L'agressora de Pere Navarro pot enfrontar-se a una pena d'entre quatre i sis anys de presó, segons el Codi Penal de 1995. Aquesta és la hipòtesi jurídica amb què es treballa des de la investigació i, de fet, l'únic supòsit que justificaria que s'hagin aportat tants recursos a la investigació sobre un fet que no ha causat cap lesió a l'afectat.

Concretament, el Codi Penal determina que "si l'autoritat contra la qual s'atenta fos membre del govern, dels consells de govern de les comunitats autònomes, del Congrés dels Diputats, del Senat o de les assemblees legislatives de les comunitats autònomes, de les corporacions locals, del Consell General del Poder Judicial o un magistrat del Tribunal Constitucional, s'imposarà la pena de presó de quatre a sis anys i multa de sis a dotze mesos".

Pere Navarro és diputat i exalcalde i, per tant, seria aplicable aquesta sanció penal a l'agressora. És més, la condició d'aforat de Navarro faria que -en cas de mantenir-se aquesta qualificació- el jutge instructor s'hagués d'inhibir en favor de l'Audiència Nacional de Madrid. Un cas paral·lel al de les agressions que van patir alguns diputats del Parlament el 15 de juny de 2011.