Veïns del Raval contra el desallotjament de «l'últim espai autogestionat del barri»

Els col·lectius que el gestionen ja van afrontar una situació similar el 2018, quan l’empresa Triquell y García SL va demanar el desnonament de l’Àgora Juan Andrés Benítez i una indemnització de 20.000 euros

Publicat el 10 de maig de 2026 a les 19:45

Al bell mig del barri del Raval, desenes de voluntaris de diversos col·lectius mantenen des del 2014 un espai comunitari i autoorganitzat que s’ha convertit en "l’últim recinte autogestionat del barri", insisteix Elena Martín, una de les veïnes implicades en el projecte. Es tracta de l’Àgora Juan Andrés Benítez, que des del passat 29 d’abril, quan es va presentar una comissió judicial per desallotjar-la, es troba sota l’amenaça de desnonament per part de la Sareb, l’entitat -inicialment privada- convertida en institució pública des del 2022. Després del buidatge d'edificis com l'Antiga Massana o la Tancada Migrant, els darrers anys, al mateix barri, ara els col·lectius socials implicats a l'Àgora Juan Andrés Benítez veuen la possibilitat de quedar-se sense espais ocupats.

Segons expliquen des de la campanya -anomenada "L’Àgora es queda al Raval"- es produirà un nou intent de desallotjament el pròxim 14 de maig, aquest cop amb presència policial. Iñaki García i Elena Martín, membres de la campanya, expliquen que durant els últims dies han demanat a l’ajuntament de Collboni mesures per evitar el desnonament, amb el suport de l’oposició, però que encara no han tingut resultat.

Què és l’Àgora Juan Andrés Benítez?

L’Àgora és un espai autogestionat per diversos col·lectius del barri, que s’ha convertit en un jardí verd en què s’acullen tota mena d’actes, celebracions i xerrades. Des del 2014, quan va començar l’ocupació, es va convertir també en un espai d'homenatge a Juan Andrés Benítez, un veí del barri que a finals del 2013 va morir després d'una detenció protagonitzada per vuit agents dels Mossos d'Esquadra.

Avui dia és, a ulls de l’Iñaki, “un espai de vida, un jardí on es fan presentacions de llibres, actes, dinars populars i sopars diaris per a les persones sense sostre”. Abans, segons explica, l’espai es trobava en unes condicions insalubres, però l’acció dels col·lectius que hi participen han convertit l’Àgora, durant els últims dotze anys, en “l’últim espai verd i autogestionat del barri”. Ara, davant l’amenaça del desnonament del pròxim 14 de maig, Iñaki i Elena remarquen que la desaparició de l’Àgora es traduiria en “la pèrdua de l’últim espai lliure del Raval, que serveix com a via d’escapament de molts joves i és essencial per molta de la gent més desfavorida del barri”.

  • L'espai interior de l'Àgora Juan Andrés Benítez / Hugo Fernández

Els col·lectius del barri inicien una nova campanya

Des dels diversos col·lectius que col·laboren a l’espai han començat la campanya “L’Àgora es queda al Raval”, així com una recollida de firmes amb la que pretenen aconseguir el suport dels veïns del barri per aconseguir evitar que s’executi el desnonament del dijous vinent. Des de la campanya asseguren que es tracta d’un “espai indispensable per a tota la gent del Raval, que acull els nens del barri, amb un menjador comunitari per a qui vulgui ser rebut”.

A més, destaquen que l’Àgora també és un jardí verd que ofereix refugi contra l’augment de les temperatures al barri, fets que la converteixen en “un espai comunitari al cor del Raval”. De moment, la recollida de signatures ja ha superat les 1.600 i més d’un centenar de col·lectius han mostrat el seu suport signant la petició.

Una situació amb un precedent

L’Àgora ja va afrontar una situació similar el 2018, quan l’empresa Triquell y García SL, en aquell moment propietària de l’espai, va demanar el desnonament de l’espai i una indemnització de 20.000 euros. Iñaki García explica que també es va iniciar una campanya per evitar el desallotjament i que l’empresa finalment va retirar la denúncia el dia anterior al que s’anava a executar.

La situació actual és prou semblant a la que es va viure fa vuit anys, però els membres de la campanya encara desconeixen els motius que motiven el desnonament actual. “No hi ha un projecte concret, no existeix un projecte de pisos de protecció oficial o similar”, assegura Elena Martín, que declara que “tampoc hem tingut l’oportunitat de parlar amb la Sareb ni hem pogut personar-nos en el procediment”.