ja s'han resolt, perquè s'ha passat d'un model de contractació a concert de places. També s'han posat en marxa accions correctives en el cas de les prestacions. La consellera també s'ha compromès a millorar les condicions laborals dels educadors i a incrementar els recursos si s'escau.