Està justificada l'alarma per una inseguretat estructural a Barcelona o es tracta d'un episodi puntual i aïllat de casos d'apunyalaments i homicidis? Ada Colau defensa la segona postura, com el director dels Mossos, al contrari que el seu tinent d'alcaldia de Seguretat, Albert Batlle, que va admetre una "crisi de seguretat". Les denúncies, però, detecten un notable augment dels delictes a la ciutat, molt superior al d'altres capitals de l'Estat.

En concret, el nombre de fets delictius denunciats a Barcelona el 2018 va ser un 22,3% superior al de cinc anys abans. Molt per sobre de la mitjana de Catalunya, on l'increment ha estat del 9,1%. I, de fet, a l'Estat va caure un 1,9%. El nombre de delictes a Madrid, igualment, tan sols ha crescut un 8,5% en aquest període, mentre que a Palma ho ha fet un 10,7%. A d'altres ciutats com València, els delictes han caigut un 4,1%, però també ho han fet a Sevilla (-10,5%) i Saragossa (-1,1%).

Aquest augment delictiu, de fet, s'ha concentrat en els darrers anys, ja que, fins llavors, l'índex es mantenia estable o fins i tot amb cert retrocés. Només entre 2016 i 2018, les denúncies a Barcelona han crescut un 26,9%, clarament per sobre també del que ho han fet al conjunt de Catalunya (16,7%) o de l'Estat (6%). En aquest període, Madrid només les ha incrementat un 4,4%, molt per sota d'altres com Palma (11,8%), una de les ciutats amb un major repunt recent, tot i que no arriba ni a la meitat que al de Barcelona.

La tendència es manté el 2019

Si es posa el focus en els tres primers mesos del 2019 -fins on es disposa de dades-, la tendència es manté a Barcelona. El nombre de denúncies rebudes a la capital catalana és un 12,2% superior a la del mateix període de l'any anterior, quasi el doble que en el conjunt del país (6,5%) o de l'Estat (5,2%). En aquest cas, però, queda per darrere de Saragossa, que fins al març va augmentar un 24,3% el nombre de fets delictius coneguts.

A nivell català, Barcelona és també la ciutat de més de 90.000 habitants amb un increment més accentuat dels delictes, des del 2013, ja que el 22,3% ja esmentat queda per damunt del 18% patit a Tarragona o el 14,3% de Badalona. La resta de grans ciutats se situen per sota de la mitjana catalana i fins i tot quatre han reduït els fets delictius: Reus (-14,1%), Sabadell (-12,3%), Girona (-5%) i Lleida (-4,9%).
 
Tot i això, si es posa el focus en els darrers dos anys, el resultat varia, ja que Girona ha patit un increment notable dels delictes, del 38,6%, tot i que els anys previs els havia reduït més encara i, per tant, es manté per sota de la xifra del 2013. Igualment notable és també l'augment a altres ciutats -tot i que per sota del 26,9% de Barcelona- com Tarragona (22,8%) o Santa Coloma de Gramenet (20,7%). L'única gran ciutat que, en aquest període, ha reduït delinqüència és Sabadell (-5,6%), per bé que Reus quasi no l'ha incrementat (0,3%).

Ara bé, més enllà de l'evolució en termes relatius, es produeixen molts o pocs delictes a Barcelona? I de quina gravetat? Entre 2017 i 2018, n'hi van haver 359.852 -que se'n tingués constància-, cosa que equival a 222,1 delictes per cada 1.000 habitants de la ciutat. Una xifra que efectivament supera de molt la ràtio catalana de 117,6 delictes o, encara més, duplica de llarg l'estatal, de 89,4 per cada 1.000 habitants. Cap altra de les grans ciutats dels Països Catalans i l'Estat s'hi acosta: ni Madrid (147,6), ni Palma (142,6), Sevilla (133), València (116,2) o Saragossa (69,4).

Sobretot, furts

En tot cas, més de la meitat d'aquests delictes produïts a Barcelona van ser furts sense violència: en van ser 202.614 o, el que és el mateix, un per cada vuit habitants. Una ràtio quatre cops superior a la mitjana estatal i un 81% superior a la de Madrid. En canvi, la ràtio d'homicidis és molt baixa i similar a la de la resta de l'Estat: comptant l'atemptat gihadista de fa dos anys, es queda en 0,02 casos per cada 1.000 barcelonins -sense comptabilitzar encara, però, els fets dels darrers dies.

A banda dels furts, és també molt elevada la ràtio de robatoris amb violència a Barcelona. Entre 2017 i 2018, n'hi van haver 22.562, quasi 14 per cada 1.000 habitants, multiplicant per cinc la ràtio estatal i més que duplicant la catalana o la de Madrid. La ràtio de robatoris a cases és també el doble que la de Madrid (7,2 per cada mil habitants), així com el robatori de vehicles és també preocupant, gairebé tres cops i mig superior a la mitjana estatal.
 

METODOLOGIA D'ANÀLISI

Totes les dades d'aquesta anàlisi es poden consultar i descarregar del portal estadístic sobre criminalitat del ministeri de l'Interior, en els balanços trimestrals de criminalitat publicats. Aquestes dades, però, es remunten tan sols fins al 2015 i, per aconseguir les del 2013 i 2014, cal repassar els informes de balanços de criminalitat del ministeri de l'Interior, també públics i amb microdades descarregables. Per calcular les ràtios per habitants, s'han tingut en compte les dades sobre població de l'Institut Nacional d'Estadística. A l'hora de comparar les dades de Barcelona, s'ha escollit com a referències les mitjanes de Catalunya i de l'Estat, com a marc global, però també les de les altres principals ciutats dels Països Catalans (València i Palma) i de l'Estat (Madrid, Sevilla i Saragossa), com a realitats més homologables quant a gran ciutat. A nivell català, s'han triat les ciutats de més de 90.000 habitants. En tot cas, només s'ha pogut analitzar la tipologia dels delictes del 2017 i 2018, ja que, pel que fa a les dades dels anys anteriors, no es troben tan detallades per ciutats.